Cada vegada que la patronal ha valorat la reforma laboral ha dit el mateix: “Va en la bona direcció, però ens sembla insuficient”. I per aprofundir-hi ha triat una altra de les reformes laborals que s’acosten, la de la negociació col·lectiva. Fa pocs dies, la CEOE va enviar als sindicats un document amb la seva proposta per començar a dialogar sobre els canvis en les normes que regulen els convenis col·lectius. En aquest, l’organització que encara dirigeix Gerardo Díaz Ferrán reclama la generalització de les clàusules de despenjament salarial dels convenis. Aquestes clàusules permeten als empresaris no complir amb els pactes salarials si la situació de l’empresa es complica. També exposa la CEOE la seva intenció de tractar punts com l’estructura de la negociació o la vigència dels convenis finalitzat el seu termini (ultraactivitat en termes jurídics).
Primacia de la decisió empresarial.- Sobre la generalització de la possibilitat de desvincular-se de l’estipulat en els convenis, la patronal diu que cal “aprofundir en la necessitat d’un “despenjament general”, no solament en matèria salarial, en funció de les circumstàncies de cada empresari”.
La reforma laboral de juny ja obre aquesta porta en termes similars als despenjaments. No obstant això, en cas de conflicte deixa en mans d’un jutge la resolució. En aquest punt, la CEOE sempre va exigir en el fracassat diàleg social que en cas de que no hi hagi pacte sigui la decisió empresarial la que prevalgui (una demanda que PP i CiU van fer seva). Per minimitzar el paper dels jutges, la patronal proposa als sindicats que les comissions paritàries de seguiment dels convenis tinguin la mateixa jerarquia que els convenis, és a dir, que es converteixi en norma el que acordin.
Canvis en l’estructura i vigència dels convenis.- Un altre punt clau del document concerneix als canvis de l’estructura de la negociació col·lectiva. Ara, els convenis es divideixen en tres nivells (sectorial, provincial i empresarial). Des de diverses tribunes, com el Banc d’Espanya o el Fons Monetari Internacional, s’ha defensat eliminar l’àmbit provincial i que prevalgui l’empresarial. La patronal sembla apuntar en aquesta línia. Però aquest aspecte aixeca butllofes en la mateixa patronal. En les reunions prèvies que va haver-hi entre diverses associacions integrants de la CEOE per definir les seves propostes s’admet que aquest canvi podria ocasionar problemes en la seva pròpia organització, assentada en la mateixa estructura de la negociació col·lectiva. La solució que s’entrelluca sembla ser, com apunta el propi document (de 10 pàgines), la delimitació de matèries -salari, jornada, igualtat, salut laboral…- en cada àmbit de negociació.
També esperen els negociadors de la patronal poder parlar de la vigència dels convenis més enllà del termini fins en el qual es pacta un de nou, com succeeix ara (ultractivitat). Creu la CEOE que això contribueix a “fossilitzar” la negociació L’enviament d’aquest document arriba dues setmanes després que la comissió de Relacions Laborals de la CEOE decidís esperar a conèixer el successor de Díaz Ferrán per començar les converses.
La CEOE planteja als sindicats ‘un despenjament general’ i més flexibilitat en l’aplicació dels convenis.- Les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme han fet arribar a CCOO i UGT la seva proposta per a la reforma de la negociació col·lectiva en la qual, entre altres mesures, plantegen que pugui permetre’s a les empreses un “despenjament general” dels continguts dels convenis col·lectius i no només dels salaris pactats, “en funció de les circumstàncies de cada empresari proponent i amb les conseqüències que es derivin del mateix”. El document de la patronal consta de deu pàgines i va acompanyat d’una carta, signada pels secretaris generals de CEOE i de Cepyme, José María Lacasa i José Manuel Vilar, en la qual tots dos reafirmen el seu compromís de negociar de manera bipartita aquesta reforma. La carta de la patronal va dirigida als secretaris d’Acció Sindical de CCOO i UGT, Ramón Górriz i Toni Ferrer, respectivament, i porta data del, 20 d’octubre, dia en el qual es va reunir la Junta Directiva de la CEOE i en la qual, entre altres assumptes, es va analitzar aquest informe. En el document, les organitzacions empresarials es queixen de la “rigidesa i resistència al canvi” que ha demostrat tenir el sistema de negociació col·lectiva, fet que atribueixen “possiblement” a conceptes com la ‘ultraactivitat’ i el despenjament, que dificulten, en la seva opinió, el poder tenir uns convenis col·lectius més adaptats a les necessitats actuals de les empreses. “La reforma del sistema de negociació col·lectiva és factible si dotem al mateix i als seus continguts de la flexibilitat que avui manquen”, asseguren les organitzacions empresarials.
Per introduir més flexibilitat en el sistema, els empresaris afirmen que, una vegada que ha entrat en vigor la reforma laboral, “caldria aprofundir en la necessitat d’un despenjament general en els continguts del conveni”, i no simplement limitar aquest despenjament als salaris. Actualment, la llei permet a les empreses subjectes a un conveni sectorial acollir-se a la clàusula d’ inaplicació salarial, mitjançant acord, quan la seva situació i perspectives econòmiques poguessin veure’s danyades amb la seva aplicació i que així mateix afecti al manteniment de l’ocupació.
