cisheteropatriarcat

Article de Mons Buyó, membre de Gènere Lliure i afiliada de la COS. Mai no m’hauria pensat que per a una persona criada en el cisheteropatriarcat i, fins a una certa edat, educada en el catolicisme, a valdre’m per mi mateixa no demanar ajuda sinó a ajudar el proïsme en tot moment, que seria més dolorosa la barrera del binarisme de la merda de societat en què visc més que no pas vèncer una sensació heretada que demanar ajuda és ser feble. A hores d’ara, quan totes les patums que s’autoanomenen progressistes i d’esquerres s’omplen la boca que hi ha una llei LGBT de l’any 2014, que dóna cobertura a totes les persones de gèneres i sexualitats dissidents, que és pionera, m’agafen ganes de llençar-los tomàquets (no ho faré, perquè quan en som tantes que passem gana o hi som molt a prop, seria com tirar-nos pedres a naltros mateixes) […]