CANVIA EL GOVERN ESPANYOL, SEGUEIXEN LES MATEIXES POLÍTIQUES (O PITJORS)
Des de la COS volem mostrar el nostre absolut i rotund rebuig a la mesura de “congelació” del Salari Mínim Interprofessional – SMI, per part del nou govern espanyol de Rajoy (“congelació” que no es donava des de que el dictador Franco encara vivia), ho diem entre cometes, perquè es tracta en realitat d’una retallada salarial en tota regla.
Entenem que suposa un nou i brutal retall dels salaris i de les polítiques públiques, en defensa dels interessos dels poderosos i en detriment de la classe treballadora. En aquest cas, més greu si cap, ja que afecta als sectors que pitjors condicions laborals i salarials tenen, joves, dones, persones migrants.
D’igual forma, des de la COS entenem que aquesta mesura no és més que el principi de les polítiques que el PP va a portar endavant en l’àmbit laboral, i que servirà com a mirall en el qual es mirarà l’empresa privada a l’hora d’afrontar la negociació col·lectiva. És a dir, crueltat i cap mirament amb els drets i dignitat de les persones treballadores, fins aixafar els drets humans més elementals.
Si ja sabem que, en els diferents territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera, en els últims deu anys el preu de la cistella de la compra ha augmentat al voltant d’un 50%, ens sembla una aberració la congelació/retallada de l’SMI que afecta, sobretot, a la gent més desafavorida i amb pitjors condicions laborals i salarials.
L’SMI, és una quantia que marca el límit que se li pot pagar a una persona treballadora per una jornada laboral a temps complet. Segons el Ministeri espanyol de treball, aquest salari el reben, com a mínim, 183.000 persones a l’Estat espanyol, la majoria joves i dones. El Ministeri apunta una xifra interessadament manipulada a la baixa per tal de “limitar” i relativitzar el grau d’incidència i les conseqüències de congelar/retallar l’SMI. Per contra, en realitat, els efectes d’aquest/a retall/congelació són molt majors i preocupants:
- Al conjunt de l’estat espanyol, el percentatge de persones treballadores a les quals no els “afecta” un conveni col•lectiu és superior al 15%, per tant, més de 2,5 milions de persones treballadores al conjunt de l’estat no tenen regulada la seva feina, ni el seu salari (prop de 800.000 al nostre país)
- L’SMI regula els salaris de tots els contractes de formació i pràctiques. Segons el propi ministeri, més del 4% del total de persones treballadores del conjunt de l’estat espanyol (unes 680.000, de les quals, prop de 250.000 a casa nostra)
- L’SMI serveix per determinar les bases mínimes de cotització de la Seguretat Social. És a dir, afecta potencialment a totes aquelles persones treballadores que perden la seva feina abans de jubilar-se, i es queden sense subsidi ni alternativa laboral. Normalment els majors de 52 anys. Centenars de milers a casa nostra.
- Totes les persones desocupades i pensionistes per viduetat, orfandat, etc, es veuran afectades per a l’accés i manteniment de la seva prestació.
- També quedaran afectades totes aquelles persones per a les quals s’hagin d’establir els límits en la compensació del FOGASA en salaris i indemnitzacions per acomiadament. En 2011 més de 250.000 al nostre país.
És a dir, que només als Països Catalans al sud de l’Albera, com a mínim 1.400.000 persones treballadores es veuran afectades per aquesta congelació de l’SMI, quan el ministeri espanyol de treball, mentint repulsivament, només parla de 180.000 persones afectades al conjunt de l’estat espanyol (com si aquesta no fos per sé, una xifra més que preocupant)
Al sud de l’Albera, i al conjunt de l’estat espanyol patim el menor SMI, després de Portugal, de tota la UE dels 15: 641,40€ mensuals (en 14 pagues). Per als treballadors eventuals i temporers els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedeixin de 120 vint dies l’any, el salari mínim es va situar en 30,39€ per jornada, mentre que per als empleats de llar la quantia establerta era de 5,02€ per hora treballada. Per contra, al nord de l’Albera, a la Catalunya Nord, és de 1.343’77€ mensuals.
Des de la COS portem més de 20 anys exigint un Marc Nacional de Relacions Socioeconòmiques i Laborals propi, que entre d’altres coses, ens permetria poder lluitar per la implantació d’un SMI propi, vinculat realment a la nostra realitat econòmica, i per tant a l’IPC real de casa nostra. D’aquesta forma, i com portem anys exigint, al nostre país podríem gaudir d’un SMI de com a mínim 1100/1200€ mensuals amb 14 pagues. Només així, podríem solucionar la majoria dels problemes socioeconòmics i salarials que patim a casa nostra.
Quins problemes? Doncs per exemple que ara, al sud de l’Albera, ja som més del 75% de la població que vivim amb menys de 1000€ al mes, i que en realitat, més d’1.700.000 persones treballadores es troben a l’atur, segons les pròpies regles internes de càlcul del Ministeri espanyol de treball.
Passades les eleccions ja a ningú li pot quedar cap dubte de que ni amb PsoE, ni amb PP, ni amb CyU, ni amb les direccions de CCOO o UGT, ni amb cap de les sangoneres al servei de la monarquia i la gran patronal, podrem aconseguir res.
Ni nacionalitzar la banca, ni la sortida de l’euro, ni augmentar la despesa i l’ocupació pública, ni repartir el treball i la riquesa, ni augmentar els impostos als rics, ni un marc nacional de relacions socioeconòmiques i laborals… ni la democràcia, ni la justícia, ni la pau, ni la llibertat. Res de tot açò ens vindrà de la ma del capitalisme, ni dels seus gestors.
El PP reconeix i parla obertament d’un any de recessió, d’augment d’impostos, de més sacrificis i retalls. De més sacrificis per les persones treballadores, i més beneficis pels més rics. Alguns portem temps dient que tenim recessió per molts anys, i que si ja veiem l’heroïna de nou pels nostres carrers, per exemple, i que ja comença a haver-hi fam. I açò continuarà si no canviem el sistema.
El PP ha anunciat la congelació de l’SMI, quan a ningú se’ns escapa que aquests miserables 641€ són la causa directa d’aquesta crisi sistèmica. Estem disposats i disposades a seguir-los el joc?
No hi ha casta “política” que ens puga salvar, només de nosaltres depèn canviar la situació, i només tenim una fórmula mudar: Ocupar els carrers. La Vaga General!!
València – Barcelona, Països Catalans / 31 de desembre de 2011
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
