Seguretat laboral. Proteccions col·lectives vs. protecció individual.

Arran de l’accident molt greu del 10 de juliol a Valls (l’Alt Camp), per una caiguda en altura (caiguda des de quatre metres en el treball), i donat que els accidents per caigudes en altura són un dels més greus i recurrents cada any, hem decidit elaborar aquest informe explicant les diferències entre proteccions col·lectives i individuals al treball i, el més important, la prioritat a garantir la protecció col·lectiva per sobre de la individual, tal com així ho indica l’article 15 de l’LPRL – Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995).

A més, i d’acord també al que diu l’article 17.1 de l’LPRL, «l’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat que els equips de treball siguen adequats per al treball que ha de realitzar-se i convenientment adaptats a ell».

A més de l’LPRL és molt important tindre en compte el RD 2177/2004, de 12 de novembre (pel qual es modifica l’RD 1215/1997, de 18 de juliol), pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors i les treballadores dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en altura.

En aquests casos, d’accidents en altura, és fonamental tenir en compte que:

· En contradicció directa amb la legislació vigent, no és cap secret que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals continua sense complir-se en gran mesura 25 anys després d’haver estat aprovada.

· Així, i en contra de l’article 15 de la mateixa LPRL (i massa sovint amb la col·laboració de molts «sindicalistes» professionals de CCOO i UGT), normalment quasi mai s’usen i/o es posen en pràctica les mesures de protecció col·lectiva, que són les prioritàries d’acord amb la llei.

· Què serien mesures de protecció col·lectiva en treballs en altura?… Baranes, xarxes (horitzontals, de tancament de buit o de safata, o verticals, de força o de tancament perimetral), bastides perimetrals, plataformes elevadores

· Només en cas que no fos possible posar en marxa i de forma efectiva la protecció col·lectiva (realment a nivell tècnic quasi sempre es podrien instal·lar proteccions col·lectives), s’haurien d’implantar les proteccions individuals, mitjançant els EPI – Equips de Protecció Individual (fonamentalment la línia de vida amb arnés…)

· El fet que prime l’ús dels EPI i no de les proteccions col·lectives, al revés de com hauria de ser legalment (tal com indica la LPRL des de fa 25 anys!), només serveix per a continuar carregant la responsabilitat de la seguretat en l’esquena dels i de les treballadores, “exonerant” la patronal de la seua obligació i responsabilitat reals i legals… Ja que no només és l’empresari qui ha de pagar les proteccions (col·lectives i individuals), sinó que té l’obligació de fer-les complir i mantenir de forma adequada.

Per tant, d’acord amb el que hem comentat més amunt, cada ferit greu o mort en eixes circumstàncies és responsabilitat legal de la patronal. Més greu encara quan, en massa ocasions, ni tan sols sabien que han d’acomplir obligatòriament la LPRL, entenent-la com “allò dels papers de seguretat”…

Si, a més, els i les treballadores són autònomes, treballant per a subcontractes (cada vegada més i més generalitzat) o, pitjor encara, falsos autònoms o falsos cooperativistes, es trenca definitivament la cadena de la seguretat, ja que, si ni tan sols s’acompleix la normativa en matèria de contractació i subcontractació (i el que això implica en matèria preventiva i de seguretat), menys encara la de seguretat. És a dir. No es posen proteccions col·lectives i els EPI queden sota la responsabilitat del treballador.

Per últim… En casos com el de les càrnies o el treball agrari, on a més les condicions vitals dels i les treballadores (habitatge), són miserables més encara inexistents, les proteccions col·lectives són fonamentals (sistemes adequats de ventilació, neteja, protecció de totes les treballadores en condicions d’igualtat…), si no es compleixen, es generen els focus d’infecció que estem veient i patint a moltes de les nostres comarques, com la Llitera, el Baix Cinca, el Segrià, la Segarra o l’Horta Nord, per exemple.

Organitzem-nos, formem-nos, preparem-nos… defensem-nos!