Manifest de la COS en motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Hui 8 de març de 2013, les dones constitueixen la meitat de la població mundial. Realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món. Guanyen el 10% dels salaris totals i només són propietàries d’un 1% de la propietat mundial.
Hui, 8 de març de 2013, sis dones han estat assassinades a mans de les seues parelles en el que portem d’any a l’estat espanyol.
Hui, 8 de març de 2013, ens enfrontem a la reforma d’una ja restrictiva llei d’Avortament i a una sanguinària reforma laboral.
Hui 8 de març de 2103, els estats europeus apliquen polítiques i mesures d’ajust que exclouen a la major part de la seua ciutadania de l’accés a condicions de vida dignes, a la igualtat i a un futur esperançador.
Hui 8 de març, la priorització dels mercats sobre les persones, i el segrest de les democràcies es tradueix en ofensives contra la sobirania popular. La socialització de les pèrdues del sector financer, la desregulació i privatització de béns públics i el foment d’una economia especulativa, són el nostre pa de tots els dies.
Hui 8 de març, l’increment de la feminització de la cura de la infància i les persones majors en situació de dependència, a conseqüència de les retallades dels serveis públics no para de pujar. L’ofensiva neoconservadora i patriarcal sobre els rols familiars i els drets sexuals i reproductius, atacant la igualtat i el dret de les dones a decidir.
Per això, hui 8 de març i tots els dies de l’any, des de la COS cridem ben fort què:
El tot s’hi val, perquè estem en crisi, s’ha acabat. Perquè nosaltres continuarem amb el compromís polític d’intensificar el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, per analitzar els resultats i renovar els esforços.
Perquè cal mes que mai lluitar per una societat sense classes i sense gèneres.
És ben clar que les crisis ens fan encara més precàries i no volem que les nostres vides estiguin condicionades pels interessos econòmics del capital. Cal unitat en la lluita anticapitalista, la unitat d’homes i dones, la construcció d’una nova organització dels temps i dels treballs sobre la base de:
– No més EROs. Sí a la nacionalització d’empreses que només generen beneficis per a unes poques. Pel repartiment del treball i la riquesa.
– Sí a a la reducció de la jornada laboral general que ens permeta a cadascuna de nosaltres tindre prou temps per a treballar, gaudir de la nostra família, i organitzar-nos políticament. La solució a la crisi i a l’atur no és recuperar el consum i la producció sense mesura del capitalisme salvatge, sinó un canvi dels models econòmic, social i de valors; el socialisme.
– No més direcció privada de l’economia. Sí al control obrer de les nostres pròpies vides.
– No a la privatització dels serveis públics. Sí a cobrir totalment les necessitats bàsiques de tota la classe treballadora.
Perquè sota el capitalisme mai serem realment iguals ni lliures, reivindiquem la lluita sindical antipatriarcal cap a la independència i el socialisme. Volem llibertat sobre els nostres cossos, sobre els nostres mitjans de producció, sobre les nostres vides i sobre el nostre país.
