COS UB celebrem i felicitem l’Assemblea de Professorat Reclamant-UB per haver obtingut 6 dels 9 candidats presentats al Claustre (han faltat dos vots per al 7è; i 21 per al 8è i el 9è).
Entenem que es tracta d’un reconeixement a la feina feta fins ara per part de companys i companyes en situacions laborals molt complicades, i per això expressem el nostre agraïment a tothom que hi ha confiat a través del vot.
Per les informacions de què disposem, el procés de votacions i els escrutinis parcials s’ha dut a terme amb pulcritud: felicitem totes les persones que hi heu participat. Desitgem que la distribució dels claustrals que han de formar el Consell de Govern sigui justa. I també voldríem que les primeres decisions del nou Claustre no es prenguin en algun moment del desert acadèmic estival. A més, continuem encoratjant-vos a actuar col·lectivament des de les assemblees i els espais combatius: la lluita és l’únic mitjà possible per encaminar una alternativa real respecte a l’estat de les coses.
La COS UB continuem treballant per resoldre la situació de la immensa majoria del PDI-laboral de la UB –ara mateix s’estan decidint els nostres contractes–. I mentre el president del Comitè d’empresa de PDI-laboral, David Carpio, anuncia a la premsa les propostes ¿seves?, ¿del seu sindicat (CCOO)?, ¿del Comitè d’empresa?, la resta encara estem esperant que ho “anunciï” a aquells que hauria de defensar perquè ho puguem debatre. Tampoc no entenem que el Sr. Carpio es queixi als diaris d’una Reforma laboral contra la qual el seu sindicat ha estat incapaç de fer res més que una vaga d’un dia en dos anys.
La setmana passada vam rebre per sorpresa una informació que se’ns ha amagat: 120 professors no van renovar el seu contracte aquest curs i van anar al carrer. Hem d’estar molt a l’aguait respecte a les condicions que el Comitè d’empresa pacti amb l’equip de govern sobre la renovació dels contractes del professorat associat, tenint en compte el risc real de no-renovació en molts casos. Tampoc no volem que es reprodueixi el que el rectorat ha convertit en tradició als darrers anys: hi ha professorat que fins al juliol o el setembre no sap si continuarà treballant ni en quines condicions. Per això considerem que hi ha diverses qüestions que exigeixen una resolució urgent:
· Dignificació salarial i estabilització laboral del professorat associat, i reconeixement de la docència estructural que en molts casos du a terme. La cronificació de la temporalitat en aquests termes és inacceptable.
· Estabilització, d’acord amb les acreditacions obtingudes, del professorat lector actual i del que als darrers anys ha estat degradat o llençat al carrer. S’ha de donar continuïtat a la carrera docent i investigadora, com l’equip de govern proclama.
· Finançament adequat dels grups de recerca, pilar de la UB a tots els nivells.
· Resolució amb els poders públics del dèficit que mantenen amb la UB.
· Inici d’un procés participatiu de redacció del nou Estatut UB. Hem estat l’única secció sindical de la UB a explicar les raons per les quals rebutgem la proposta actual: http://cosub.wordpress.com/2014/02/24/estatut-ub-concentracio-de-rebuig-dimarts-25-8-30-mati-pl-universitat/
· Estabilització del PAS-laboral temporal i interí, que viu en constant incertesa, i garanties que no s’externalitzi el servei, com ha succeït amb els processos de privatització de serveis que històricament exercia el PAS de la UB: bars, fotocopisteries, vigilància, neteja. Amb la fusió de facultats i departaments és molt previsible que vegem perillar llocs de treball com els Punts d’informació.
· Fre immediat de l’augment de les taxes de matriculació de graus, màsters i doctorats i retorn a uns imports assequibles per a l’alumnat treballador. En poc temps l’augment de taxes ha estat del 70%. S’està expulsant la gent de les classes populars d’aquesta universitat: si fins ara força alumnes reduïen a la meitat els crèdits matriculats, ara mateix ni tan sols així podran prosseguir a la UB. Malgrat que molts altres motius ho expliquen, tampoc no podem assistir impassibles a la desaparició de graus com el de Filologia Romànica. Això significa una catàstrofe acadèmica i cultural.
· Retirada immediata del projecte d’actualització d’un reglament nascut a la negra nit del franquisme (1954) que permet expulsar de la UB qui en forma part per mobilitzar-se al nostre propi espai acadèmic. I retirada immediata, a més, del reglament vigent.
Fem una crida al diàleg col·lectiu per afrontar i resoldre aquests conflictes.
Barcelona, 6 de maig del 2014
Coordinadora Obrera Sindical – Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / @COS_UB / cosub.wordpress.cos
