SOLIDARITAT AMB LES VAGUISTES DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DEL MAIG PASSAT!

SOM-HI DE DEBÒ, JUNT AMB LES VAGUISTES DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA!

Arran de les vagues d’estudiants i del conjunt de mobilitzacions iniciades al maig a diverses facultats de la Universitat de Barcelona, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) expressem el nostre suport a les i els estudiants vaguistes. Us agraïm el coratge que vau mostrar i la vostra fermesa a defensar els drets dels treballadors i treballadores universitaris (professorat temporal, d’administració i serveis, becaris), de tot l’alumnat (fins i tot del que no va fer vaga) i de totes aquelles persones que esdevindran universitàries algun dia. Ara, cal reprendre una lluita molt més àmplia al setembre i l’octubre, i la COS és al vostre costat per rebutjar les polítiques de precarització i vulneració de drets de què som objecte. Cal aturar la destrucció de la UB, sobre la qual exigim debatre’n el model i el paper que ha d’exercir dins la societat catalana. 

Per nosaltres, s’han de mantenir i desenvolupar les polítiques avinents perquè la UB esdevingui veritablement pública i de qualitat, accessible a les classes populars i –mentre no sigui gratuïta– amb un sistema de beques redistributiu que satisfaci les necessitats reals de qui ho necessita. Considerem inacceptable els augments de les taxes de matriculació previstos d’aquí als anys vinents en el marc de l’Estratègia 2015, la supressió de les segones convocatòries o reavaluacions, la manca d’estabilització de professorat temporal, l’acomiadament de treballadors docents i administració i serveis, la introducció de mecanismes totalitaristes a la UB en els processos d’elecció dels càrrecs –començant pel rector–, i la facilitació gradual de l’entrada d’interessos privats dins la UB, en el context d’una implantació fal·laç del Pla Bolonya.

Al curs 2012-13 afrontem una situació dramàtica respecte a la continuïtat del model d’universitat pública pel qual tantes generacions s’hi van deixar la pell. Hi ha estudiants que han d’abandonar els seus estudis o rebaixar-ne el nombre d’assignatures matriculades per curs, i l’increment d’abandonaments serà creixent. Hi podem romandre impassibles? Cridem la col·lectivitat de la UB a unir-se a les treballadores en vaga de l’educació pública per ajuntar forces i empendre mobilitzacions, incloses vagues discontínues indefinides, que superin l’absurditat inútil de fer un dia de vaga cada sis mesos per acabar ni tan sols negociant amb el poder polític establert.

 

Per defensar la universitat pública,

la lluita és l’únic camí!!!