Qüestions legals a tindre molt en compte en matèria de cessió il·legal de treballadores i treballadors, condició de fals autònom, etc.
Últimament als mitjans de comunicació estan sonant força notícies relatives als “falsos autònoms” i a la “cessió il·legal de treballadors/res”, en relació amb els treballadors i treballadores d’Amazon, Nissan, Glovo, Deliveroo, etc., entre d’altres.
Així doncs, des de la COS, per facilitar qüestions legals d’importància que ens poden ajudar a organitzar noves lluites entre els sectors més precaritzats de la classe treballadora del nostre país i d’arreu del món, aprofitem per descriure breument les notes identificatives molt bàsiques i generals d’aquestes situacions, com a primer pas per a la defensa dels drets laborals.
1) La figura del “Fals autònom”
– Objectiu empresarial: l’empresa pretén amagar l’existència d’una relació laboral.
– Beneficis empresarials: són evidents. L’empresa s’estalvia el reconeixement de la relació laboral i, per tant els costos associats a la laboralitat, així com l’obligació d’acatament de les normes laborals, mentre que conserva el poder de decisió i control sobre l’activitat de la persona. En definitiva, la persona treballa com si es tractés d’una persona treballadora més, però no té drets laborals, sindicals ni de protecció social.
– Generalment s’instrumentalitza a través d’un contracte de prestació de serveis empresa-empresa (contracte mercantil). Generalment, una persona “autònoma” contracta amb una empresa la prestació d’un determinat servei.
– Com s’identifica que estem davant d’un cas de fals autònom?
Podem arribar a aquesta conclusió per oposició al que seria un autònom legal. Una persona que treballa com autònoma (legalment), amb caràcter general, té el poder de decidir quan treballa, a on ho fa, amb quins materials, programes o eines fa la seva tasca i utilitza, generalment, una infraestructura material i immaterial pròpia (sigui en propietat o en lloguer), i decideix com s’organitza o amb qui treballa i s’identifica davant tercers com una empresa. Una altra característica de la persona autònoma és no tenir garantida una retribució fixa o retribució mínima (assumeix, per tant, el risc i ventura de la seva activitat).
El cas típic de fals autònom seria, per tant, el d’aquella persona que està contractada com autònoma, però, generalment, va a treballar a les instal·lacions de l’empresa, utilitza la infraestructura i els materials que l’empresa li facilita, generalment té un horari de treball (sigui més o menys flexible), té una retribució fixa o mínima garantida i rep instruccions i/o ordres per fer la seva feina o participa incardinada dins d’un equip humà mínimament organitzat de l’empresa o les seves tasques i la seva feina és objecte de control jeràrquic.
No hi ha una regla general o uns criteris mínims generalitats per quan s’ha d’entendre, en tots els casos, que estem davant d’un fals autònom. Tampoc és necessari que es compleixin tots els requisits. Dependrà sempre del cas concret (atès el tipus d’empresa o de sector). Aquí donem pautes generals per facilitar-ne la identificació.
2) La cessió il·legal de treballadors/res
– Objectiu empresarial: es pretén amagar qui és el vertader empresari. L’empresa “A” rep la prestació de serveis d’una persona contractada per l’empresa “B“.
– Beneficis empresarials: degradació de les condicions laborals. L’empresa “A” rep la prestació de serveis del treballador o treballadora però no n’assumeix els costos, que assumeix l’empresa intermediària “B” (cedent de mà d’obra). Això generalment comporta que la persona treballadora percebi per la seva feina retribucions inferiors o tingui condicions laborals pitjors que les pròpies del seu sector (precisament d’aquesta degradació deriva l’interès o el lucre de la cessió il·legal).
– Anys enrere la cessió il·legal la trobàvem, generalment, en una subunitat productiva de l’empresa a través de l’externalització de determinats serveis accessoris a l’activitat principal, per abaratir els costos d’allò “secundari”. NOTA: externalització no és igual a cessió il·legal. L’externalització d’activitats és legal. Només serà cessió il·legal en aquells casos en què es donin els fets determinants de la cessió. Avui en dia, no obstant això, estem veient cada cop més com la cessió il·legal de mà d’obra també s’està donant, cada cop més, també al nucli de l’activitat.
– Com s’identifica que estem davant d’un cas de cessió il·legal de treballadors?
Generalment, quan em contracta una empresa, però en realitat la meva feina del dia a dia la faig per una altra, sota la seva direcció i organització. Per exemple, em contracta i em paga la nòmina l’empresa “A” i, de vegades, “A” em diu quins horaris faig o quins dies treballo, pacto quan faig les vacances, etc., però jo en realitat treballo a les instal·lacions de l’empresa “B“, faig el que els encarregats o superiors jeràrquics de “B” em demanen, utilitzo la infraestructura i materials de “B” per fer la feina i “B” em controla la meva feina.
