Suport a la lluita de treballadores de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital de Manises

Sanitas aplica rigorosament una política assistencial basada a minimitzar els costos i maximitzar el benefici.

Les treballadores de la Unitat de Salut Mental de l'Hospital de Manises continuen amb la seua lluita per fer respectar els seus llocs de treball, el servei d'atenció de salut mental públic, i per la dignitat de les persones amb malalties mentals; ara, se'ls hi afegeixen les treballadores i treballadors de les Unitats de Mislata i Bunyol.

Així, us adjuntem l'escrit que els i les treballadores d'aquestes unitats han enviat aquesta setmana al Sr. Conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, al Secretari Autonòmic de l'Agència Valenciana de la Salut i al Comissionat del Departament de Manises, exigint una resposta oficial i clara sobre la situació de debilitació d'aquest servei públic d'assistència sanitària a la salut mental, mitjançant el qual l'empresa privada fa ús d'aquest personal públic, sense atendre a la contractació que li marcaria la llei.

Des de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) continuem manifestant públicament el nostre suport amb aquestes companyes i per això us fem arribar el seu escrit, per tal d'intentar donar-li la màxima difusió, donada la gravetat de la situació.

Al COMISSIONAT DEL DEPARTAMENT DE MANISES

Els sotasignants, treballadors de la Unitat de Salut Mental del Departament Manises – l'Horta, tots ells personal de la Generalitat Valenciana, ens dirigim al Sr. Conseller de Sanitat, al Secretari Autonòmic de l'Agència Valenciana de Salut, i al Sr. Comissionat per posar en el seu coneixement el següent:

Des que SANITAS es va fer càrrec de l'assistència sanitària d'aquest Departament, no va mostrar cap interés a impulsar l'assistència de salut mental i, és més, ni tan sols es va interessar pel seu funcionament. Desinterés que dia a dia es fa més manifest. No va ser fins a passat més d'un any d'haver-se fet càrrec de la gestió quan va reparar en la nostra existència, quan des dels mateixos centres de salut mental se li va instar en la necessitat d'elaborar un projecte possibilista per racionalitzar la prestació, optimitzar els recursos i implementar-los, si haguera calgut, atenent a les necessitats dels usuaris.

Les premisses sobre les quals s'anava a basar el model se li van fer arribar a la Direcció Mèdica, la qual va mostrar el seu acord i la seva predisposició a treballar en aquesta línia. Però arribada la tardor de 2010, coincidint amb canvis organitzatius al si de la UTE Hospital de Manises, aquesta voluntat de col·laboració va fer fallida per la política de personal de la concessionària, amb el referend del Comissionat de torn.

Des de llavors la seua política de salut mental ha consistit a ignorar la implantació dels ESM al territori i els assoliments que ha aconseguit partint del no-res i situats en un terreny de ningú, en tenir una doble dependència funcional i orgànica (Conselleria /Diputació). Terreny de ningú, ja que una, la Conselleria, no tenia personal propi en ells i, l'altra, mancava de competències en matèria de salut mental i estava embardissada en la negociació de la transferència dels seus recursos a la Generalitat Valenciana, amortitzant totes les vacants que s'anaven produint. En cap moment s'han complert les ràtios de personal (psiquiatres, psicòlegs clínics, treballadors socials, etc.) que la mateixa Conselleria anava establint en els successius Plans de Salut Mental elaborats des de l'any 1993 i, menys, s'ha dotat dels recursos materials i dispositius assistencials per a l'abordatge integral i integrat de la salut mental: ni existeixen unitat d'aguts, ni centres de dia, ni recursos residencials. A més, per aquesta condició d’ectòpics que hem tingut des de sempre, se'ns ha situat en espais físics "prestats" per AP i que, en cap cas, reuneixen les condicions d'idoneïtat per a l'objecte que tenen. No existeixen suficients despatxos i, els existents, estan dotats amb mobiliari i material d'al·luvió i manquen de les condicions mínimes per afavorir la privadesa de les comunicacions.

Sanitas s'ha limitat al manteniment dels equipaments existents, sense procurar-nos nous espais i sense comptar amb l'assessorament i l'experiència dels professionals que tants anys estem treballant en el Departament per crear dues unitats noves, la UHD i la USMI, eufemísticament així anomenades perquè estan infradotades del personal i dels recursos mínims per atendre a aquestes necessitats i els professionals que ha contractat per a això, treballen en condicions de precarietat, tant laboral com de mitjans materials. Ara es pretén abastar també l'atenció integral dels trastorns d'alimentació amb els recursos existents. I per si això fos poc, la utilització de recursos assistencials tals com la UME Pare Jofre o uns altres, que estan situats fora del Departament, no es regeixen solament per criteris clínics i facultatius, sinó que requereixen l'autorització de la Direcció de Sanitas. Si s'han creat els dos recursos al·ludits, ha estat per estalviar-se la despesa que li suposa a la concessionària haver de córrer amb el cost si aquestes prestacions es proporcionen fora del Departament.

En definitiva, Sanitas aplica rigorosament una política assistencial basada a minimitzar els costos i maximitzar el benefici, sense ni tan sols atenir-se al rigorisme formal. Prova d'això és la seva política de personal, tant amb el propi com amb el de l'Agència Valenciana de Salut, prenent decisions i impartint ordres capritxoses, en la majoria dels casos, que afecten als drets dels treballadors, al funcionament dels Centres i, el que és més important si cap, a l'assistència. Aquesta política prepotent i erràtica, de dubtosa legalitat i de nul·la legitimitat, es ve portant a la pràctica amb progressiva freqüència, creant indefensió i desemparament en els treballadors, mentre la nostra empresa, la Generalitat Valenciana, que és de tots, mira per a un altre costat o la confirma sense rubor a través del seu representant, el Comissionat de torn.

Tots sabem que la política de retallades està produint una regressió en les prestacions sanitàries i que es pretén justificar des dels poders públics per la sacralització de la reducció del dèficit "imposada des de Brussel·les". Però fins a on saben els qui subscriuen, aquestes retallades, no s'han repercutit al cànon per càpita que percep Sanitas.

Per tant, com a treballadors cada vegada més precaritzats i com a contribuents, demanem a l'AVS que qualsevol ordre provinent dels òrgans de direcció de Sanitas que afecte als interessos dels seus treballadors o modifique les seues condicions de treball explique preceptivament amb la seua aprovació fefaent i inequívoca i que estiga fonamentada jurídicament, respectant el procediment administratiu, amb vista a preservar els seus drets, entre uns altres, la capacitat de recórrer-les davant les instàncies que procedeixin per al cas que les considerin lesives per als seus interessos o contràries a Dret.

En el sentit d'allò anteriorment exposat, sol·licitem que les últimes ordres donades a tres auxiliars del CSM de Manises perquè cobrisquen durant unes hores dels mesos de juliol, agost i setembre les vacants produïdes per les vacances reglamentàries dels auxiliars d'AP, siguen immediatament revocades pel Sr. Comissionat com a responsable màxim de l'AVS en el Departament i ordene a Sanitas contractar personal per a substitucions, doncs d'una altra manera es faria prevaler l'interès privat sobre l'interès públic o, si escau, comunique per escrit als treballadors afectats la seua conformitat amb les mateixes.

Per si no fos prou, volem deixar constància que la Salut Mental és un servei especialitzat de suport a l'atenció primària, però no és atenció primària i, per tant, el personal no és intercanviable, ja que les seues tasques requereixen d'un ensinistrament i qualificació especifiques. Si no es deixa sense efecte l'ordre donada per la Direcció d'Atenció Primària i signada pel seu coordinador de salut mental es deixarà en precari al CSM en veure disminuït el seu personal, tant per les vacances com per aquesta ordre, sent dubtosa la utilitat pel CAP de la seua concurrència durant unes hores.