Sobre les dades de l’atur del final de 2013 i gener de 2014

Al sud de l’Albera, ja són més d’un 40% les persones treballadores a l’atur que ja no reben cap prestació, ni subsidi.

El primer mes del 2014 continuem veient com els governs espanyols, central o autonòmics, el PP i CiU, la gran patronal o la Troika, continuen aplaudint les mesures destructives de tots els drets assolits per la classe treballadora (no només salarials o laborals, sinó ja també els drets democràtics bàsics), i titllant l’actual situació de “millora” de la situació econòmica…

 

 

Tot això passa mentre continua la pèrdua real de població activa, per l’increment del desànim entre les persones treballadores aturades, per l’increment del treball desregularitzat (en “negre”, sense cotitzacions, etc., que als Països Catalans ja afecta directament o indirecta a més del 25% del total de la població activa del nostre país), per l’emigració de desenes de milers de joves treballadores i migrants (més de 35.000 arreu dels Països Catalans el 2013)…

Així, en les darreres setmanes, el nombre de contractes temporals signats ja supera el 95% de totes les noves altes a la Seguretat Social (mentre els contractes escombraria de formació i aprenentatge, s’incrementen en un 80%, i els de pràctiques en un 25%, aproximadament)

Amb tot plegat, arreu dels Països Catalans ens trobem amb una situació cada cop més dramàtica. Al sud de l’Albera, a tots els territoris autonòmics, així com a la Franja, malgrat les baixades de l’atur “oficial” a finals de 2013, ens trobem amb nous increments, assolint unes xifres oficials, a primers de febrer de 2014, de 90.735 persones treballadores aturades a les Illes, 633.871 a Catalunya i 559.523 al País Valencià. És a dir, oficialment tenim més d’1.375.000 persones treballadores aturades arreu dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera.

No devem oblidar que segons les darreres xifres oficials de què disposem sobre la situació a les nostres comarques al nord de l’Albera, del tercer trimestre de 2013, la Catalunya Nord és el “departament francès” que assoleix la taxa més elevada d’atur de tot l’Estat francès amb un 15,9%… és a dir, tot i “gaudir” d’una millor situació que al sud de l’Albera, al conjunt dels Països Catalans continuem batent rècords en misèria i atur.

A nivell de territoris sota administració espanyola, podem trobar-hi certes diferències, però. A Catalunya, per exemple, en relació amb el gener del 2013, l'atur s'ha reduït en un 4,22%, i acumula set mesos consecutius on es pot observar que, en termes interanuals, aparentment l'atur està disminuint. En el sentit contrari, el País Valencià, de nou, és la segona autonomia espanyola on més s'ha incrementat l'atur aquest gener un 2,22%, i amb un descens interanual del 0.6% pel que fa al nombre de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social.

Més “sorprenent” ha estat el descens de l’atur a les Illes, amb 480 persones treballadores aturades menys (de les quals, més d’un centenar són de Menorca), mantenint-se la dinàmica aparent dels darrers quinze mesos. Així, si a les Illes trobem un increment del 15.95% en el nombre de contractacions, el que realment s’està produint és un increment sense fre dels contractes temporals (+20,13%), mentre el nombre dels indefinits baixen un -10,44%.

No oblidem que eixe suposat creixement oficial de les afiliacions a la Seguretat Social en algunes de les nostres comarques, només s’està produint, de forma aparent i a canvi d’un empitjorament continuat de les nostres condicions laborals, i també del nostre poder adquisitiu, cada vegada pitjor… fins al punt que cada vegada més, tenir feina ja no és garantia de tenir una vida mínimament digna. I no oblidem tampoc que, dels poc més dels 2 milions de persones treballadores donades de baixa de la Seguretat Social arreu de l’Estat espanyol, des de principis del 2008, gairebé un milió són dels Països Catalans, gairebé la meitat.

Juguen amb les xifres, el PP, CiU i el PsoE, les accepten des de les cúpules de CCOO i UGT (col·laboradores de l’actual situació, negant-hi la vaga general, negociant ERO fraudulents, o aplicant-los a les seues pròpies treballadores), i les aprofiten les grans patronals, per intentar mantenir l’engany… però no devem oblidar que més de la meitat dels i les joves treballadores majors de 18 anys no estan apuntades a les oficines del sistema públic d’ocupació (SOC, SERVEF…); que pel fet de cotitzar unes poques hores al mes s’és eliminat de les estadístiques d’atur…

Ens està bombardejant contínuament amb xifres “oficials” del ministeri… i es deixen de banda les xifres de l’Enquesta de Població Activa de l’INE espanyol, o informes interns del mateix ministeri de treball del darrer govern Zapatero, on es reconeixia que les xifres d’atur reals serien un 25% superiors a les publicades… Això a què ens porta? A unes xifres d’atur reals que poden estar superant el 1.700.000 de persones aturades arreu dels Països Catalans… i açò malgrat el “descens”. Com si no s’explica que a mitjans de gener d’enguany es parlaven de més de 132.000 persones aturades a les Illes, i que dues setmanes després n’hi haja poc més que 90.000? Mentrestant a casa nostra ja són més del 40% de les persones treballadores a l’atur les que ja no tenen cap tipus de cobertura (ni prestació, ni subsidi), quedant així pendents dels serveis socials, la caritat i/o l’economia submergida.

En definitiva, més precarietat, més temporalitat, més desprotecció, més misèria i més pobresa. A tall d’exemple, si el sector industrial fa uns anys era dels més importants a casa nostra, i el que solia donar les millors condicions laborals, per estabilitat, etc., això ja s’ha acabat, ja que en el període 2008-2013 s’han destruït molts més llocs de treball a la indústria, que en la reconversió de 1976 a 1985…

I tot això ho patim mentre els Beneficis Empresarials augmenten en la mateixa proporció en la qual les persones treballadores perdem tots els nostres drets; fins a l’extrem que només la gran banca de l’estat espanyol haja sumat uns beneficis nets en 2013 de més de 12.000 milions d’euros. I a més, si analitzem bé possibles perquès per a aquest míser increment, “gràcies” al turisme… fins quan durarà? Mentre duren les terribles situacions d’inseguretat i violència a tot el Magrib, nord d’Àfrica i Orient Mitjà? Som conscients que eixe miserable increment, és doblement miserable, ja que consentim construir-lo a sobre les espatlles dels milions de persones treballadores que a Algèria, Líbia, Egipte, Síria, Palestina, etc., estan perdent-ho tot, absolutament tot?

Des de la COS entenem que no hi ha res a celebrar… però sí molt per lluitar. Tot i que donada la situació actual devem acabar acceptant aquestes condicions en un primer moment, això no significa pas que ens resignem a la nostra condició, ans al contrari… precisament aquesta situació ens ha de portar a organitzar-nos per defensar unes condicions dignes de salari, de drets i de treball. Ens hem d’organitzar i lluitar des dels centres de treball, i des de fora cap als centres de treball també, per tal de dotar-nos de les eines necessàries, de l’organització i l’acció sindical, per transformar aquesta precarietat en contractes indefinits i dignes. Organitzem-nos, unim-nos en l’acció, solidaritzem-nos i avancem per tombar totes les lleis que ens esclavitzen cada dia més… Avancem cap a la Vaga General Indefinida. Contra la precarietat i la misèria… juntes, lluitant, ho podem tot.
 

Països Catalans, febrer de 2014
Centre d’Estudis Sindicals – CES

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans