Situació laboral al sector citrícola del País Valencià.
Des de l'inici de la "crisi econòmica" a casa nostra, amb la destrucció accelerada de llocs de treball als sectors industrials i de la construcció i amb la creixent temporalitat i precarietat laboral a tots els sectors, però molt especialment al sector serveis, el camp valencià només ha vist empitjorar la seua situació, i molt especialment des del 2012.
Així, avui en dia, encara veiem diàriament als nostres camps com continuen donant-se situacions i casos perfectament denunciables i atacables des del dret, la inspecció de treball o, sobretot, des d'una acció sindical mínimament de classe. Casos com haver de treballar:
· Molt per damunt del límit legal de jornada laboral (incloses hores extraordinàries), i sense respectar-se els temps mínims de descans durant la jornada o entre jornades.
· En condicions pèssimes, sense cap mesura de seguretat, ni roba de treball, per exemple.
· Pagant pel lloguer de la ferramenta i pel transport, sense comptar-se de cap manera ni tan sol els plusos de transport, etc., arribant-se a fer més de 250 km d'anada i tornada, per jornada, pagats de la pròpia butxaca dels collidors.
· Per jornals diaris que massa sovint ja a penes arriben als 20 euros diaris (menys de 2 euros l'hora)! I després a pagar-se l'equip, la ferramenta, el menjar o el transport… fins a arribar a casos on gairebé cal pagar per a treballar.
· Si ets dona, havent d'aguantar tota mena d'abusos i assetjaments, tant als camps collint, com a les cadenes d'encaixat de molts magatzems, per part de molts encarregats, capatassos bavosos, etc.
Per no parlar d'altres punts com el més d'un 30% dels contractes temporals del sector (per obra o servei determinat), fets per la mateixa ETT… I el 99,98% del total de contractes de l'actual campanya (entre octubre i novembre de 2015) són temporals. Sense oblidar els milers de collidors que es troben sense contracte ni cap cotització, treballant-hi de forma irregular. Si comparem aquesta taxa de temporalitat del 99,98% amb la general del País Valencià, el resultat no és gens esperançador. Així, si el passat novembre de 2015 es van signar al País Valencià un total de 165.756 contractes (11.315 menys que a l'octubre), només 14.656 foren indefinits, el 91% del total.
I això no és suficient, ja que a les nostres comarques, la taxa de cobertura per atur ja és inferior al 50%. És a dir, menys de la meitat dels i les treballadores aturades continuen sense cap cobertura, prestació o subsidi d'atur… Però al sector citrícola, aquesta taxa de cobertura, ni tan sols arriba a aquest 50%, començant a aproximar-se al 30%!!
En resum, vivim i patim unes condicions laborals i unes circumstàncies que s'assemblen més a l'esclavitud que al treball assalariat en la "societat democràtica" en la que diuen que vivim.
I un dels principals responsables directes d'aquesta situació (a més de la mateixa patronal i de les organitzacions agrícoles professionals), és el "sindicat" UGT. Organització responsable de l'aprovació del Conveni Col·lectiu vigent actualment al sector, que:
· Dóna major llibertat a les ETT i que inclou el contracte d'Obra o Servei Determinat (no acceptat pel sector i per la pròpia Inspecció de Treball).
· Impedeix a la conversió dels contractes temporals en fixos discontinus.
· Augmenta obligatòriament la jornada laboral de 8 a 9 hores diàries.
· Fomenta la realització de jornades laborals irregulars.
· Impedeix realment el pas dels contractes temporals i eventuals a fixos discontinus.
· Disminueix la quantitat de permisos que fins ara es gaudien de manera generalitzada.
· Incrementa de forma ridícula els salaris des del 2012, fins a l'extrem que en la majoria dels casos ni tan sols s'han aplicat.
· Desempara i desprotegeix encara més les collidores i encaixadores.
Si això no fos prou, gràcies a la UGT, es legalitzen i consoliden definitivament els destalls (en incloure per primera vegada una taula de rendiments mínims), en haver-se eliminat la clàusula de garantia salarial, que permetia cobrar les hores efectivament treballades independentment dels quilos recol·lectats. I, a més, i per acabar-ho d'arredonir, els "salaris" oficials porten més de 2 anys congelats… fins al punt que ja no s'usen les taules salarials.
En definitiva, un sector ple d'empresaris sense escrúpols, amb ETT que fent de mitjancers i beneficiant-s'hi d'aquestes condicions, esdevenen esclavistes, per no parlar dels robatoris continuats en moltes de les nostres comarques (i de les empreses comercialitzadores que compren la fruita robada) que ens fan perdre ja centenars, sinó milers de jornals; o la gran distribució, que accepta rebentar preus per augmentar el seu poder sobre els productors.
Si a això se li suma que la UGT segueix sent el sindicat "majoritari", tant entre els "collidors" (tot i que la immensa majoria dels collidors no han votat mai en cap elecció sindical…), com als magatzems, com al comerç de gran distribució, veiem com de desemparats quedem els collidors i el conjunt de les treballadores del sector.
Per tot això, necessitem:
· Comptar amb el suport de les organitzacions i col·lectius locals i comarcals (municipalistes, polítics, juvenils, ecologistes, feministes, etc.), per poder reforçar la denúncia pública d'aquestes situacions, amb campanyes de propaganda, etc., als pobles i als camps.
· Així, donar major seguretat i protecció als collidors, per tal de facilitar-los la seua organització.
· Plantar cara i denunciar el paper dels mitjancers, dels corredors, encarregats, capatassos corruptes i assetjadors, així com dels "alliberats sindicals", que acaben venent-nos com mercaderia, com a esclaus.
· Denunciar i atacar la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, i exigir uns jornals legals, per començar.
· Exigir una mínima estabilitat laboral al sector, amb contractes que com a mínim siguen fixes discontinus, mantenint la jornada laboral com a molt a 8 hores, i amb una millor regulació dels permisos retribuïts.
Només organitzades i unides, les persones treballadores, totes juntes independentment d'orígens, etc., podrem fer front al que ja tenim damunt. Treball esclau i misèria extrema. Contra els preus fixats a la baixa, si no directament rebentats. Contra els destalls. Contra el treball sense contracte i en règim d'esclavitud. Contra els intermediaris, marxadors, ETT i esclavistes varis… Només organitzats i organitzades, solidaris i lluitant, podrem alliberar-nos!
