El passat 14 d’abril el professorat ens vam aixecar amb un article d’EL PAÍS, amb el següent titular: “Las familias y expertos en educación piden que se abran los colegios en verano“
Nyas coca! Ja comencem de nou. El primer que ens preguntem és… Experts? Quins experts? Famílies, Quines famílies?
Si acudim a la carta en què es basa l’article, redactada per l’ONG Save the Children i signada per 12 organitzacions educatives i 31 persones a títol individual, pràcticament totes vinculades a la Universitat, veurem que a més d’ONG com Educo, col·lectius com Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació o la CEAPA, també la signen un seguit de fundacions privades, entre les quals destacaríem: La Fundació Cotec, que es planteja com a missió promoure la innovació com a motor de desenvolupament econòmic (en primer lloc) i social i que compta amb el rei Felip VI com a President d’Honor. O La fundació “Empieza por educar”, que és la sucursal a Espanya de la secta ultraliberal Teach for America, que s’estén per tot el món sota la denominació Teach for All. El seu propòsit és infiltrar als centres d’educació públics “missioners de la causa”, substituint progressivament el professorat funcionari i divulgant i promovent la ideologia de lliure mercat en educació.
El suport d’aquestes fundacions ja ens hauria de posar en estat d’alerta. Està clar que la situació actual ha posat sobre la taula la bretxa digital i que moltes famílies no tenen els dispositius digitals necessaris, ni les habilitats o el nivell cultural per acompanyar els seus fills i filles. A més d’aquesta problemàtica, cal afegir les situacions d’estrés que viuen les famílies pel seguit d’ERTO i acomiadaments, i per l’aïllament al qual estem sotmesos.
L’opció de parar ara i treballar a l’estiu és inviable, primer perquè la situació actual s’allunya moltíssim de les merescudes vacances i segon perquè qualsevol que treballe en un centre educatiu públic sap que les infraestructures no estan preparades per a resistir les altes temperatures de l’estiu. No parlem exclusivament dels aularis, sinó també d’uns patis on impera el ciment i les pistes esportives i on hi ha poca zona verda on refugiar-se de la calor sufocant. Per tant, en dos dies col·lapsaríem el sistema educatiu per lipotímies.
La desgavellada proposta es basa en el fet que així “els alumnes que ho necessiten puguen reforçar continguts curriculars,” posar-se al dia “amb el temari, accedir a activitats esportives i a un menú diari” i alhora “oferir un suport a les famílies que es reincorporaran als seus llocs”.
Ens crida l’atenció això del temari i la reincorporació dels pares i les mares als llocs de treball. El professorat en la situació actual està realitzant un grandíssim esforç per adaptar-se i establir vies de comunicació amb l’alumnat, no tant per seguir impartint un currículum, sinó per realitzar l’acompanyament psicològic necessari, i intentant que aquesta situació servisca com aprenentatge per al nostre alumnat, per reflexionar sobre el món en el qual vivim i buscar alternatives.
S’afirma que “amb el confinament dels alumnes perdran de mitjana un 11% del que s’aprèn en un curs escolar” i que “Els efectes a llarg termini poden suposar una pèrdua de l’1% del seu salari quan s’incorporen al mercat laboral als 30 anys, segons aquesta mateixa projecció “. La pèrdua del seu salari no vindrà per la pèrdua de tres mesos en la seua formació acadèmica obligatòria, sinó perquè molts empresaris socialitzaran les pèrdues i aprofitaran la situació actual per a estrènyer i retallar en drets laborals.
La situació actual ens mostra un sistema educatiu que no s’ocupa de pal·liar les desigualtats socials (en el mateix article es relaciona el fracàs escolar amb les situacions d’atur de les famílies) i que fomenta una escola orientada al mercat laboral, a la producció i a la idea que el sistema educatiu és un aparcament de l’alumnat perquè els seus pares i mares puguen seguir sent explotats.
Si pretenen que al juliol i agost seguim treballant, els recordem que no estem de vacances, ni els nostres alumnes ni nosaltres. Demanen recuperar el pla PROA, de suport educatiu, que cal recordar que ha sigut eliminat en les retallades educatives anteriors.
