El passat dilluns 7 de juny de 2021, just el dia abans de l’inici de les PAU, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolia que no es podia entregar per defecte l’examen en català, és a dir, obligava a demanar a les estudiants en quin idioma volien fer l’examen prèviament.
Aquest no és un fet aïllat sinó que forma part d’una estratègia per erradicar el català, amb reiterades agressions a la nostra llengua. Sense anar més lluny, podem recordar que el desembre de 2020, el TSJC ja ens imposava que un mínim del 25% de les classes hauran de ser en castellà. Aquest fet, per si sol, podria semblar fins i tot l’enèsim episodi de conflicte polític traslladat a l’escenari legal, si no fos perquè dóna cobertura jurídica en el procés de fer del català una opció cada cop més residual i secundària. Actualment, i de manera generalitzada, el català pateix un procés de substitució lingüística galopant. També en el sistema educatiu, paral·lel al que viu a la resta de la societat, però amb especial incidència en infants i adolescents, on la manca de referents generacionals en els seus espais de comunicació i oci més habituals suposen una via directa per a la consolidació de la diglòssia, o directament la invisibilització de la llengua pròpia.
Però els atacs de l’estat espanyol no acaben aquí, fa unes setmanes el govern “progressista” del Botànic anunciava la imposició del PEPLI, la Llei de Plurilingüisme al País Valencià. Una llei calcada al TIL que ja va intentar imposar el PP de Bauzà a les Illes fa uns anys, les quals obliguen a impartir un mínim d’hores en català, castellà i anglès i frenen qualsevol tipus d’ensenyament del català integrat que ens permetria avançar cap a la immersió lingüística també al País Valencià. A aquesta situació cal sumar-hi també els diferents atacs que ha patit recentment la llengua catalana a l’educació del País Valencià, com denunciàvem en aquest comunicat de fa uns dies.
A la Catalunya del Nord, l’estat francès també ha mostrat l’interès que té en arraconar i substituir el català, anul·lant la llei que obria les portes a reconèixer un possible projecte d’immersió lingüística en català.
I per què aquests atacs al català? El català és un eix vertebrador que històricament ha donat i dóna sentit a un projecte polític emancipador: Uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Això ho sabem nosaltres, però també ho saben ells i és per això, que volen apoderar-se dels nostres sistemes educatius i deixar en clara desavantatge una llengua que fora d’escoles i instituts, ja està sent substituïda pel castellà.
Per tot això, les docents hem de ser les primeres en esdevenir models d’ús, defensa i difusió del català a les aules. No estem disposades a cedir davant d’aquesta ofensiva i ens cal estar més organitzades que mai per plantar cara!
Sense cap renúncia, als Països Catalans, l’educació ara i sempre, en català!
