Des de la sectorial d’Acció Social de la COS (@COS_AccioSocial) volem denunciar el cas d’una treballadora de l’escola Hatikva de Sant Cugat del Vallès. La treballadora, tècnica en Integració Social, desenvolupava tasques de suport educatiu i conductual dins del centre escolar i dins de l’horari del centre. Tot i això, el contracte l’ha de formalitzar la família amb infants amb necessitats específiques que se li recomani un suport educatiu individualitzat dins de l’aula. Amb el cessament de l’activitat lectiva i el tancament dels centres escolars decretat per la Generalitat de Catalunya el dia 13 de març amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, el centre educatiu ha seguit la seva activitat lectiva de forma digitalitzada sense comptar amb la treballadora, que seguia depenent de les decisions de la família contractant. Ni el centre escolar ni la família comuniquen a la treballadora el pla escolar que s’està executant i no […]
acció social
Comunicat de la sectorial d’Acció Social de la Coordinadora Obrera Sindical @COS_AccioSocial El passat 26 de Març, el conseller d’Educació Josep Bargalló, anunciava que el curs escolar es reprendrà telemàticament després de les vacances de Setmana Santa. Des de la Sectorial d’Educació de la COS, ja s’ha manifestat el rebuig per les mesures adoptades, deixant en evidència que no corresponen a la realitat que viu l’alumnat i les seves famílies a les escoles públiques catalanes. “Una vegada més, tornem a carregar contra la mala gestió d’un Departament, que pensa més en com acabar el curs i que no se li solapen els terminis que no en lluitar contra la segregació escolar. És l’administració qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats en tot l’alumnat, també en una situació sense precedents.” Des de la COS Acció Social ens volem sumar a la denúncia de les companyes de la sectorial d’Educació. Des del […]
L’any 2004 el govern Zapatero va decidir que l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) substituís al SMI (Salari Mínim Interprofessional) com a índex de referència per a tot un seguit de prestacions, ajudes, subvencions i beques públiques. El relat justificatiu del canvi era que el SMI havia de ser un índex estrictament laboral. Quinze anys després creiem que els veritables objectius eren dos: fer una retallada encoberta de despesa pública alhora que es dividia a la classe treballadora. L’any 2004 ambdós índexs eren de 460,90 € al mes. Per al 2019 l’IPREM és de 537,84 € mentre que el SMI és de 900 €. Això s’explica perquè l’IPREM ha estat congelat des de 2010 fins al 2018, llevat d’un escanyolit 1% al 2017. Per acabar-ho d’adobar al darrer consell de ministres es va suprimir finalment un novament escanyolit 2%. L’IPREM afecta per citar els temes més rellevants: -Al subsidi pels aturats majors de 55 anys i el SED per aturats de llarga durada. -Poder accedir o no […]