2.753 treballadors del Berguedà en situació d’atur

Encetem el 2010 immersos en plena crisi i les dades d’atur del quart trimestre de 2009 no són gens esperançadores; situen l’atur al conjunt dels Països Catalans (aquestes dades no inclouen la Franja i la Catalunya Nord) en un 19,28%, que representen 1.331.500 persones; xifres que situen l’atur al nostre país mig punt superior al de la resta de l’estat.  Pel que fa al conjunt de la nostra comarca les dades són sis punts inferiors a les de la resta del país, situant-lo en un 13,8%, que es tradueix en un total de 2.753 berguedans a l’atur; mentre que a la capital de comarca es troba en un 15,42%, que representen 1.356 treballadors en la mateixa situació. Cal tenir en compte que aquestes dades no són del tot representatives, ja que tots aquells treballadors que estant realitzant cursos de formació ocupacional no computen a les estadístiques oficials de desocupació.

Davant d’aquestes dades i una situació continuada de destrucció de llocs de treball, des dels sindicats, Intersindical-CSC, Coordinadora Obrera Sindical (COS), l’organització juvenil Maulets i el Casal Panxo de Berga han encetat una campanya local contra l’atur i pels drets laborals, sota el títol: “Contra l’atur, organitza’t i lluita”, amb l’objectiu de fer front a l’increment de l’atur, des d’una òptica d’esquerres i independentista. Entre altres qüestions, servirà per poder oferir un punt d’assessorament laboral gratuït per a la població treballadora berguedana i explorar les possibilitats de constituir una assemblea local d’aturats/des.

Aquesta campanya s’ha encetat amb una xerrada duta a terme al Casal Panxo, en la qual les dues organitzacions sindicals han denunciat les polítiques socials i laborals de l’estat i les comunitats autònomes, així com el paper pactista que estant duent a terme els dos sindicats majoritaris -UGT i CCOO-. S’ha aprofitat la xerrada per presentar les seves propostes per fer front a l’actual situació de crisi per tal d’avançar cap a un model social, econòmic i productiu més just i igualitari que garanteixi el benestar i el poder adquisitiu de les classes treballadores. A la vegada han subratllat la necessitat de reforçar un sindicalisme nacional, de classe i combatiu que guanyi terreny als dos sindicats majoritaris, incapaços de liderar una resposta a la situació actual.