Vaga indefinida de docents de les Illes, per guanyar-hi, cal estendre la lluita

Enfront dels interessos predadors del poder, hem de començar a teixir xarxes de solidaritat de classe.

Quan escrivim aquestes línies, ja s’ha encetat la tercera setmana de lluita i de vaga indefinida de les docents, dels i les estudiants i de les famílies treballadores de les Illes. Una setmana de grandíssima mobilització, que a més de donar-nos moltes lliçons, ens ha de portar a fer reflexions importants per tal de garantir l’assoliment de la taula reivindicativa que ens ha portat aquesta lluita exemplar… la més important dels darrers anys arreu dels Països Catalans. I assolir-les per guanyar.

És absolutament innegable que la majoria de les treballadores i treballadors de l’ensenyament estan d’acord amb la vaga, i estan participant-hi, en menor o major mesura, no només pels percentatges i votacions de les assemblees, sinó pel nombre d’aules tancades, i pel grau de mobilització i participació al carrer… però no oblidem que estem parlant d’una vaga sectorial, i que davant tenim els governs més antidemocràtics i totalitaris que hem patit a les Illes, i arreu, en els darrers 35 anys.

Això ens ha de fer reflexionar, per tal de buscar suports arreu, per tal d’estendre la lluita, perquè si no l’estenem a altres sectors, sinó busquem més suports, el govern Bauzà (amb l’ajut inestimable de les grans burocràcies sindicals), acabarà per ofegar la vaga, com ja ha passat en massa ocasions.

Per què? Doncs perquè el Govern ja ha deixat clar que no va a cedir ni un pam en les seues intencions antiobreres, anticatalanes i repressives, i perquè la gran burocràcia sindical no pot permetre’s el luxe que les assemblees continuen tenint el control de la situació (perquè els fa perdre protagonisme i 'legitimitat', i en conseqüència, faria perillar els seus 'llocs de treball')

Què pensem que seria necessari i útil?

· Dir clarament des de ja mateix que amb una convocatòria de vaga d’un sol dia a escala estatal pel pròxim 24 d’octubre, convocada per les organitzacions sindicals majoritàries, ja no tenim res a fer, sinó que cal anar des de ja a una vaga a tot arreu dels Països Catalans.

Caldria contactar amb els treballadors i treballadores d’empreses i sectors fonamentals com:
– Aeroports i ports marítims.
– Empreses municipals de transports, i empreses de transport de mercaderies.
– Comerç (primer el minorista i de proximitat)
– Tallers i polígons industrials.
– Començar a treballar en una taula reivindicativa ampliada a les demandes d’altres sectors (sanitat, preus dels combustibles, etc.)

Caldria intentar mantenir les assemblees en permanència als centres de treball, per tal de:
– Mantenir al màxim la participació i implicació de tothom, per evitar l’esquirolatge, el desànim i la possible desmoralització i desmobilització.
– Garantir el manteniment dels centres de treball (centres educatius), com a eines i espais al servei del poble treballador.
– Fomentar el seu ús i defensa, per part de totes les persones treballadores (ocupades, aturades, mestresses de casa, jubilats…), nins i nines, del barri o la localitat (garantint així l’extensió de la lluita i el reforçament de la seua defensa).
– Garantir el manteniment de la caixa de resistència, i al mateix temps, ampliar-la amb tot allò necessari si arribés el cas (medicaments i aliments… a exigir-se a les grans superfícies, amb la qual cosa, es faria un pas més per estendre la lluita).

Per defensar els nostres drets i llocs de treball; per tal que els i les treballadores docents interines i substitutes tinguem una plaça de treball digna; per la nostra escola, la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura; per garantir que les nostres filles i fills tinguen accés gratuït a eixa educació (amb beques pels llibres i material escolar, pel transport i pel menjar per tothom); per tombar la LOMQE; per fer fora Wert i a tots els privatitzadors de la nostra escola (siguen del PP, del PsoE o de CiU).

Des de la COS animem tothom a participar en la lluita i a organitzar-s’hi.

Sabem que és molt difícil, però vivim temps més difícils encara. Si no comencem a posar-hi remei entre totes i tots, si no comencem a teixir més xarxes de solidaritat de classe, si no deixem de pensar en termes de 'gremi' o 'sector' i comencem a fer-ho en termes de classe treballadora enfrontada als interessos predadors i imperialistes de la classe dominant, difícilment sortirem de la dura situació que vivim els i les docents… i de la terrible situació que patim el conjunt de la classe treballadora, al nostre país i arreu del món.

Països Catalans – 1 d'octubre de 2013