Setmana mortal a l’Horta. La precarietat laboral ens està assassinant.

photo maxi-acci-lab_zpsec9f576c.png

Hui dimarts 27 de novembre, ha mort un treballador de 53 anys a Alboraria, en un nou accident laboral mortal a la comarca de l’Horta. El quart accident mortal en 6 dies.

El passat 22 de novembre, un treballador de 44 anys d’Aldaia va perdre la vida com a conseqüència d’altre accident laboral en les obres de reforma de l’antiga discoteca Arena del barri de Benimaclet de València, mentre feia treballs de soldadura en les bigues del sostre de l’edifici des d’una plataforma elevadora, quan va quedar atrapat entre la plataforma i les bigues.

Així mateix, el 21 de novembre morien dos treballadors més, un a Silla electrocutat a la catenària de la vida del tren; l’altre per una caiguda des de 10 metres d’alçada, mentre treballava a una coberta d’uralita a una nau industrial d’Alfafar.

Davant aquesta brutal i sagnant situació, i després de solidaritzar-nos amb les famílies i amistats dels quatre companys morts, no ens queden paraules per expressar el nostre fàstic i ràbia perquè la precarietat ens segueix assassinant cada dia.

No podem obviar que, malgrat la tan cacarejada «recuperació», en el que portem de 2018 han mort en «accidents de treball» al País Valencià almenys 26 companys i companyes (segon any consecutiu en augmentar de forma progressiva i significativa la sinistralitat laboral). L’evolució a la resta dels Països Catalans tampoc no és gaire millor.

Davant aquesta greu situació, i després de reiterar el nostre suport i solidaritat amb els familiars i amistats dels companys, volem denunciar públicament que la subcontractació, la precarietat, la manca de formació efectiva (i la seua auditoria i seguiment), la falta de mesures de prevenció i la nul·la inversió en mesures de seguretat, van de la mà quan es produeix una mort en el lloc de treball. No obviem, és clar, les jornades de treball interminables, les hores extres (que ja ni es paguen en la majoria dels casos), o l’estres davant unes demandes de productivitat que freguen l’explotació extrema. Per tot això considerem que parlar «d’accidents laborals» és, com a mínim, un eufemisme.

Les treballadores i treballadors seguim morint en el lloc de treball sense que ningú prenga les mesures necessàries per evitar-ho. Per açò, exigim que s’investiguen les causes dels accidents laborals i es depuren responsabilitats. Que l’empresariat, que realment practica el terrorisme patronal (ens estan matant… quin altre nom li donem doncs??!!), pague pel que ens estan fent.

Els accidents laborals no són una casualitat. Són el resultat d’un sistema de relacions laborals injust basat en l’explotació i el màxim benefici per a la patronal. Diàriament la precarietat laboral assassina a treballadores i treballadors mentre el capitalisme s’enriqueix a costa de la nostra salut i les nostres vides.

No podem quedar-nos de braços plegats. Si volem poder tornar a casa del treball vives, hem d’organitzar-nos, i formar-nos. Ens estan assassinant i no els ho podem permetre.

Contra el terrorisme patronal, afiliació sindical i autoorganització, formació, consciència i lluita! Si ens toquen a un, ens toquen a tots!!

Treballar per viure, sí! Morir treballant-hi, no!!

València, l’Horta – 26 de novembre de 2018.

Coordinadora Obrera Sindical – COS.

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans.