Sobre la legalització i impugnació del sindicat «OTRAS»

photo maxinottip--05_zpsuupcqwia.png

“La prostitució destrueix la igualtat, la solidaritat i la camaraderia entre les dues meitats de la classe treballadora. Un home que compra els favors d’una dona no la veu com una camarada o una persona amb iguals drets”.
Alexandra Kollontai (1921)

La nota de premsa amb què el Govern espanyol anuncia la impugnació del sindicat «OTRAS» i el debat social que s’ha obert al respecte considerem que està barrejant, interessadament, dos conceptes:

1) El legítim i necessari dret a organitzar-se de qualsevol col·lectiu oprimit per combatre els abusos i les agressions que pateix.
2) Si aquesta organització ha de passar per la constitució d’un sindicat per a «totes les activitats relacionades amb «el treball sexual en tots els seus vessants» on s’hi poden afiliar «tots els treballadors per compte aliena» del ram.

L’enfurismat anunci del Govern espanyol sobre la il·legalització del sindicat és l’expressió d’una immensa hipocresia. El PSOE insisteix a presentar les seves polítiques racistes i classistes com iniciatives feministes. Si el govern del PSOE vol donar lliçons de feminisme, pot començar per derogar la reforma laboral, la llei d’estrangeria, deixar de comptabilitzar la prostitució en el PIB. Si el govern del PSOE vol demostrar el seu compromís feminista, pot començar per renunciar a les polítiques antisocials i contra la classe treballadora que incentiven la prostitució, polítiques que ha practicat, practica i ha votat des de l’oposició, començant per l’article 135 de la Constitució espanyola, que prioritza en termes absoluts el pagament del deute de la banca.

Com a dones de la classe treballadora sotmeses quotidianament als efectes del capitalisme patriarcal no podem restar de braços plegats front l’evident vulnerabilitat i precarietat que envolta les dones que exerceixen la prostitució. Moltes dones de classe treballadora, sense permís de treball, en situacions de precarietat (atur, desnonaments, violència masclista, pujada de les taxes universitàries, discriminació laboral de la transsexualitat …), decideixen entrar en la prostitució com a mitjà de vida. Moltes són producte de situacions d’extorsió i coacció, d’altres són producte del tràfic de dones i nenes.

Des de la COS aplaudim totes les iniciatives d’organització, suport mutu, autodefensa i desestigmatització de l’exercici de la prostitució.

Però no podem aplaudir el naixement d’un sindicat corporatiu que, en els termes recollits als seus estatuts, obre la porta a l’afiliació de proxenetes i tots tipus d’interemediaris del ram per compte aliena. No aplaudim un sindicat que, en els termes legals en què s’hi inscriu, exigeix la legalització oberta de la patronal proxeneta com a patronal proxeneta. No podem aplaudir un sindicat el veritable objectiu del qual és regularitzar «el treball sexual en tots els seus vessants».

El programa regulacionista – en què s’inspira la creació d’OTRAS – considera que la vulnerabilitat social de les dones en situació de prostitució se soluciona legalitzant-la, insistim, «com a activitat econòmica en totes les seus vessants». Creiem que aquesta proposta no està pensada per al conjunt de dones que s’hi troben en la prostitució.

El regulacionisme no analitza la prostitució com un fenomen associat a l’extensió de la pobresa entre les dones de la classe treballadora ni tampoc qüestiona l’extensió d’una cultura patriarcal que reclama el «dret» a accedir al cos de les dones. El regulacionisme no aborda la prostitució en relació al capitalisme, al patriarcat i als processos de racialització que jerarquitzen les dones. El regulacionisme renuncia a bastir una societat igualitària, acceptant el capitalisme i la prostitució com a fatalitats inevitables, accepta l’existència de dones amb plena llibertat i sobirania sobre la seva sexualitat en contrast amb d’altres que l’han de posar al servei del mercat capitalista, patriarcal i racista. El regulacionisme només aspira a fer que aquesta jerarquia classista entre les dones s’hi desenvolupi amb el màxim de garanties «laborals» i empresarials.

La prostitució és una activitat fundada en la cosificació i la mercantilització de la sexualitat de les dones més vulnerables socieconòmicament, és una «activitat econòmica» fundada en la cosificació de les dones, el racisme i l’expressió d’una sexualitat sotmesa mercantilment al servei del desig masculí. No existeix cap dret humà al sexe amb una dona. Banalitzar la prostitució com a «una feina més» significa acceptar que el «No és no» només per a les dones que s’ho puguin permetre. Banalitzar la prostitució com «una feina més» és estimular una cultura de desigualtat entre homes i dones.

Canviar l’estat actual de les coses no és el mateix que «naturalitzar» l’estat actual de les coses. La veritable transgressió no rau en rendir-se davant el capitalisme i les jerarquies arbitràries que el capital insereix dins la classe treballadora donant llum verda al que el mercat demana. La veritable transgressió consisteix en confrontar el capital i abordar les causes que fan que les «vocacions» per prostituir-se, «lliurement» es concentrin entre les dones de la classe treballadora en situacions més precàries. Considerem que la veritable transgressió implica apostar per l’educació sexual en la igualtat no en la legitimació social dels puteros com a «clients», és apostar per la llibertat sexual, lliure de la coacció de la precarietat laboral i la pobresa, per a totes les dones.

En conclusió:

1. Sí a l’autoorganització, autodefensa i incorporació de totes les dones de la classe treballadora en sindicats de classe. No a legitimació social del proxenetisme i dels puteros.

2. Denunciem la hipocresia d’un govern al servei del capitalisme patriarcal que no ha escatimat esforços per sotmetre a la classe treballadora i carregar sobre nosaltres, les dones, els efectes del seu vassallatge a la banca. Denunciem la hipocresia d’un govern que no persegueix la patronal del sexe ni ofereix cap més política a les dones en situació de prostitució que la de perseguir una de les seves expressions organitzatives barrejant-la confusament amb el dret a associació.

3. Ens declarem abolicionistes de tot el treball assalariat i de totes les formes d’explotació. Qualsevol mesura respecte a la prostitució que no s’ubiqui en un horitzó d’abolició, de superació i de creació d’oportunitats de vida no és progressista ni feminista, sinó paternalista i còmplice de l’avenç del capitalisme sobre els nostres cossos.

4. Rebutgem el xantatge polític que exigeix obediència política i suspensió del judici crític amb el regulacionisme.

5.- Ens solidaritzem amb les prostitutes i no deixarem de fer-ho, malgrat que no compartim l’anàlisi política que n’està fent una part del sector. La solidaritat de classe és i ha de ser compatible amb la discrepància.

 

Aquest comunicat, producte de la discussió de les afiliades al si de la sectorial de Lluita Feminista i del Secretariat Nacional de la COS, i s’emmarca dins d’un procés de debat encara obert al si del sindicat.