La COS editem una guia informativa dels drets de les treballadores del sector domèstic
Des de fa uns mesos, un grup de companyes i companys, de la COS i altres col·lectius i entitats socials com l’Asociación Intercultural Candombé i Psicòlogues Sense Fronteres de València, ens estem posant mans a l’obra per posar en marxa un Grup de Suport a les Treballadores de la Llar a València i a la comarca de l’Horta.
Seguint les passes i orientació de les companyes de l’Asociación de Trabajadoras del Hogar de Bizkaia – Etxeko Langileen Elkartea, hem preparat una guia de drets bàsics, per les treballadores de la llar i de cures (diferenciant bé ambdues realitats, ja que responen a situacions i casuístiques diferenciades segons la pròpia legalitat vigent a l’estat espanyol).
Al mateix temps, ja hem realitzat un parell de tallers de formació, per autoformar-nos i preparar-nos per a atendre, ajudar, socórrer, assessorar i animar a organitzar-s’hi a les treballadores del sector. Sense victimitzar-les, sinó conscienciant-les i ajudant que s’empoderen d’elles mateixes, de les seues vides i condicions. Passant del fet “d’acceptar l’explotació per no saber”, al “conéixer quins drets tenim, per quan els puga exigir” i, fins i tot, al pas final, “sóc una treballadora, no una esclava, tinc drets i els vull veure complits”.
La feina és molta, però il·lusió i ganes no en falten. Ja sabem què és assessorar i ajudar a companyes del sindicat o properes, que han patit tot tipus de vexacions i/o d’irregularitats per part dels seus ocupadors. Ja sabem que, combinant de forma adequada la legalitat vigent, l’autodefensa laboral i l’acció directa, es poden aconseguir victòries importants… no només en l’àmbit econòmic, sinó també en l’àmbit anímic i organitzatiu (que són vitals).
Recentment, el passat 9 de març, realitzàrem un nou taller al nostre Casal Obrer i Popular de València, amb una companya de l’Etxeko Langileen Elkartea, que no només ens va facilitar nous materials, sinó que ens va donar excel·lents orientacions i propostes, en l’àmbit legal, organitzatiu, etc., que ens seran de gran valor amb la important tasca que tenim al davant.
Hi ha molt de camí per recórrer. La legalitat espanyola encara no ha ratificat el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (així com de la seua recomanació 201, que reforça i millora de forma important el 189, tot i que no és objecte de ratificació, com sí que és el Conveni… Dissortadament, paper mullat), i manté al sector amb unes condicions molt per sota del que el mateix Estatut dels Treballadors marca per a la resta de treballadores i treballadors. Segons la legalitat espanyola vigent, les treballadores de la llar, per exemple:
· No tenen dret a cap prestació d’atur.
· No tenen dret a la jornada màxima de 40 hores setmanals (sinó que legalment en poden treballar 60).
· No tenen dret a preavís d’acomiadament, veient-se al carrer d’un dia per a l’altre.
Amb tot, i arran de l’aprovació del Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, que regula la “relació d’ocupació domèstica”, es van reformar molts aspectes de la legislació anterior que xocaven amb el Conveni 189. Així, respecte als drets que reconeix el C 189, molts estan ja incorporats des de fa anys en la legislació espanyola sobre treball de llar.
El problema és que aquests drets, reconeguts en el RD 1620/2011, no es poden exercir per molts motius: falta de control dels contractes, falta de mesures perquè es complisquen les obligacions dels ocupadors… falta, en definitiva, d’un interès real per reforçar i posar en marxa un cos especial de la Inspecció de Treball dedicat exclusivament a aquest sector. Això és molt important tenir-ho en compte, perquè el C 189 diu coses que ja es reconeixen en teoria en la legislació espanyola aplicable i perquè l’experiència del RD 1620/2011 mostra que canvis sobre el paper poden no tenir cap incidència real.
Què caldria doncs millorar a la legislació de l’estat espanyol, en el cas hipotètic de ratificació del Conveni 189 (distingint Conveni i Recomanació)?:
· En el salari en espècie, s’hauria de fixar el seu valor pecuniari atenent a criteris objectius. Garantint-se que les prestacions en espècie es realitzarien d’acord amb la treballadora, i no es consideraria salari en espècie l’allotjament en els supòsits en què és exigit per l’ocupador. (Art. 12.2. Conveni i Apt. 14 Recomanació). Ara, es pot pagar en espècie el 30% del salari, sense major justificació de veritables consums… és a dir, a la pràctica, un salari un 30% inferior.
· Protecció dels crèdits salarials no cobrats per insolvència de l’ocupador en les mateixes condicions que la resta dels sectors (Apt. 16 Recomanació). Ara, les treballadores de llar estan excloses dels beneficis del Fons de Garantia Salarial – FOGASA. És a dir, si l’ocupador diu que “no pot pagar” (cas del “concurs de creditors” per les empreses), la treballadora no rebria res.
· Garantia de condicions de seguretat i salut en el treball, incloent-hi respecte a la privadesa dels qui pernocten al domicili (Art. 6 Conveni), determinar i prevenir els riscos professionals en el treball domèstic, donar formació i difondre directrius de salut laboral i elaborar i difondre estadístiques sobre el tema (Apt. 19 Recomanació). Ara, no hi ha cap garantia de privadesa, no es dóna formació ni es donen directrius de salut laboral (ni en matèria de seguretat, ni d’higiene, ni de riscos psicosocials i/o assetjaments).
· Informació als ocupadors de les seues obligacions i de les sancions en cas d’infracció (Apt. 21.1.d) Recomanació); mesures addicionals de protecció per a les treballadores migrants (Apt. 21. 1). Ara no hi ha informació sobre obligacions i sancions. Tampoc cap mesura addicional per a treballadores immigrants.
· Recopilació eficaç i exhaustiva de les dades sobre les treballadores de la llar, per facilitar la formulació de polítiques en matèria d’ocupació domèstica (Apt. 25.2 Recomanació). Ara, els estudis que existeixen sobre la situació no són de l’Administració Pública i les estadístiques públiques són inexactes i incompletes en relació amb el sector. Ni tan sols existeixen eines, guies, etc., per fer front a la prevenció de riscos laborals per part dels organismes corresponents, com l’INVASSAT o l’ICSSL.
· Garantia de condicions no menys favorables que les de la resta de treballadores en la protecció de la Seguretat Social (art. 14 Conveni). Ara hi ha diverses discriminacions que considerem d’allò més greus:
· La cotització està topada (aquest any són 802,55 €), per la qual cosa els qui guanyen més d’aquesta xifra, amb la prorrata de pagues inclosa, estan cotitzant per sota del seu salari real, i la conseqüència és que les seues prestacions de SS també seran baixes (acabant rebent-hi pensions de jubilació per sota del Salari Mínim Interprofessional, per exemple, tot i haver-hi treballat tota la vida).
· No hi ha prestació de desocupació.
·L’existència de períodes sense cotitzar es castiga especialment en el càlcul de les pensions, al no aplicar-se els beneficis que en aquesta situació tenen la resta de treballadores (la mitjana inclou aquests períodes de temps, provocant la baixada brutal de les prestacions).
· Per sota de les 60 hores mensuals, la part ocupadora pot desentendre’s de l’alta i cotització a la SS, passant l’obligació a la treballadora (generació de falsos autònoms, etc.).
· Entre altres mesures, idear mitjans de pagament simplificat per facilitar l’abonament de les cotitzacions, fins i tot en el cas de treballadores que presten serveis a múltiples ocupadors (Apt. 20.1 Recomanació). Ara no hi ha cap mitjà simplificat que facilite el pagament de les cotitzacions, la qual cosa té especials conseqüències en les prestacions de serveis de poques hores, o per períodes breus de temps.
· Protecció eficaç respecte als abusos de les agències de col·locació, establint les responsabilitats jurídiques respectives de la llar ocupadora i de l’agència; inspeccions periòdiques de les agències i severitat de les sancions en cas d’infracció, fins i tot la prohibició d’aquelles que incorren en abusos; garantir que els honoraris de l’agència no es deduisquen de la dels i les treballadores domèstiques (Art. 15 Conveni). Ara les agències no estan controlades, i si hi ha alguna inspecció, és rutinària i “mai troben res”. Però aquest apartat seria un bon exemple del que comentàvem al principi: en teoria hi ha normes legals ja aprovades que teòricament prohibeixen els abusos de les agències i encomanen a la Inspecció de Treball sancionar-les… quedant actualment tot en paper mullat.
I per què no s’hi posen mesures des de les diferents institucions de l’estat (central, autonòmiques i locals)? Doncs perquè, senzillament, el treball domèstic estalvia moltíssims diners a l’erari públic…, ja que aquest sector, per tal que fos just, hauria de desaparèixer en un sector de cures i atenció domèstica, realment públic…
En la situació actual, només s’aconsegueix perpetuar una condició creixent de submissió i opressió cap a les dones treballadores en general, però vers les treballadores domèstiques en particular… Igual que passa amb totes aquelles tasques i treballs de caràcter reproductiu, que en no rebre cap reconeixement legal, ni cap implicació pràctica real (per mantenir en mans particulars un pastís sucosíssim en l’àmbit econòmic), no fan res més que perpetuar rols i vies d’explotació creixents.
Així doncs, la nostra no és res més que una passa molt humil en el camí cap a l’emancipació real i completa… però cal posar-s’hi, perquè si l’esclavisme s’extèn i guanya terreny (tal com ja està passant a molts polígons industrials d’arreu del país, amb les falses cooperatives càrnies de Vic o Riba-roja de Túria; o a sectors com el dels espectacles, per exemple), haurem d’organitzar-nos per plantar cara, defensar el que és nostre i guanyar unes vides realment dignes i lliures. La Guia n’és un primer pas… posem-nos-hi.
Podeu consultar la guia online, de moment hem fet una versió en català i una altra en castellà, més endavant esperem publicar-la en altres llengües també.
