La reflexió de la secció sindical de la COS a l'empresa Ferrocarril Metropolità de Barcelona sobre el desenllaç de les jornades de vaga al Metro convocades durant les darreres setmanes.
Fa una setmana que va sortir a la llum la meravellosa proposta de la Generalitat, aquella que tothom volia i que feia realitat els nostres somnis més impensables. Sobre el contingut ja vam fer, amb les presses que la situació (o alguns) ens obligava, una valoració al respecte i aquesta continua vigent.
El pas del temps proporciona una distància que ens permet veure les coses amb més claredat. Ara constatem que els estius són molt perillosos, sembla que els cops de calor provoquessin trastorns de la responsabilitat. Ara ens adonem que els pitjors enemics, de vegades, són els que estan (o haurien de ser) al teu costat. I ara sabem, gràcies a l'anàlisi afinat d'uns companys, que no només existeixen laudes forçosos i voluntaris, també n'hi ha d'encoberts. I nosaltres no demanem perdó, diem les coses pel seu nom: LAUDE ENCOBERT.
Veritats que fan inevitable no recordar les senzilles i precises paraules d'aquell partisà italià, i que generi en nosaltres el mateix sentiment amb què les va escriure; en una part deia:
"...els fets maduren a l'ombra, entre unes poques mans, sense cap tipus de control, que teixeixen la trama de la vida col·lectiva, i la massa ignora, perquè no es preocupa. Els destins d'una època són manipulats segons visions estretes, objectius immediats, ambicions i passions personals de petits grups actius, i la massa dels homes ignora, perquè no es preocupa".
Nosaltres, com aquell, també odiem als indiferents, als que quan la vida els deixa les rendes del seu futur romanen inerts en la comoditat de la ignorància, o amagats on la neutralitat impera. A aquells que observen asseguts pensant que cap cosa que passi els afectarà. L'onada expansiva arribarà a cada racó i no acceptarem excuses ni lamentacions. El silenci, la paràlisi i l'omissió són també acció.
Però també aquest odi té altres receptors. Un d'aquests són els titellaires avorrits que van modelant l'obra 'a gusto e piaccere', els mateixos que defenien l'esperit assembleari contra les urnes (amb encert s'ha de dir) i que van liquidar aquest esperit usurpant-nos el dret a la reflexió individual i col·lectiva sobre aquesta proposta. Aquests que segurament van creure que no necessitàvem temps perquè ells poden reflexionar, pensar i decidir tot per nosaltres. Perquè, evidentment, la informació rellevant i les grans decisions només estan reservades pels "escollits" i no per la massa.
Els interessos personals i la supèrbia els hi ha posat de la mateixa banda que els coincidents i els hereus de l'empresa de l'última fila. Heu de saber que la foto no menteix. Aquell instant amb la mà alçada quedarà gravat per sempre i haureu de conviure amb això. Companys, sapigueu que trobareu en nosaltres complicitat i intransigència. Complicitat amb les idees i accions que portin vents nous que ventilin aquesta sala i que facin tremolar les cames i els fonaments del parasitisme que regna. I serem intransigents davant dels indiferents, manipuladors i coincidents que persegueixen beneficis personals. Aquests només tindran un bitllet senzill cap al novè cercle, a on alguns ja hi són gaudint de les seves vacances. Salut!
Coordinadora Obrera Sindical de Metro de TMB @cos_fmb
