23 anys de la Llei 31/95. 11 anys de la Llei Orgànica 3/2007. Llei de Prevenció de Riscos Laborals… Lleis per tothom?
El passat 28 d’abril es commemorava la Diada Internacional per la Seguretat i la Salut al treball, i un any més, des de la Coordinadora Obrera Sindical, ens trobem encarant-la des d’una sensació de trobar-nos en les portes d’entrada a un escorxador cada dia que eixim de casa per anar a treballar…
I no ho diem nosaltres… es desprèn directament de les anàlisis i declaracions oficials fetes des dels diferents governs autonòmics dels Països Catalans al sud de l’Albera. I és que hui, ja en 2018, la sinistralitat laboral torna a ser una qüestió de primer ordre… després de no parlar-se’n durant anys, “a causa” de la crisi.
Les xifres parlen molt clarament. El 2017 van morir com a mínim 135 persones treballadores mentre miraven de guanyar-se el pa. 135 vides arrasades, més els milers i milers de companyes i companys que han quedat amb gravíssimes lesions, sense poder continuar treballant… i sense rebre les ajudes o reconeixements oficials necessaris de la seua situació d’invalidesa, Incapacitat Total o Absoluta… A tall “d’exemple”, només entre gener i febrer del present any 2018 ja han mort treballant almenys 103 persones a tot l’estat espanyol (destacant-hi el País Valencià).
Per no parlar dels centenars de treballadores i treballadors migrants (milers?), companys que queden incapacitats per accidents no declarats, i que romanen amagats a les seues cases o d’amics, o directament al carrer, “clandestinament”, sense cap tipus de suport o cobertura mínima…
Oficialment 135 vides. 11 a les Illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). 60 a Catalunya (Sense el nord i la Franja) 54 durant la jornada al seu lloc de treball, 6 en els desplaçaments in itinere, 64 al País Valencià,52 al seu lloc de treball, 12 in itinere…. Xifres a l’alça en general però que, en el cas de les Illes són extraordinàriament importants, ja que encapçalen la llista de la vergonya en el conjunt de l’estat espanyol (amb el percentatge més gran d’increment, més del doble d’accidents mortals que el 2016)
Més d’11 companyes i companys morts cada mes del 2017 al conjunt dels Països Catalans (i en el que portem de 2018 tot indica que arribarem a superar aquestes xifres de barbàrie)
I parlem de barbàrie, patronal i institucional, perquè NINGÚ no fa res real per solucionar aquest problema. A l’estat espanyol existeix una llei vigent la LO3/2007 de Prevenció de Riscos Laborals (que modificava la llei inicial Llei 31/1995), llei que després de 23 anys continua sense ni tan sols ser aplicada en les seues mínimes expressions (molt mínimes, per cert, si atenem a qüestions de tècnica preventiva i de model productiu actuals). I, de nou, no som nosaltres els que ho diem… sinó que són les pròpies institucions públiques les que expliquen que en aproximadament un 60% dels casos, l’empresa tenia una Avaluació de Riscos vigent que contemplava mesures que haurien evitat o, si més no pal·liat, els efectes del sinistre. És a dir, que les institucions reconeixen públicament que la patronal no fa res per complir el que diuen que van i han de fer! Però no només això… sinó que en prop d’un 40% ni tan sols existeix Avaluació de Riscos (vigent, actualitzada o, simplement, l’empresa ni sabia que havia de fer «allò de la prevenció»…). Les institucions públiques reconeixen que en la pràctica totalitat dels accidents la patronal incompleix obertament la Llei!! I no fan res per solucionar-ho!!
I sí. Algú «políticament correcte» dirà que «molts treballadors incompleixen les mesures de seguretat», «que hi ha molt d’irresponsable treballant», etc. Però perquè no hi ha ningú que diga obertament qui són els responsables? Perquè amb la llei en la mà, i fins i tot en els casos puntuals «d’irresponsables», és l’empresari qui té l’obligació de vetllar pel compliment de les normes i mesures de seguretat i, per tant, de la Llei… Cosa que, de forma conscient o negligent, incompleixen.
És a dir. Tenim una llei publicada per primera vegada fa 23 anys. Que continua sent ignorada, si no obertament incomplida. Que no soluciona ni evita la sagnia que patim cada setmana arreu del nostre país (quasi cada dia!)… I ningú no acaba a la presó!!… Bo, sí. Treballadors i treballadores per cantar, per publicar un llibre, per publicar un llibre, per defensar els drets socials, laborals i polítics de totes i tots o per «posar en perill la sacrosanta unitat d’Espanya».
Tot això mentre continua la suposada «recuperació econòmica» de M. Rajoy. Recuperació per a la patronal i la burgesia… precarietat, misèria i pauperització creixent i generalitzada per al conjunt de la classe treballadora.
Perquè la precarietat i la misèria maten… també a la feina.
Perquè, tot i que parlen alguns de morts amb «contractes indefinits», no s’ha d’oblidar que la immensa majoria dels contractes «indefinits» actuals, amb la Contrareforma Laboral d’M.Rajoy, no és res més que un eufemisme… contractes amb una de prova, en frau de llei, per aconseguir subvencions públiques… i per mantenir-nos a la gran majoria sota el jou de la misèria i el pànic.
Perquè no és «irresponsabilitat dels treballadors». És una combinació terrible, un còctel Molotov de precarietat, misèria i desconeixement, que forcen a una gran majoria de treballadores i treballadors a acceptar condicions absolutament inacceptables… i en la majoria dels casos il·legals.
Perquè la cultura preventiva, 23 anys després de l’aprovació i posada en marxa de la Llei, continua sent inexistent… fins al punt de no saber-se que PRIMER s’han d’implantar mesures preventives COL·LECTIVES, ni individuals… Abans va una barana que no un arnés!!
Per tot això, en la Diada Internacional de la Salut i la Seguretat en el treball, cal que ens organitzem, cal que ens formem i ens preparem… i cal que ens defensem! Cos a cos. Perquè ens estan assassinant i ningú no farà res per defensar-nos. Perquè les treballadores i els treballadors no som res més que claus, que peces amb les que jugar i traure un benefici, en mans de patrons, banquers i els seus lacais polítics. Perquè ens hi va la vida. Organitzem-nos, cuidem-nos, formem-nos, lluitem i lluitem per guanyar.
Enllaços d’interés:
La salut laboral, en joc. Cristina Mateo Rodríguez a l’Anuari MèdiaCAT.
