RTVV no es tanca

Reiterem la nostra solidaritat amb les treballadores i treballadors de la RTVV.

El dimarts 5 de novembre, al matí, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià feia pública la sentència que anul·lava l'ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i l'obligava a readmetre el miler de treballadors acomiadats. Al vespre, Alberto Fabra (PP), el president de la Generalitat Valenciana, anunciava el tancament immediat (tan aviat com 'la legislació ho permeta') de l'ens públic. Amb la barra i el cinisme que caracteritza el PP, Alberto Fabra asseverava que no hi havia prou diners per a readmetre els treballadors acomiadats i mantenir les prioritats del seu govern, que segons ell són 'l'educació, la sanitat i les polítiques socials'.

La COS (Coordinadora Obrera Sindical) exigeix que es depuren responsabilitats, tant les polítiques com les econòmiques, i que dimitisca el Consell, es dissolguen les Corts i siguen convocades eleccions. El PP, que ha destruït el sistema financer autonòmic i que ha desmantellat els serveis públics, no pot continuar al davant de la Generalitat.

La intenció de tancar RTVV forma part d'una destrucció planificada de la ja minsa autonomia valenciana, dins de l'orgia privatitzadora que des de fa anys perpetra el PP al País Valencià. La readmissió de les treballadores afectades pel darrer ERO a RTVV no pot ser l'excusa per tancar l'ens públic (argumentant motius econòmics) després de 18 anys de corrupció generalitzada al Consell i excessos econòmics en projectes de poca utilitat pública, que sortien dels pressupostos de la Generalitat. El PP ha utilitzat diners públics per enriquir-se i perpetuar-se al poder i un cop ja, havent-se quedat i malbarat tots els recursos públics, volen tancar la ràdio i televisió pública dels i les valencianes, per afavorir els interessos clientelars dels seus amics, perquè puguen engegar projectes televisius privats per seguir manipulant la informació i la realitat valenciana, tal com han fet amb RTVV, a través d'aquestes noves plataformes comunicatives.

Reiterem la nostra solidaritat amb les treballadores i treballadors de la RTVV (els que seran acomiadats en el moment del tancament, els que foren acomiadats arran de l'ERO anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia i tots els que foren acomiadats sota governs tant d'un signe com de l'altre), i cridem la classe treballadora del País Valencià a eixir a carrer i mobilitzar-se contra l'ofensiva neoliberal i espanyolista que patim. Exigim uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en la nostra llengua

La classe dominant sorgida del franquisme ja ha fet prou mal; ara és l'hora de la ruptura democràtica que ens allibere com a poble i com a persones. La 'Comunidad Valenciana' és morta, Visca el País Valencià i visquen els Països Catalans independents, socialistes i antipatriarcals.

Una mica d'història

Amb la fi de la dictadura franquista, el triomf dels partidaris del continuisme va mantenir en el poder la classe social que s'havia enriquit amb la guerra i la postguerra. El País Valencià, que històricament havia tingut una majoria d'esquerres, com mostrà en la revolució i la lluita contra el feixisme durant els anys 1936–1939, per mitjà del genocidi i del terror fou convertit en un gran camp de concentració on les lleialtats es compraven i es venien, es premiava la traïció i es caciquejava a lloure. Amb la rentada de cara del règim franquista, aqueix camp de concentració fou anomenat 'Comunidad Valenciana', i esdevingué el laboratori de proves on durant quasi quaranta anys han caminat de bracet la caspa hispànica, el neoliberalisme occidental i la màfia mediterrània.

Des del darrer quart del segle XX la classe dominant al País Valencià s'ha escarrassat per amagar la catalanitat dels valencians i valencianes, però curiosament sense deixar mai de tenir com a referent a Catalunya. Cada institució, cada organisme del suposat autogovern de Catalunya ha tingut una còpia paròdica al País Valencià: la Generalitat Valenciana és una versió de sainet de la Generalitat de Catalunya; les Corts Valencianes, un parlament de fira, plagi grotesc del Parlament de Catalunya; la Televisió Valenciana, una burla bufonesca de la Televisió de Catalunya; la reforma 'valenciana' de l'Estatut d'Autonomia, una ridícula imatge invertida de la principatina.

La llengua i la RTVV
 
L'any 1989 començaven les emissions de la RTVV. Contràriament al que afirma el text de la seua llei de fundació, la finalitat d'aquest organisme no era pas ajudar a normalitzar la llengua pròpia, sinó impedir-ho. Des del punt de vista sociolingüístic, aqueix ens no ha qüestionat mai la supremacia de l'espanyol; des del punt de vista de la qualitat de la llengua, redactors i locutors s'han rabejat impunement en un 'catanyol' insofrible; des del punt de vista de l'ús, quasi tota la programació de la televisió dita valenciana ha estat sempre en espanyol. Pel que fa a l'ús de la llengua catalana, a la seua qualitat i a la seua normalització, poca diferència hi havia entre l'època en què regia l'ens el PSOE de Lerma i els posteriors governs del PP.

Recordem que la Televisió Valenciana va nàixer per a tapar el senyal de la TV3, les emissions de la qual arribaven al País Valencià gràcies a l'esforç i el suport econòmic de la societat civil. Posteriorment, quan foren creades les primeres televisions privades, el poder competent els va anar assignant reiteradament la freqüència per on la TV3 arribava al País Valencià a fi d'impedir la recepció normal de les emissions de l'única televisió en la nostra llengua. Amb la fi de la recepció de la TV3 al País Valencià ara fa dos anys i mig, la Televisió Valenciana havia perdut utilitat.

L'ens creat per a impedir que la tercera televisió que es rebia al País Valencià i l'única en la llengua pròpia esdevingués la principal en el cor dels valencians es va convertir en un mer instrument per a aïllar la seua audiència de la realitat.

Una societat fracassada

L'oligarquia radicada al País Valencià menysprea la llengua i la cultura pròpies d'aquest país, que voldria fer desaparéixer, i també la natura i el paisatge, amb els quals ha comerciejat sense escrúpols ni miraments, i ni tan sols ha respectat les creacions de la seua pròpia classe com el Banc de València i les caixes d'estalvis. Ho ha arruïnat tot, i també la RTVV.

La COS no s'identifica amb la RTVV ni la reconeix com a pròpia, de la mateixa manera que no s'identifica amb el Banc de València ni el reconeix com a propi. La RTVV ha estat el principal instrument de manipulació del poder neoliberal i espanyolitzador bastit pel franquisme. Rebutgem rotundament per falsos tots els arguments que idealitzen la RTVV invocant la defensa del català o el dret a la informació; no obstant això, la COS vol fer arribar als treballadors acomiadats el seu suport.

Se senten algunes veus que retrauen als treballadors no haver estat prou heroics en la defensa d'uns mitjans de difusió públics, de qualitat i en català; en la COS considerem injusts aqueixos retrets, car tenim constància que des del moment de la creació de l'ens hi ha hagut bons professionals que han maldat per fer una ràdio i una televisió públiques, de qualitat i en llengua catalana, però que s'han sentit abandonats per molts dels seus companys ('enxufats' pel PSOE o pel PP) i per una societat autosatisfeta. Els treballadors de la RTVV no són més responsables del que ho eren els obrers de vila cofois de tenir molta feina en els temps de l'inflament de la bombolla immobiliària, però tampoc menys. En un fracàs col·lectiu com el de la societat valenciana, ningú no és del tot innocent. Hi ha diversos graus de responsabilitat: el principal culpable és qui té el poder de crear les situacions i les normes que les regeixen, però també és responsable tot aquell qui deixa fer. Durant el genocidi dels anys quaranta, no tenien el mateix grau de responsabilitat el dictador, els membres del tribunal que dictava la sentència, els botxins que l'executaven, el metge que certificava la defunció o el funcionari que la registrava, però el sistema no s'haguera aguantat sense la participació de tots aquests. Per això no es pot exigir més responsabilitat pel fracàs de la societat valenciana als treballadors i treballadores dels mitjans de difusió que als obrers de vila.