Valoració de la Vaga de la Funció Pública i la Jornada de Lluita del 8 de Juny

Després de finalitzada la Jornada de Lluita d’ahir 8 de juny de 2010 als Països Catalans al sud de l’Albera, i de la vaga de funcionaris arreu de l’estat espanyol, cal extreure algunes conclusions per tal de preparar les properes accions i mobilitzacions.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, creiem que cal veure els punts negatius i positius de la jornada, aprendre de les errades comeses, extreure’n lliçons i millorar la resposta que vindrà.

Pel que fa a la part negativa, pensem que cal remarcar els punts següents:

–  La participació, tot i estar per sobre de les dades facilitades per les institucions de l’estat (ministeri i generalitats), estan molt lluny del 75% de participació del que parlen les cúpules de CCOO i d’UGT. A molts centres de treball (al País Valencià, a l’ensenyament i la sanitat, i al Principat els transports, per exemple, la manca de mobilització eren més que evidents) l’activitat fou gairebé la mateixa que qualsevol altre dia de feina.

–  Tot i que el descontent és generalitzat entre la immensa majoria del funcionariat i del conjunt de la classe treballadora arreu dels Països Catalans, davant les mesures aprovades pel govern espanyol i ratificades pels governs autonòmics (açò és molt bo), la desconfiança i el descrèdit davant els “sindicats” és un fet també generalitzat, i açò és força perillós, ja que les traïcions continuades de les directives de CCOO i UGT, ens acaben esquitxant a totes les organitzacions de classe.

–  Que aquest descrèdit és una de les principals raons per a la manca de mobilització en molts centres de treball, durant el dia d’ahir. Eixe descrèdit i cansament (més que palpable al sector de l’ensenyament al País Valencià), és una de les principals victòries de l’estat, i les seves administracions i burocràcies, resultant un factor de gran importància en la divisió real de la classe treballadora.

–  Per últim, volem destacar el fet que les mobilitzacions de la tarda durant el dia d’ahir, en moltes de les principals ciutats del nostre país, de poder ser grans mobilitzacions unitàries de la classe treballadora, van esdevenir mostres de l’espanyolisme més ranci que es recordava en una manifestació obrera, en bona part donat per la forma en que s’havia convocat de forma “unitària” amb sindicats d’extrema dreta i de policia.

 

Pel que fa a la part positiva, des de la COS considerem que cal destacar molt especialment l’exemple d’ahir a Barcelona ciutat, l’experiència i la mostra de combativitat, i d’unitat d’acció efectiva entre les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista i altres organitzacions i col·lectius socials i de classe, que van significar una de les principals mobilitzacions de classe que es veien al nostre país des de feia força anys. Aquesta capacitat organitzativa demostra que, ben coordinats i colpejant junts, podem assolir fites molt més altes del que ens podríem imaginar mai. Tot i sense oblidar els piquets fets a València i altres indrets del país.

La lluita, la unitat d’acció i el compartir experiències s’han demostrat com la millor escola de consciència de classe que pot haver-hi.

 

En aquesta línia, l’avenç en la unitat d’acció i de classe, entre totes les forces de l’Esquerra Independentista i col·lectius i organitzacions de classe d’arreu dels Països Catalans, podrem assolir les fites que ens hem marcat:

1.  augmentar el nivell de mobilització i consciència de classe arreu del país, per a la qual cosa, caldrà aprofitar de la millor forma possible el sentiment de rebuig generalitzat cap a les mesures antisocials del govern Zapatero, i augmentar el nivell de confiança en les pròpies forces de les persones treballadores;

2.  reforçar i estendre l’autoorganització i estructures solidàries, de classe i d’alliberament arreu dels Països Catalans;

3.  avançar en mobilitzacions parcials, i en la unitat d’acció, fins la convocatòria de vaga general combativa arreu del nostre país.

 

El 8 de Juny, ha estat una passa més en el camí de la preparació de la gran Vaga General que necessitem, i un més en la llarga marxa del nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble…

Ara, el 16 de juny, ja no hi ha cap dubte en que el govern espanyol del PsoE aprovarà la nova reforma laboral, amb el suport de la CEOE (que “cridarà” al PP a votar a favor de la reforma), tot i les “amenaces” de vaga general fetes amb la “boca petita”, per part dels màxims dirigents de CCOO i UGT.

 

De cara a la setmana pròxima caldrà plantejar-se noves accions i mobilitzacions de protesta arreu del país, i marcar així noves passes per la conscienciació i dinamització del descontent i la ràbia de les persones treballadores d’aquest país.

Si l’estat i el gran capital han aconseguit dividir la nostra classe, fent que cada sector (estudiants, pensionistes, precaris, funcionaris, dones, persones migrants, jovent treballador, petits autònoms, etc.) veiés la seva lluita i reclamacions com a quelcom aïllat de la resta de les lluites, ara ha de ser la nostra tasca ajudar en tot el possible en la convergència d’aquests sectors diferents, superar els interessos corporatius, i avançar decididament vers la unitat de classe als Països Catalans.

 

 

Avancem amb la lluita… Només lluitant aturarem les retallades salarials i de drets socials!!

Per la terra i el treball, a la Vaga General!!

 

 

Països Catalans – 9 de juny de 2010.

 

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans.