Comunicat de la secció sindical de la COS a CEAR-PV i de les afiliades de la COS a CEAR Catalunya. • Centenars de treballadores del tercer sector es veurien afectades. • Milers de persones migrades, refugiades i sol·licitants d’asil podrien veure vulnerats els seus drets i abocades a l’exclusió social. Mig any després de pandèmia, els governs autonòmics dels Països Catalans, al sud de l’Albera, i de l’Estat Espanyol segueixen aplicant mesures repressives i som la classe obrera les que seguim patint-ne les conseqüències: des de desnonaments, a ajudes que no arriben, ERTO, cues eternes per aconseguir menjar, acomiadaments i milers de morts. Tot i la demanda urgent de crear un pla de xoc per rescatar les classes populars i reforçar els serveis públics, les administracions -Estatal, autonòmiques i municipals- segueixen amb les seues dinàmiques capitalistes, i el Tercer Sector no en queda exempt. Aquests mesos s’ha evidenciat la importància […]
exclusió social
En contra del que indicaria qualsevol justícia o racionalitat, i en contra també del que indica la moratòria del decret de l’estat d’alarma, segons el qual no es podien tallar els subministraments bàsics (almenys fins al 30 de setembre de 2020), l’empresa ‘Aguas de Valencia‘ li va tallar l’aigua a un company de la COS el passat 19 de setembre sense previ avís i en plena pandèmia al seu habitatge, al barri de la Coma – Mas del Rosari de Paterna. Amb una acció com eixa, ‘Aguas de Valencia‘ no només posa en perill la seua vida, sinó la de la seua filla i família, veïns i veïnes. Mentrestant, els serveis socials de Paterna, municipi al qual pertany el barri de la Coma – Mas del Rosari, continuen col·lapsats i sense donar resposta als problemes reals dels veïns i veïnes del barri. No només això, sinó que els regidors i […]
Poder quedar-se a casa, en condicions dignes i amb tres menjars diaris garantides és un privilegi de classe que no pot permetre’s tothom. Aquest passat mes de març es va decretar l’estat d’alarma i el confinament obligatori de la població. De nou, es va fer evident que les persones en situació de sensellarisme, una vegada més, continuaven invisibilitzades: les seues necessitats no eren –ni són– prioritàries per al sistema i no foren tingudes en compte. Els primers dies ens trobàrem amb el tancament quasi total dels departaments de serveis socials de les administracions públiques i el de gran quantitat d’entitats i associacions que treballen amb les persones que viuen al carrer. Es produí, els primers dies de març, un peregrinar de persones per les poques entitats socials que continuaven obertes i atenent. En les grans ciutats, eren centenars les persones que intentaven infructuosament ser albergades en algun centre per a […]