Avui 28 de juliol de 2020 comencem una campanya d’expansió del sindicat. Des de la COS entenem que sindicar-se és defensar-se. Que l’organització i l’acció sindical, amb la solidaritat i el suport mutu, són les eines fonamentals per la defensa dels nostres llocs de treball i de les nostres vides.
Més, avui dia, veient les dades d’atur de l’enquesta de població activa a l’estat espanyol, segons les quals només a Catalunya (sense la Franja i el Nord), el País Valencià i les Illes, s’han destruït 418.500 llocs de treball (sense comptar les treballadores afectades per un ERTO), i ja estem veient com la Covid-19 torna a atacar frontalment les nostres vides, sense cap política real que ens defense com a classe treballadora.
Per tot això… o ens organitzem com a treballadores i treballadors, i ens defensem, o no tindrem cap futur. Ací us podreu descarregar una guia laboral elaborada per l’àrea jurídica de la COS, on podreu trobar consells i orientacions bàsiques per anar organitzant-vos als nostres llocs de treball (com crear seccions sindicals, com denunciar a la Inspecció de Treball, acció col·lectiva…). I recordem que al nostre web també podeu trobar altres guies de gran importància i utilitat. Així mateix, si necessiteu més orientacions, contacte o assessorament, podeu consultar també el nostre web: www.autodefensalaboral.cat En les pròximes setmanes anirem difonent nous materials.
Eines del sindicalisme de classe per a defensar els nostres llocs de treball.
Article original: “Petit decàleg d’instruments de subversió contra la reforma laboral”, de Jordi Juan Monreal, membre de l’àrea jurídica de la COS.
SINDICAR-SE ÉS DEFENSAR-SE
La crisi sanitària de la Covid-19, ha causat estralls arreu dels Països Catalans. Estralls que no tan sols s’han limitat a l’àmbit sanitari, sinó que han afectat al camp dels drets i llibertats i al laboral. En aquest segon, les onades d’ERTO (la majoria impagats) i una primera tongada d’acomiadaments, el futur més immediat no es preveu gaire més encoratjador. Malgrat la propaganda estatal dels governs autonòmics de tots els Països Catalans i el govern de l’estat de PSOE i Podem, sobre la impossibilitat de convertir els ERTO en ERO i acomiadaments massius en un curt termini, ara ja podem afirmar que aquesta serà una realitat en el curt termini. Aquest procés de destrucció de llocs de treball (la majoria d’ells reconvertits en llocs de treball més precaris del que eren fins al dia d’avui) vindrà acompanyat d’una doctrina del xoc i d’un mercat de treball desregulat fins a l’extenuació després d’anys de reformes laborals que l’han anat degradant, que, esperen, tindrà per objectiu no trobar cap resistència.
Malgrat tot, la classe treballadora dels Països Catalans disposa d’eines al seu abast per a fer-hi front. Si bé és cert que el sistema ens ha deixat desprotegides davant de l’embat de les patronals i empresaris, disposem encara d’escletxes legals amb les quals podem esquerdar aquesta estratègia que pretén accelerar el procés que ens condueix des de fa dècades a unes vides de misèria. A més a més, disposem de l’acció col·lectiva, l’organització i el sindicalisme de classe, eines que ens han permès en situacions molt més desfavorables plantar cara a la patronal i la seva obsessió per l’obtenció de beneficis.
En aquest document, basat en un article publicat just després de ser aprovada la darrera reforma laboral, us plantegem algunes de les eines de lluita de què podem disposar quan ens organitzem des del sindicalisme de classe, basant-nos en l’augment de la conflictivitat laboral, l’afiliació sindical i l’acció solidària amb les lluites des de fora dels centres de treball.
“La defensa activa (individual i col·lectiva) nostres drets laborals, és una garantia, o com a mínim un tallafoc de rellevància”
La defensa activa (individual i col·lectiva) dels nostres drets laborals, és una garantia, o com a mínim un tallafoc de rellevància, respecte a l’exercici de dinàmiques d’arbitrarietat empresarial, principalment l’acomiadament, que des de l’aplicació de les darreres reformes laborals és pràcticament lliure, o si més no extremadament barat pels empresaris.
La conflictivitat i prendre partit en la defensa dels nostres drets és la millor posició que podem prendre, no només, per mantenir el lloc de treball sinó també per a millorar les condicions contractuals col·lectives, en un context en què les successives reformes laborals i retallades de drets ens han deixat en mans dels empresaris i la seva voluntat.
Actualment i vista l’evolució del mercat laboral en els darrers anys i la situació de crisi que vivim, podem dir que:
• Avancem, cada vegada més cap a lògiques d’individualització de la relació laboral. Això es tradueix amb la primacia dels convenis d’empresa per sobre dels col·lectius, la introducció de l’economia de plataforma…
• La desregulació dels sistemes de fiscalització, que ens porta a l’acceptació massiva i sense pràcticament control d’ERTO i acomiadaments per part de l’administració des de l’aplicació de l’estat d’alarma, la possibilitat d’aplicar ERTO sense control autonòmic, etc.
• L’aplicació a la pràctica de l’acomiadament lliure, fent que les condicions per declarar la procedència d’un acomiadament siguin irrisòries (i més en una situació com la que vivim), i la cessió als empresaris de l’última paraula per implantar mesures de flexibilització interna (salaris, horaris, torns…).
Així doncs, amb la situació en què ens trobem la significació en els conflictes laborals, la sindicació i la lluita col·lectiva és l’opció més assenyada per mantenir el nostre lloc de feina. Això xoca, amb la doctrina del xoc que s’està imposant arran de la crisi econòmica desencadenada per la Covid-19, i que ens empeny a creure que com més obedients siguem, més possibilitats de conservar el nostre lloc de treball tindrem. MENTIDA.
La significació en la defensa dels nostres drets i en les lluites que es donin al nostre lloc de treball, tant si és de forma individual, però més si és de forma col·lectiva, ens conduirà davant d’un conflicte amb l’empresari, en el que aquest vulgui emprendre accions contra nosaltres, a una presumpció en favor nostre. Així doncs, si l’empresari ens volgués acomiadar, hauria de demostrar que la mesura està totalment exempta de qualsevol ànim de discriminació, i en cas de no poder demostrar-ho portarà l’acomiadament a la nul·litat i la recuperació del lloc de treball. Així doncs, la conflictivitat laboral, ens dóna eines de defensa davant l’acció punitiva de l’empresa, i en contra de la idea generalitzada: La forma més segura de mantenir el nostre lloc de treball és augmentant la conflictivitat laboral.
“[…] la forma més segura de mantenir el nostre lloc de treball és augmentant la conflictivitat laboral […]
La sindicació, l’organització i la lluita col·lectiva al lloc de treball, no han de ser vistes com un acte de fe, ni com una relíquia del passat, són la nostra millor arma per a defensar-nos. Però, concretament de quines eines disposem si ens sindiquem i organitzem al nostre lloc de treball? A continuació us n’exposem algunes.
LA GARANTIA D’INDEMNITAT
L’acció sindical com a eina per blindar el teu lloc de treball.
La preservació del lloc de treball es pot aconseguir amb l’acolliment a la garantia d’indemnitat, la vulneració del qual comporta la declaració de nul·litat de l’acomiadament, si és l’acte lesiu, i el retorn al lloc de treball. Perquè concorri aquest dret és necessari adreçar una reclamació d’un dret laboral a l’empresari (el pagament d’hores extraordinàries, el caràcter indefinit de la relació laboral atès que la majoria dels contractes temporals són en frau de llei…). Cal que d’aquesta queixa resti constància documentada (e-mail, telegrama, burofax). Amb això s’aconsegueix l’establiment d’un precedent de queixa o reclamació que trasllada l’obligació a l’empresari de demostrar que un eventual acomiadament produït en dates pròximes a la queixa no té res a veure, precisament, amb l’esmentada reclamació o queixa. Si l’empresari no se’n surt de demostrar-ho, l’acomiadament es declara nul, i el treballador ha de tornar al seu lloc de treball, en virtut, precisament, de l’esmentada garantia d’indemnitat que significa que un treballador no pot ser represaliat per haver realitzat una reclamació raonable dels seus drets laborals, ja sigui formalment a través de reclamació judicial, o a través de qualsevol mecanisme informal (queixa verbal -molt poc recomanable, no obstant per la seva dificultat probatòria-, enviament de carta, telegrama, burofax).
“Mantenir el lloc de treball comporta indefectiblement una millora de les condicions de treball, ja que cal mantenir una lògica de reivindicació sostinguda per a mantenir aquesta presumpció de manera perdurable en el temps”
Arribats a aquest punt la dialèctica és simple: mantenir el lloc de treball comporta indefectiblement una millora de les condicions de treball, ja que cal mantenir una lògica de reivindicació sostinguda per a mantenir aquesta presumpció de manera perdurable en el temps. És necessari per tant desenvolupar una acció col·lectiva i concertada dels nostres companys de treball. La lògica de la garantia d’indemnitat i les dinàmiques de presumpció seran aplicables als següents punts que t’exposarem.
L’ACCIÓ COL·LECTIVA
La construcció del subjecte polític als centres de treball.
El segon objectiu, que hem de buscar, és augmentar el nombre de persones que participen d’aquesta acció col·lectiva, visibilitzant una dinàmica de confrontació absolutament desenvolupada. El primer pas per aquest propòsit és demanar una reunió en el centre de treball. L’estatut dels treballadors atorga aquest dret al col·lectiu de treballadors d’un determinat centre de treball, una vegada acabada la jornada laboral, si així ho demanen com a mínim un 33% de la plantilla preavisant l’empresari amb 48 hores d’antelació i adreçant el contingut de l’ordre del dia de la reunió. Els treballadors tenen dret a reunir-se en el centre de treball una vegada acabada la jornada de treball, sense la presència de l’empresari. Aquesta reunió en el centre de treball té una càrrega simbòlica molt forta i genera dinàmiques d’empoderament col·lectives, atès que l’empresari ha de cedir un espai sotmès a la seva supervisió jeràrquica perquè el col·lectiu de treballadors planegin situacions de ruptura respecte a les lògiques ‘unilateralistes‘ que plantegen els empresaris.
MARCAR-NOS ELS OBJECTIUS DE LA LLUITA.
Vertebrar la lluita i concreció dels eixos de reivindicació col·lectiva.
El següent objectiu és traslladar reivindicacions concretes a l’empresa. És important que aquestes reivindicacions no siguin gaire nombroses, i estiguin presidides per una evident concreció. I el més important, que siguin ‘guanyables‘ i factibles a curt termini. Primer, perquè la lluita pels drets laborals no es pot convertir en un acte de fe en una mística voluntarista que produeixi un esgotament del col·lectiu dels treballadors que afavoreixi estratègies de divisió promogudes per l’empresari, i en segon lloc, perquè és necessari mantenir una estratègia o un full de ruta sostingut en el temps, i per això és molt important llaurar el camí de petites victòries.
Un exemple d’un element reivindicatiu accessible i punyent seria acabar amb la temporalitat fraudulenta a l’empresa, aconseguint que el màxim nombre de companys possibles siguin indefinits, ja que la gran majoria dels contractes temporals subscrits són fraudulents.
CONSTRUÏM UNA SECCIÓ SINDICAL.
Una eina per a consolidar la lluita.
Un dels elements que ens permet consolidar les nostres lluites i tenir una estructura permanent en el centre de treball i que ens dóna una cobertura legal afegida és la constitució d’una Secció Sindical a l’empresa o centre de treball, que és l’eina de representació dels afiliats d’un determinat Sindicat.
“La Secció Sindical ens permet fer difusió de la nostra lluita lliurement dins del centre de treball, cercar afiliats, promoure vagues, eleccions o conflictes col·lectius de naturalesa judicial, donant-nos cobertura el dret fonamental a la llibertat Sindical”
La Secció Sindical ens permet fer difusió de la nostra lluita lliurement dins del centre de treball, cercar afiliats, promoure vagues, eleccions o conflictes col·lectius de naturalesa judicial, donant-nos cobertura el dret fonamental a la llibertat Sindical.
La seva constitució és tan simple com enviar a l’empresa un burofax o una notificació formal amb justificant de recepció on s’esmenta que d’acord amb els Estatuts del Sindicat a què us adscriviu. Quan envieu la constitució, caldrà que designeu un Delegat Sindical i els càrrecs que conformen la Secció, d’aquesta manera deixeu evidències que us signifiqueu en l’exercici dels vostres drets sindicals, la qual cosa ens permet invocar de nou la garantia d’indemnitat.
És evident que la conseqüència, clarament volguda, dels processos de concertació sindical per part dels sindicats majoritaris ha estat la desmobilització. El discurs de la traïció de les grans centrals sindicals, tot i ser incontestablement cert ha comportat, a vegades un derrotisme que s’ha traduït en una barreja d’apatia i cinisme, arribant a concebre el sindicalisme com una espècie de servei públic, al que només s’acut quan sorgeix un problema. Aquesta situació no ens exonera de la nostra responsabilitat, ja que tenim sobrades eines per a canviar la nostra realitat laboral o com a mínim incidir-hi favorablement.
LES ELECCIONS SINDICALS.
Prenem al sindicalisme groc la representativitat de tota la plantilla.
Una altra eina que cal emprar són els òrgans de representació unitària dels treballadors, que a diferència de les Seccions, que només representen els afiliats d’un determinat Sindicat, ostenten la representativitat de la globalitat de la plantilla de l’empresa o centre de treball. Per a poder obtenir delegats de personal o membres del Comitè d’Empresa, depenent del nombre de treballadors, cal promoure eleccions sindicals. Aquestes poden fer-se per decisió majoritària dels treballadors del centre de treball o per la mateixa Secció Sindical constituïda. Fins i tot si el comitè o els delegats de personal actuals no agraden al col·lectiu de treballadors, aquests en assemblea convocada per un 33% dels treballadors, poden revocar-los.
La candidatura pot no tenir adscripció sindical, i ser promoguda per l’assemblea de treballadors. L’existència d’òrgans unitaris dels treballadors, sempre que s’utilitzin dins d’una lògica contra hegemònica, poden ser un veto claríssim contra l’arbitrarietat del poder empresarial. Però que ens serveix realment presentar-nos a les eleccions sindicals i obtenir la representativitat de la plantilla?
• Primer, perquè tenen dret a informació sobre qualsevol matèria econòmica, empresarial o contractual relacionada amb l’empresa o el sector econòmic al qual pertanyi aquesta, i això ja dificulta, per si mateix, dinàmiques d’ocultació i impunitat de l’empresari.
• En segon lloc, l’empresari cal que en determinats casos exigeixi preceptivament un informe al Comitè d’Empresa.
• Finalment i en tercer lloc, la suma de les dues matèries anteriors permet acotar i encaminar de manera més eficient les dinàmiques de confrontació amb l’empresa.
Els delegats de personal i membres del comitè tenen dret de preferència en el manteniment del lloc de treball, garantia que es perllonga fins un any després de la finalització de la relació laboral, i en el cas que el seu acomiadament sigui declarat improcedent, ells tenen la tria d’optar per la indemnització per la improcedència o bé per ser readmès a l’empresa.
LA DENÚNCIA A INSPECCIÓ DE TREBALL.
Fem complir la normativa laboral.
La Secció i/o el Comitè d’Empresa poden, davant una pràctica empresarial que vulneri la normativa vigent, interposar un Conflicte Col·lectiu. Això vol dir traslladar a un jutge que resolgui si aquella pràctica empresarial és contrària a la legalitat. També pot adreçar una denúncia a Inspecció de Treball en cas d’incompliment de determinada normativa, com la normativa de salut laboral entre d’altres. Cal anar amb força cura amb aquestes estratègies, ja que hi ha el risc d’una judicialització del treball sindical, fet que comporta la introducció de dinàmiques desmobilitzadores, delegant en els Sindicats o els òrgans de representació dels treballadors responsabilitats que competeixen al col·lectiu de treballadors de l’empresa.
“El sindicat és un punt de suport des del qual podem construir aquestes dinàmiques de lluita”
ESTENEM LA LLUITA.
Traiem el conflicte del centre de treball.
La COS no entenem el sindicalisme i la lluita sindical com un “que hay de lo mio“. La solidaritat és la base de la lluita de la classe treballadora, i el sindicat una eina per fer d’altaveu de les lluites que es donen arreu. En moltes ocasions les lluites laborals no es guanyen als centres de treball, sinó traient-les fora d’ells: campanyes de solidaritat, de denúncia, generació de grups de suport… Totes aquestes eines són útils en la batalla pels nostres drets laborals. El sindicat és un punt de suport des del qual construir dinàmiques de lluita fora de l’àmbit estrictament laboral i inclús estendre-les arreu.
Així doncs, més enllà de la idea “militant” de la necessitat de sindicar-se, hi ha raons objectives que ens empenyen a entendre que la sindicació és avui dia una de les millors armes per a defensar-nos i defensar les nostres companyes al lloc de treball. Si donem una ullada als centres de treball més combatius, veurem que la lluita comporta sacrifici, però també aporta beneficis. En aquests centres les condicions de treball més bones i es respecten més els drets de les treballadores, demostrant-nos que amb la patronal només se la venç lluitant. Des de la Coordinadora Obrera Sindical, ho tenim clar: Sindicar-se és la millor forma de defensar-se!
