El dia 12 de març, el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló anunciava la paralització de l’activitat lectiva i descartava l’ensenyament a distància per la «bretxa digital» existent entre les famílies, ja que perjudica clarament a l’alumnat més desfavorit. El 26, canviava d’opinió i assegurava que el curs es reprendrà formalment després de Setmana Santa telemàticament.
Davant la clara desigualtat que suposa l’escletxa digital, amb una enorme polarització pel que fa a l’accés a internet atenent a la segregació educativa, el Departament fa una passa endavant i proposa com a solució recollir mòbils en desús per fer arribar a les famílies que no tenen dispositius digitals i avisa que cada docent haurà de dissenyar una formació personalitzada per cada membre de l’alumnat.
Tot això, en un context en què la política educativa respecte a la digitalització i l’ús de les TIC dels darrers anys ha estat poc uniforme, desigual, erràtica i fruit del voluntarisme. El Departament d’educació ha deixat que cada centre educatiu navegara pel seu compte (tret de Saga i Esfera, amb totes les seues mancances, per unificar l’avaluació) provocant que molts centres hagen sucumbit als encants de les grans multinacionals, tant pel que fa als dispositius, com a les plataformes i eines. Constatem que per lluitar contra la segregació, el Departament haguera pogut democratitzar l’accés als recursos equipant l’alumnat i el professorat amb tauletes o portàtils.
Des de la COS Educació denunciem que el mòbil no és un dispositiu apte per treballar i que les seues limitacions són diverses -per exemple, no permet accedir als recursos fets amb tecnologia Flash-, a més que tenir-ne un no garanteix l’accés a internet il·limitat. Per tant, no podem validar que disposar de mòbil garanteix la igualtat de condicions necessària per a accedir a les mateixes oportunitats educatives que la resta d’alumnat de Catalunya. Així mateix, la mesura és especialment perjudicial per a l’alumnat de 2n de batxillerat, que es juga l’entrada a la universitat dins d’uns paràmetres de greuge comparatiu amb la resta l’alumnat.
Per altra banda, la càrrega de tota aquesta situació, decidida a correcuita pel Departament, recaurà sobre la comunitat educativa i, concretament, sobre els docents, sense que se’ns hagen oferit eines reals per poder pal·liar la situació de desigualtat del nostre alumnat, sense unes directrius clares i unes condicions i garanties pel que fa a l’avaluació d’un tercer trimestre marcat per diverses casuístiques familiars i psicològiques i, encara, suportant la càrrega de les ràtios altes, sobretot en els centres que tenen matrícula viva, molts d’ells de màxima complexitat.
Una vegada més, tornem a carregar contra la mala gestió d’un Departament, que pensa més en com acabar el curs i que no se li superposen els terminis que no en lluitar contra la segregació escolar. És l’administració qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats en tot el nostre alumnat, també en una situació sense precedents. Així, denunciem la fal·làcia dels titulars anunciant que un percentatge elevadíssim de l’alumnat podrà continuar, sense incidències, el curs i animem a denunciar, mitjançant els formularis del SEPC, per a l’alumnat, i la COS Educació, per a docents, i les xarxes socials, totes les situacions de discriminació cap als docents i l’alumnat. Sota d’aquestes línies trobareu els enllaços per denunciar les incidències.