El govern més progressista de la història treu pit amb la seva llei d’habitatge, però les primeres lectures són decebedores. Per començar, només considera grans tenidors a les empreses, de manera que si un particular té 15 habitatges o 25 per a llogar «no és un gran tenidor». A més, decideix només donar ajudes al lloguer als joves menors de trenta-cinc anys, però no pas a tothom. Només ajudaran als joves que treballen i que guanyen menys de 23.000 euros al mes i, un cop més, el jovent a l’atur, els i les pensionistes, mestresses de casa… Resten oblidades. En el cas dels i les aturades i de les pensionistes, tenen ingressos, però no són treballadors en actiu perquè una malaltia o les seqüeles d’un accident els ho impedeix, però sembla que en restaran fora d’aquestes ajudes. Igualment, restaran fora les persones grans jubilades i pensionistes, que visquin a pisos […]
Habitatge
Per una vida digna, prou desnonaments! Quants mesos de lloguer valen les nostres vides? La d’en Jordi de Cornellà, set. Set mesos de lloguer impagat i dues notificacions de desallotjament després, Blackstone, l’empresa propietària del pis d’en Jordi ha aconseguit el que volia: quedar-se amb l’habitatge. El preu que ha pagat aquest fons voltor és el del mercat, el que marca la llei. A en Jordi li ha costat la vida. El que va passar ahir no és cap suïcidi, la desgràcia d’ahir és un assassinat comès per l’entramat jurídic, polític i econòmic. Lluny de ser l’únic cas, és una tragèdia que, malauradament, es repeteix sovint. I com a tota trama socioeconòmica, té noms i cognoms i cal assenyalar-los per poder-los evitar; fet i fet, no només volem evitar un altre assassinat immobiliari sinó tota la situació prèvia d’angoixa i misèria. Els responsables es diuen bancs i fons voltors, Banco […]