exclusió social

Poder quedar-se a casa, en condicions dignes i amb tres menjars diaris garantides és un privilegi de classe que no pot permetre’s tothom. Aquest passat mes de març es va decretar l’estat d’alarma i el confinament obligatori de la població. De nou, es va fer evident que les persones en situació de sensellarisme, una vegada més, continuaven invisibilitzades: les seues necessitats no eren –ni són– prioritàries per al sistema i no foren tingudes en compte. Els primers dies ens trobàrem amb el tancament quasi total dels departaments de serveis socials de les administracions públiques i el de gran quantitat d’entitats i associacions que treballen amb les persones que viuen al carrer. Es produí, els primers dies de març, un peregrinar de persones per les poques entitats socials que continuaven obertes i atenent. En les grans ciutats, eren centenars les persones que intentaven infructuosament ser albergades en algun centre per a […]