Posicionament de la secció sindical de la COS a la Universitat de Barcelona (UB) i de l’assemblea del SEPC a la UB.
Portem dècades assistint a la confusió provocada per un sindicalisme majoritari que ha confós 1) la vaga com a eina de lluita de les treballadores amb 2) fer un sol dia de vaga cada sis mesos, un cop l’any o cada dos o tres anys (en un trist intent de recuperar el crèdit que han perdut aquests sindicats grocs, després d’anys donant l’esquena a tots els sectors que han lluitat activament dia rere dia, per construir veritablement un ensenyament popular).
La primera, demana suport i autoorganització de les assemblees, i uns objectius explícits pels quals lluitar de debò; la segona sol respondre a decisions d’altes jerarquies sindicals burocratitzades i professionalitzades que sovint proven de perpetuar-se en el seu status.
Mai no plantejarem batalla contra companys i companyes que convoquen una vaga, malgrat que dissentim de l’estratègia i de la manera com s’ha decidit. Ara bé, tampoc no sostindrem una vaga d’un dia que per si mateixa no aturarà l’actual procés de destrucció del model d’universitat pública catalana. Què ha canviat perquè qui no va donar suport a la vaga convocada pels estudiants el passat 28 de febrer, amb l’empenta de la PUDUP (i la COS i la CGT, amb qui la vam convocar per via legal) ara l’hi doni? La COS UB i el SEPC UB entenem que amb un sol dia de vaga no evitarem ni la degradació de les condicions laborals i salarials del professorat i el PAS, ni els canvis d’un model de governança que pretén buidar de poder de decisió la majoria de la col·lectivitat universitària, ni l’elitització gradual de l’accés a la universitat per l’augment sostingut de taxes, ni la transferència de recursos públics a institucions privades, ni el risc de no-renovacions d’una part molt important del professorat temporal (lectors, associats, becaris), ni la supressió de graus i màsters per motius purament econòmics, ni la davallada d’unes beques que no resolen les necessitats de l’alumnat treballador, ni la manca de transparència quant a sobresous, lloguers d’espais i adquisició d’equipaments, ni la distància que hi ha entre com la UB es representa mediàticament i institucionalment i l’experiència real de treballadores i estudiants.
Tant de bo una espurna encengui la indolència de la gent de la UB perquè siguem capaces de capgirar aquesta catàstrofe social i laboral. Ara mateix, encoratgem el Comitè d’empresa i la Junta de PDI a defensar urgentment el professorat associat a través de la unitat d’acció respecte a la via de la reclamació col·lectiva per als associats. Igualment, cridem la gent solidària a participar a les assemblees i a coordinar-se dins el marc de la PUDUP. No sols estan en joc una pila de llocs de treball de professorat i PAS contractualment “temporals”, sinó el model de desenvolupament de la UB i l’accés de les classes populars a la universitat. El curs acaba molt pitjor de com va començar i el temps se’ns acaba. Un paisatge tan poc falaguer demana alguna cosa més que un solitari dia de vaga.
Per la universitat pública i l’emancipació social, la lluita és l’únic camí!
COS (Coordinadora Obrera Sindical) Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / www.cosub.wordpress.com
SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) Universitat de Barcelona
ub@sepc.cat / www.sepc.cat
