Compartim el comunicat de la sectorial d’educació de la COS:
1. Recurs a la totalitat:
Davant la impassibilitat de la DGPL i del SIPE (Conselleria d’Educació de la GV):
– Vist que el senyor director de la Direcció General de Política Lingüística
– Vist que el màxim responsable del Servei d’Idiomes i Programes Europeus
– Vist que el secretari autonòmic d’Educació,
No han fet cas de…
2. Precedents:
– El professor Joan d’Alacant, jubilat a hores d’ara i company nostre, que adreçà al SIPE un escrit de reivindicacions laborals el proppassat curs, que no fou contestat.
– La vaga del professorat de les EOI del País Valencià, des d’Oriola a Vinaròs (6/9/ 2017) seguida pel 80% dels treballadors i les treballadores.
– La sol·licitud del departament de valencià de l’EOI de Benidorm, signada per les EOI valencianes, per tal de dignificar les condicions laborals dels ajudants a les proves unificades de certificació (PUC).
– Les sol·licituds trameses i signades per la major part del professorat del País Valencià, per tal de millorar, per mitjà de l’APEOICVA, l’ensenyament a les EOI.
MANIFESTEM QUE:
1. Quasi un any després de la vaga contra les instruccions d’inici de curs de 2017, les condicions laborals continuen sent abusives al llarg de l’any, i, especialment, en període de certificació (maig/juny i setembre) i no han millorat gens quant a:
a) sobrecàrrega de treball i horari (20 hores, 5 grups), tot i haver estat declarat il·legal el decret de mesures urgents dictat pel PP, l’any 2011,
b) al fet que l’actual administració del “canvi a la valenciana”, no hi fa res per canviar la situació laboral, amb excuses de mal pagador, si, per exemple, tenim en compte que l’administració del Govern de les Illes Balears, ja ha recuperat per al curs vinent les 18 hores lectives,
c) la circumstància que no s’han recuperat, per tant, els quatre grups curriculars, ni la corresponent reducció d’un grup (14 hores) per als caps dels departaments,
d) al fet que no arriba prou suport per a les proves de certificació anuals als departaments de valencià, i, a més s’han minvat les sessions de treball al 50%, i continuen pagant-se a 7 euros l’hora,
e) la formació, ja que els cursos són imposats pels CEFIRE i no es corresponen als interessos del professorat,
f) als departaments de valencià, que continuen sent unipersonals en aprox. el 50% dels casos,
g) al fet que no es difon convenientment l’oferta de valencià a les EOI, única reglada per a adults i impartida, segons el MECR (Marc Europeu de Referència), des de fa
11 anys al País Valencià.
2. Nosaltres no estem en contra de l’actual administració educativa, sinó contra el “mantra” reiterat i no acomplert d’una vertadera normalització del valencià.
3. Cal una rectificació per les declaracions públiques del senyor Rubén Trenzano. No ens conformem amb paraules ambigües de l’estil: “L’educació de qualitat, la fem entre tots”. Això ja ho sabem, però què fa la Conselleria d’Educació per millorar les plantilles del professorat de valencià i els recursos de l’ensenyament a les escoles oficials d’idiomes?
Per tot això:
DEMANEM QUE:
· Es reconstruïsquen els departaments de valencià, greument perjudicats per l’anterior administració educativa espanyolista i reaccionària i no hi haja departaments unipersonals.
· Es puguen fer les proves unificades de certificació (PUC) en unes condicions laborals dignes.
· Es restituïsquen els drets laborals del professorat de les EOI del País Valencià quant a horari i calendari.
· Es deixe d’improvisar amb “anuncis estrella” i falsedats com les que es publicaren a la premsa (Levante EMV, Panorama: 21/2/18) d’aquest curs lectiu, en què s’afirmava que una EOI només podria certificar una vegada les proves de valencià.
· Les inspeccions educatives tinguen en compte les necessitats dels centres, s’hi ajusten les plantilles docents als departaments de valencià (segon en alumnat oficial i lliure a totes les EOI valencianes i a la cua en professorat) i s’esmercen a regular els programes d’immersió lingüística en totes les etapes educatives.
· Els cursos de formació tinguen en compte les necessitats reals del professorat i abasten la indispensable formació en salut laboral i prevenció de riscos laborals.
· Les comissions redactores de les proves unificades estiguen alliberades almenys en un 50% de la càrrega lectiva.
· No hi haja duplicitats de certificació amb la JQCV i s’avance progressivament cap a un model d’ensenyament reglat per a adults segons el MCER, en què el professorat de valencià no haja de fer d’examinador de masses. El professorat ensenya, és la seua funció.
· Deixen d’imposar-se uns serveis mínims abusius del 30% del professorat perquè contravenen el dret de vaga dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament o, en el cas dels departaments de valencià, el 100% en serveis mínims de vaga, cosa que és absolutament il·legal.
· Els claustres del professorat, els equips directius i el personal PAS avancen cap a una vertadera democràcia assembleària en cada centre educatiu.
Perquè no oblidem. Perquè som classe treballadora. Perquè creiem en la dignitat!
Sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
Facebook: Cos Educació
Twtter: @COSEducacio
