L’any 2004 el govern Zapatero va decidir que l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) substituís al SMI (Salari Mínim Interprofessional) com a índex de referència per a tot un seguit de prestacions, ajudes, subvencions i beques públiques. El relat justificatiu del canvi era que el SMI havia de ser un índex estrictament laboral. Quinze anys després creiem que els veritables objectius eren dos: fer una retallada encoberta de despesa pública alhora que es dividia a la classe treballadora. L’any 2004 ambdós índexs eren de 460,90 € al mes. Per al 2019 l’IPREM és de 537,84 € mentre que el SMI és de 900 €. Això s’explica perquè l’IPREM ha estat congelat des de 2010 fins al 2018, llevat d’un escanyolit 1% al 2017. Per acabar-ho d’adobar al darrer consell de ministres es va suprimir finalment un novament escanyolit 2%. L’IPREM afecta per citar els temes més rellevants: -Al subsidi pels aturats majors de 55 anys i el SED per aturats de llarga durada. -Poder accedir o no […]
Barcelonès
Compartim amb vosaltres el comunicat de les nostres companyes de la COS a la Universitat de Barcelona sobre la desconvocatòria de vaga del 12-D: Mitjançant aquest manifest expressem la vergonya que sentim per les convocatòries d’organitzacions dirigides verticalment que utilitzen d’una manera barroera instruments de lluita que respectem i defensem aferrissadament. Per nosaltres, les vagues són una de les eines més preuades i valuoses de lluita de la classe treballadora. Impliquen un esforç i provoquen un desgast importantíssim per a la gent que hi participa, en efecte, i precisament per això pensem que una convocatòria de vaga ha de significar una pressió real més enllà de les vagues rituals anuals a què estem acostumats. Per arribar a aquesta situació de força, abans s’ha de crear tot un context d’agitació, de debat i de processos col·lectius d’autoorganització obrera més enllà de processos opacs, verticals i d’esquena a les demandes de la […]
Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’interiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’estat espanyol. […]