L’últim acte processal de Fernando Grande-Marlaska per a empresonar a joves independentistes bascos ha confirmat l’ús dels telèfons mòbils per a fer seguiments d’aquestes persones; una utilització dubtosament legal, segons la normativa vigent.
Fins a ara se sabia que el telèfon mòbil podia ser utilitzat per a tenir localitzada en tot moment a una persona, ja que l’aparell està en continu contacte amb els repetidors de la zona en la qual es troba per a enviar i rebre trucades o missatges en qualsevol instant. I se sospitava que aquesta possibilitat tècnica podia ser utilitzada per les Forces de Seguretat de l’Estat.
Ara, l’acte signat pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska el 28 de novembre ve a confirmar aquest ús. En ell pot llegir-se que un dels processats no va poder ser seguit durant uns dies perquè havia deixat el telèfon mòbil a casa.
Concretament, a la pàgina 21 de l’acte, dins la relació de vigilàncies realitzades a un dels detinguts, es recull que “en data 24-25-26 de Juliol de 2009 acudeix el filiat al costat de [ un altra de les encausades] a la Udako Gazte Eskola /Escola d’Estiu de SEGI, si bé, no van poder ser seguits, a causa de les mesures de seguretat que van adoptar, deixant els telèfons a casa”.
Quina relació pot haver-hi entre que deixessin el telèfon a casa, que això suposi una “mesura de seguretat” i que no poguessin ser seguits? Doncs únicament la de la utilització dels mòbils com a un element fonamental per a fer aquest seguiment.
És més, alguns dirigents polítics, entre ells alguns parlamentaris, fa temps que van arribar a la convicció que els mòbils es poden utilitzar també com micròfons al marge de la voluntat dels seus amos, per això els deixen fora dels llocs on realitzen algunes reunions.
L’altra cara de SITEL.
La possibilitat de fer seguiments de persones és una de les facetes sobre les quals menys incidència s’ha fet en el recent debat obert sobre la legalitat i utilització de l’anomenat Sistema Integrat de Interceptación de Comunicacions (SITEL), tot i que en totes les explicacions que s’han ofert sobre les seves funcions es recollia la de “localització de les persones”.
Aquesta possibilitat ha provocat la preocupació d’alguns juristes. Per exemple, el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Pedro Martínez assenyalava recentment que a través del sistema SITEL “es pot saber on està la persona, els llocs als quals va, si viatja amb cotxe o amb tren -perquè les antenes ho estan indicant- i fins i tot amb qui està i tot això sense necessitat de fer cap trucada de telèfon, només amb tenir el telèfon encès”.
D’aquesta manera, es pot controlar no només on està una persona, sinó també amb qui està reunida si diversos senyals són enviats des d’un mateix lloc.
Cal destacar que amb el sistema SITEL no hi ha d’haver un policia darrere de cada escolta o control telefònic, els seus ordinadors tenen la capacitat de gravar totes les dades de tots els telèfons mòbils, tant el del controlat com el d’aquell a qui es truca o el de qui li fa la trucada o envia missatges.
Una utilització de dubtosa legalitat.
En les últimes setmanes, i arran de les denúncies del PP (que considera que també ha patit, entre alguns dels seus membres, aquest tipus de seguiments), s’ha parlat molt sobre la legalitat del sistema SITEL. Existeixen fins a deu sentències del Tribunal Suprem que avalen el seu ús, encara que reconeixen les limitacions i manca del marc normatiu a l’Estat espanyol. Però el significatiu és que aquest aval judicial es dóna sempre en el context de la interceptació i l’enregistrament de les trucades telefòniques, i no consta que s’autoritzi com mètode de seguiment.
Segons va confirmar el fiscal del Tribunal Superior de Madrid Pedro Martínez, les ordres judicials per a la intervenció de trucades es donen pensant que es realitzen a la manera tradicional de la “punxada” telefònica i sense tenir en compte les noves capacitats del sistema SITEL.
L’enorme capacitat del sistema i les dades “contigües sense cap selecció” que permet emmagatzemar, són el que han dut al parlamentari del PNB Emilio Olabarria a anunciar la pròxima presentació d’una iniciativa legislativa en el Congrés “que corregeixi la disfunció en matèria de congruència entre el contingut essencial del dret a la intimitat i els sistemes de interceptació de telecomunicacions”.
