Comença la Tardor Calenta arreu dels Països Catalans.

 

Recull d’informació sobre les mobilitzacions del passat 15-O arreu del país.

Aquí teniu un breu recull d’informació i cròniques de la major part de manifestacions que van tindre lloc arreu dels Països Catalans durant la convocatòria internacional del 15 d’octubre per un canvi global.

Arreu del país, centenars de milers de persones sortiren al carrer per denunciar la dictadura del capital i rebutjar les retallades socials.

Les mobilitzacions més nombroses foren les de Barcelona (amb unes 400.000 persones assistents), València (100.000), Alacant (20.000), Tarragona (15.000), Palma (10.000), Girona (4.000), Castelló de la Plana (3.000), Elx (2.000), Lleida (1.000), Reus (500), així com a altres localitats com Sant Vicent del Raspeig, Gandia, Sagunt, Benidorm, Dénia, etc.

A nivell internacional hi hagueren força mobilitzacions, com a Berlín, Madrid, Toronto, Sevilla, Mèxic, Lima, Londres, Tòquio, o Roma, on la manifestació indignada va arribar a aplegar més de 200.000 persones, i que va acabar amb un fort enfrontament amb la policia al centre de la ciutat. Cal afegir també la presència del moviment “Ocupa Wall Street” a Nova York, que congregà 20.000 persones en una nova jornada de lluita.

El períodic L’Accent ha publicat al seu web galeries de fotos de les mobilitzacions a València , Barcelona i la resta del país.

 

  •  Alacant

Aquest 15 d’Octubre Alacant visqué tota una jornada de mobilitzacions. Pel matí, les organitzacions de classe agrupades al voltant de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades van realitzar una Marxa que va recórrer els barris obrers del Tossal, Carolines i Pla per tal de denunciar les contínues retallades socials i laborals que estan impulsant el Govern i la patronal per tal de fer recaure sobre la classe obrera el cost de la crisi capitalista: retallades salarials, congelació i disminució efectiva de les pensions, retallades en inversions públiques, reformes laborals, augment de l’edat de jubilació, pujada de la llum, de l’IVA i del preu de productes de primera necessitat, privatització d’empreses públiques, o l’eliminació de la negociació col·lectiva. Les organitzacions anticapitalistes i de classe d’Alacant treballen de manera unitària des de fa tres anys, primer amb l’Assemblea Contra el Capital i la Crisi i, des de la Vaga General del 29 de Setembre, en la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, amb una dinàmica de treball i mobilitzacions autònoma dels partits i sindicats socialdemòcrates.

Per la seua banda, el moviment 15M convocà una nodrida manifestació a la vesprada que travessà els carrers cèntrics d’Alacant. Seguint els lemes i propòsits indicats en la convocatòria internacional, s’aplegaren més de 15.000 persones. Aquesta és la quarta i la més nombrosa mobilització que ha organitzat aquest moviment a la ciutat.

El 15M alacantí es caracteritza per una notable capacitat de convocatòria, reforçada pels mitjans de comunicació de masses, per un discurs clarament anticapitalista, i per una adhesió sense precedents de gent de diversa procedència i amb cap experiència política. Però també per unes posicions que incideixen en l’apoliticisme i “asindicalisme”, en la crítica a les organitzacions de classe, en un missatge confusament interclassista, i en l’oposició a l’ús del valencià en les assemblees, escrits o cartells del moviment.

  •     Castelló de la Plana

3.000 persones plenaren els carrers de la ciutat portant infinitat de pancartes i cartells casolans. Vinguts de distintes poblacions de les comarques de la Plana els assistents cridaven consignes reivindicatives, com: “CCOO i UGT sindicats del poder” o “polítics i banquers torneu-nos els diners”.

La manifestació convocada per l’Assemblea Popular de Reus, on participen diferents col·lectius de l’esquerra anticapitalista de la ciutat, ha comptat amb diferents aturades al llarg del recorregut on s’han realitzat diferents parlaments per assenyalar els culpables de la crisi. La primera d’aquestes, s’ha desenvolupat davant el Banc Santander que fa cantonada entre la plaça del Prim i el carrer Sant Joan. Allí, una representant del sindicat CGT ha parlat de la injecció de diners públics a la banca i del paper jugada per aquesta durant la “bonança econòmica”.

La segona, ha estat just davant de la porta de l’Ajuntament. Dos representants de la CUP han fet un parlament, en que han destacat el paper que el Consistori està fent davant de la situació de crisi, i fins i tot, detallant algunes de les propostes fetes per aquesta formació que han comptat amb l’oposició de la resta de grups municipals. També s’han enganxat paperògrafs a la seu dels sindicats CCOO i UGT, culpant-los de la desmobilització del conjunt de treballadors i treballadores, com també del seu paper de còmplices en les mesures aprovades pel govern espanyol i autonòmic.

Finalment, la marxa ha acabat a la rambla del Carrilet, on representants dels diferents col·lectius convocants, han realitzat diferents parlaments en que s’ha ressaltat la convocatòria de vaga en l’ensenyament universitari del proper mes, les retallades del sistema educatiu i sanitari, així com, la necessitat de mobilitzar-se per fer front a l’ofensiva neoliberal.

A Tarragona, la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics ha completat una manifestació semblant a la del passat 19 de juny, amb al voltant de deu mil persones, entre dotze i quinze mil segons l’organització. Sense gaires diferències destacables, s’ha fet força més èmfasi en la sanitat, des del tancament del CAP Bonavista, les urgències o les crides contra Boi Ruiz, que en aquest cas ha substituït el conseller d’Interior Felip Puig. D’altra banda, la figura del President Companys ha estat present en diverses pancartes i lemes. Més gent de barris i més gent de la ciutat, menys d’altres poblacions, si més no en forma de pancartes.

La lectura del manifest, pel filòsof i jesuïta Pancho Xammar, ha precedit a l’himne a la llibertat de Labordeta i, finalment, la música s’ha apoderat de la plaça de la Font. Cap incident destacable d’una mobilització massiva que ha servit per, a banda de formar part de quelcom més global, deixar ben clar que la ciutat de Tarragona no tolerarà les retallades que des de l’executiu d’Artur Mas, la Unió Europea i els organismes internacionals s’estan imposant.

  •     Girona

Dissabte 15 d’octubre, en motiu de la convocatòria internacional de mobilitzacions, unes 4.000 persones es van manifestar a Girona sota el lema “Capitalisme és crisi. De la indignació a l’acció”.

Gent de totes les edats i vingudes des de moltes poblacions de les comarques gironines, van tornar a recórrer els carrers de la ciutat per fer-se sentir. La convocatòria va servir per unificar diverses reivindicacions concretes com ara la dels afectats per la hipoteca o la dels usuaris que continuen ocupant els CAPs dels seus pobles.

La manifestació va tenir en tot moment un to clarament reivindicatiu, amb critiques al sistema capitalista i a les retallades socials, i com ja va passar el passat 19 de juny amb la manifestació contra el pacte de l’euro, va esdevenir una crida a la mobilització i a l’organització popular.

La mobilització va començar a les 5 de la tarda, quan dues comitives van sortir de la Plaça Catalunya de Girona i de la Plaça Llibertat de Salt respectivament, i van anar avançant simultàniament cap a la Plaça del Barco, punt d’inici de la manifestació. Allà es va iniciar la marxa, que va durar més de dues hores i que va passar pels carrers més importants de la ciutat, i que va anar sumant gent a mesura que avançava.

Durant tot el trajecte els manifestants van cridar lemes de rebuig a les democràcies capitalistes, a les retallades socials, i clamant la necessitat d’una vaga general. “Som el poble, tenim el poder” , “No és una crisi, se’n diu capitalisme”, “Prou retallades! Els nostres drets no es toquen!”, “N’hi diuen democràcia i no ho és” o “Capitalisme és precarietat” van ser algunes de les consignes més corejades. A més, la manifestació va estar amenitzada per diverses accions satíriques que denunciaven aspectes com la submissió de les institucions democràtiques als mercats econòmics, la corrupció o la brutalitat policial.

La marxa es va donar per acabada a la Plaça Independència, on es va convidar a tothom a participar activament a les assemblees i convocatòries de l’Assemblea de Girona, i es llegir el manifest elaborat per l’ocasió, on es feia especial èmfasi en la necessitat d’organitzar-nos més enllà de les reivindicacions concretes. “Estem indignades, sí, però també conscienciades, i el més important: ens estem organitzant […] Decidides a fer possible un món just, on es reparteixi el treball i la riquesa. Perquè ja no volem les molles, volem el pa sencer! Perquè hi tenim dret, perquè som el poble i tenim el poder!”