Sobre el Pla de Contingència i Continuïtat de l’activitat als centres educatius del País Valencià

Fa uns dies ens va arribar la documentació per a l’elaboració del Pla de Contingència i Continuïtat de l’activitat als centres educatius del País Valencià, als nostres llocs de treball i els hem pogut anar revisant i comprovant la seua aplicació.

En primer lloc cal dir que, efectivament, la situació és «imprevisible» i molt difícil de gestionar (tenint en compte el marc neoliberal capitalista, patriarcal i de total dependència política en la qual vivim), i que s’està fent un gran treball per part de les treballadores i dels treballadors de Conselleria, sense cap precedent on mirar-se, etc.

Dit això, des de la COS volem remarcar els punts següents que considerem fonamentals:

1. Efectivament, si pensem en la salut del nostre alumnat, i en la salut i una possibilitat mínima de conciliació en les nostres famílies, és fonamental que el curs comence de forma presencial.

2. Pel que fa als drets de les treballadores i dels treballadors de l’ensenyament, això ja seria una altra cosa. Ací ja no veiem ni tant d’interès per negociar, ni tanta capacitat per valorar i adequar els llocs de treball, ni per garantir la nostra seguretat i salut.

3. La idea que es presentaren les necessitats de cada centre, des del mateix centre, era molt bona, si no fora perquè:

a) Qui havia de fer-ho era el personal directiu, no la comunitat educativa en el seu conjunt (tot i que és innegable que refer la «comunitat educativa» del dia a la nit, quan ha estat desballestada en els darrers anys, és força complicat).

b) No hi ha diners per a cobrir les necessitats reals que es donen als diferents centres educatius del País Valencià.

4. A més, el coneixement en matèria de prevenció de riscos laborals és molt reduït o pràcticament inexistent. La Llei 31/1995 de 8 de novembre, o la Llei de Prevenció de Riscos Laborals – LPRL, ja porta prop de 25 anys aprovada i en aplicació i si, en molts sectors el seu compliment és una «anècdota», el sector educatiu no n’és una excepció.

5. Conselleria demana al personal directiu que s’ocupe de gestionar i triar les necessitats dels centres que gestionen, però sense haver pogut cobrir fins ara moltes de les necessitats del dia a dia.

6. En molts centres no s’ha pogut distribuir equips de treball per a l’alumnat ni per a les famílies més desafavorides en concret, ni s’ha plantejat en cap moment facilitar connexions mínimes a internet. Tampoc s’ha plantejat en cap moment facilitar eines per a reforçar la tasca del professorat (cadascú ens ho hem fet com hem pogut, pagant-ho tot de la nostra butxaca).

7. De la mateixa forma, no es contempla en cap moment la possibilitat que l’alumnat procedent de les famílies més desafavorides en concret i tot l’alumnat en general, pogués tenir accés a les ferramentes bàsiques i Equips de Protecció Individual necessaris (mascaretes, gel hidroalcohòlic, etc.) en quantitat suficient. Per al professorat sembla que tampoc s’està plantejant, però en compliment de PRL és obligació de Conselleria facilitar aquests EPI periòdicament i puntualment a TOT el personal docent, administratiu, de neteja, de menjador, d’animació, etc., dels nostres centres. En aquest sentit, des de la COS entenem que si en cap moment no s’ha garantit que tot el personal sanitari (des del personal mèdic i d’infermeria fins a zeladors, personal de neteja, etc.) pogués accedir a les proteccions necessàries, difícilment ens arribarà en altres sectors (amb l’excepció dels cossos de seguretat de l’estat, per descomptat); ja que, entre altres coses, no hi ha cap pla real per a potenciar una indústria estratègica pròpia al País Valencià, tot i tenir les capacitats necessàries.

Igualment, tampoc no es contempla la possibilitat de poder accedir a professorat de reforç, sobretot pel que fa a especialistes (d’idiomes, de música, de psicopedagogia i logopèdia, o de diferents reforços en general), i molt especialment en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques (ja siga per tenir capacitats diferents, per patir malalties cròniques, o per patir TDAH, etc.), això no es contempla. Així doncs, tornem a uniformitzar els grups, etc.

8. D’altra banda, tot i que s’ha anunciat la creació de més 4300 llocs de treball, i que en centres educatius de l’Horta i d’altres comarques ja han començat a arribar nous companys i noves companyes per reforçar diferents departaments (sobretot pel que fa als centres de secundària), també coneixem no pocs casos on no han estat aprovats cap dels reforços demanats, tot i ser necessaris. A tall d’exemple, només en 1r d’ESO per poder aplicar amb unes mínimes garanties el treball per àmbits tal com s’ha plantejat de forma obligatòria en tots els centres, caldria l’ajuda i el reforç d’almenys un professor extra per cada grup (per a garantir així, al mateix temps, el correcte compliment de la política de «grup bombolla»). Per no parlar ja del que passarà amb l’educació infantil i la primària. O dels llimbs en els quals quedarà la Formació Professional.

9. Pel que fa als «grups bombolla», no es contemplen les necessitats específiques, com hem comentat més amunt, ni de personal docent específic, especialista i de reforç. No es contempla la possibilitat de millorar ni de comptar amb nous espais, no només anant a l’ús de les instal·lacions municipals que hi haja més properes, sinó a dues mesures d’exemple que serien fonamentals ara mateix:

a) La socialització i reconversió d’espais privats buits en espais públics per a l’ús i benefici dels veïns i les veïnes d’un barri o d’un municipi (baixos, solars, magatzems, etc.), que permetrien ampliar les ja massa sovint minses instal·lacions amb què comptem en molts dels nostres centres.

b) La recuperació de centres concertats infrautilitzats per a la xarxa pública, podent així millorar i reforçar els serveis i l’atenció educativa en molts dels nostres municipis i en no pocs barris de grans ciutats com Alacant o València, o de ciutats mitjanes com Vinaròs, Torrent o Alcoi.

10. Seguint amb les qüestions relacionades amb la seguretat i salut al treball. Si no tenim una formació seriosa ni en PRL, ni en primers auxilis, per exemple, difícilment podrem arribar a complir mínimament el que se’ns demana des de Conselleria. Ni tan sols la PRL. És més, de forma clara (i molt concreta) es parla de la «coordinació d’activitats empresarials» entre els diferents «agents» que intervenen en els centres educatius; però això dependria de fer de l’anomenada «cultura preventiva» una realitat que està molt lluny de ser. Perquè als nostres centres, per molt que ens facen treballar en «grups bombolla», haurem de mantenir algun contacte amb altres professors, amb el personal administratiu, etc. L’alumnat en principi podrà ajuntar-se fora del centre, les famílies estaran en contacte, etc. Això no podrà preveure’s.

11. Tornant a la qüestió purament preventiva. Des de la COS voldríem destacar clarament que tot i que es parla sovint de l’ús de les EPI, etc., no es parla tant de la rellevància i prioritat que ha de tenir en tot moment la garantia de la Protecció Col·lectiva (només en el cas de no poder-se garantir a nivell tècnic aquesta protecció col·lectiva s’hauria d’anar a obligatòriament a l’ús de les proteccions individuals), més enllà d’allò del «distanciament físic» (que no social), ja que en l’ensenyament, treballant amb persones menudes o joves, no és fàcil, ni tan sols positiu, quedant-se les EPI com un complement.

Així, com ja hem dit abans, abocar els nostres esforços reals (i ben dotats econòmicament) per millorar els espais dels nostres centres educatius, no només millorant-los a nivell pedagògic (comptant amb poder fer efectiva una educació realment inclusiva, per exemple), sinó a nivell arquitectònic, urbanístic i també ecològic. Com?

a) Millorant la il·luminació natural dels centres;

b) Millorant, i molt, la ventilació de les aules i dels espais comuns;

c) Podent-nos dotar d’espais realment polivalents en tots els centres arreu dels nostres barris, municipis i comarques.

En general, si volem fer de l’educació una base fonamental per a la nostra vida i alliberament complet, per ajudar a formar persones realment lliures i iguals, per a la defensa i l’impuls de la nostra llengua, país i territori, per ajudar a fer créixer la consciència de classe… per un món sense opressions de cap classe, sense capitalisme, ni masclisme, ni religió, ni misogínia, ni racisme, ni homofòbia, etc., ens haurem de començar a plantejar que tota aquesta misèria aprofundida per la Covid-19 (misèria en forma de crisi sistèmica… que ja estava en marxa), puga esdevindre l’oportunitat per començar a construir allò que volem, i necessitem.

També als nostres centres de treball, als nostres centres educatius… Entre totes i tots, tot.

Sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical (@COSEducacio)