Als Països Catalans, al voltant del 40% de les persones treballadores a l’atur, ja no tenen cap tipus de cobertura, ni prestació, ni subsidi.
Mentre el govern de Rajoy i la CEOE aplaudeixen, continua la pèrdua de població activa per l’emigració de desenes de milers de joves treballadores i migrants (més de 35.000 arreu dels Països Catalans el 2013), els contractes 'indefinits' disminueixen més d’un 18%, i els temporals superen el 92% de totes les noves altes a la Seguretat Social durant el 2013. A açò cal afegir el milió de persones treballadores dels Països Catalans que, entre el 31 de desembre de 2007 i el 31 de desembre de 2013, foren donades de baixa de la Seguretat Social, gairebé la meitat dels poc més dels 2 milions donades de baixa de la Seguretat Social arreu de l’Estat espanyol des de principis del 2008.
Acaba l'any 2013 i el PP, CiU, el govern de Rajoy, la patronal i tutti quanti, es peguen copets a l’esquena per felicitar-se per les 'bones dades d’atur' amb les que finalitza l’any. Així, a l’estat espanyol, segons les xifres oficials hi ha 147.000 persones treballadores aturades menys, arribant-se a unes xifres totals d’atur (cal recordar que són les xifres oficials del ministeri espanyol de 'treball'), arreu de l’estat espanyol de poc més de 4.701.000 persones treballadores sense feina remunerada.
Pel que fa als Països Catalans al sud de l’Albera, a tots els territoris autonòmics, així com a la Franja, ha baixat en major o menor mesura la xifra oficial de persones treballadores aturades, encapçalant-se el descens al País Valencià, amb 22.375 persones aturades menys, 22.084 menys a Catalunya, i 4620 a les Illes. Quedant-nos unes xifres oficials a la fi de 2013, en aquests 3 territoris del país, de 91.215 persones treballadores aturades a les Illes, 624.872 a Catalunya i 547.360 al País Valencià. És a dir, oficialment tenim una mica més d’1.350.000 persones treballadores aturades arreu dels Països Catalans.
Amb tot, no devem oblidar les diferències marcades des de la mateixa Enquesta de Població Activa de l’INE espanyol, o informes interns del mateix ministeri de treball del darrer govern Zapatero, on es reconeixia que les xifres d’atur reals serien un 25% superiors a les publicades… Això a què ens porta? A unes xifres d’atur reals que poden estar rondant, si no superant, el 1.700.000 de persones aturades arreu dels Països Catalans… i açò malgrat el 'descens'.
I no oblidem que entre el 31 de desembre de 2007 i el 31 de desembre de 2013, els i les treballadores cotitzants a la Seguretat Social al sud de l’Albera, han disminuït en 1 milió, gairebé la meitat dels poc més de 2 milions de persones treballadores que han causat baixa de la Seguretat Social arreu de l’Estat espanyol des de principis del 2008. No oblidem que més de la meitat dels i les joves majors de 18 anys no estan apuntades a les oficines del sistema públic d’ocupació (SOC, SERVEF…); que pel fet de treballar unes poques hores al mes s’és eliminat de les estadístiques d’atur; etc.
A més, aquesta 'millora' cal situar-la dins d’un marc real d’anàlisi, vinculat a l’augment relatiu del sector turístic aquest any al nostre país, d’una banda, i per l’altra, a l’efecte 'festes de nadal / rebaixes', que provoca una major contractació durant els mesos de desembre i gener. Amb tot, és innegable que aquesta 'millora', té molt poc de positiu, ja que no es veu enlloc un canvi de tendència pel que fa al model productiu (a la seua destrucció, millor dit). Així, veiem com els contractes indefinits s'han reduït més d'un 18% en el 2013 (només un 6.5% del total de contractes han estat 'indefinits', dels quals, poc més de la meitat ho eren a jornada completa), mentre els contractes temporals arribaren al 92% del total de les noves altes a la Seguretat Social durant el 2013.
Si açò no fos prou, cal tenir molt present que als Països Catalans, al voltant del 40% de les persones treballadores a l’atur ja no tenen cap tipus de cobertura (ni prestació, ni subsidi), quedant així pendents dels serveis socials, la caritat i/o l’economia submergida. En definitiva, més precarietat, més temporalitat, més desprotecció, i més misèria i pobresa.
Des de la COS entenem que no hi ha res a celebrar… però sí molt per lluitar. Tot i que donada la situació actual devem acabar acceptant aquestes condicions en un primer moment, això no significa pas que ens resignem a la nostra condició, ans al contrari… precisament aquesta situació ens ha de portar a organitzar-nos per defensar unes condicions dignes de salari, de drets i de treball. Ens hem d’organitzar i lluitar des dels centres de treball, i des de fora cap als centres de treball també, per tal de dotar-nos de les eines necessàries, de l’organització i l’acció sindical, per transformar aquesta precarietat en contractes indefinits i dignes.
Contra la precarietat i la misèria… juntes, lluitant, ho podem tot.
Països Catalans, gener de 2014
Centre d’Estudis Sindicals – CES
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
