“SI NO VOLS CALDO, DUES TASSES…”
No són “mesures”, són retallades!!!
El Govern de la Generalitat de Catalunya, 48 hores desprès de les eleccions generals, va anunciar un segon “paquet de mesures” (pla de retallades, en diem nosaltres) per al 2012 amb l’objectiu, diu, de reduir el dèficit:
• Reducció dels salaris dels funcionaris públics de Catalunya que pot afectar una part de les dues pagues extraordinàries d’aquests treballadors i treballadores.
• Encariment del cànon al rebut de l’aigua.
• Increment del preu als títols del transport públic metropolità
• Augment de les taxes universitàries.
• Apujada del preu de la benzina.
• Aplicació d’ un “tiquet moderador” en les receptes dels medicaments.
Un cop més, es demana que siguin els treballadors i les classes populars els qui, amb el seu sacrifici, paguin les conseqüències d’aquesta ja crònica crisi. Un cop més, els “gestors” de torn, injustament, carreguen sobre el poble el pagament del dèficit que arrosseguen les finances de la Generalitat. Un cop més, els polítics incapaços de fer ben feta i amb valentia la seva feina, demanen nous “esforços” als ciutadans davant els incompliments i tracte injust –diuen- del govern de l’estat…
A tots i totes ens tocarà el rebre; analitzem-ho, una mica
Als funcionaris/es.– El cert és que, si això tira endavant, el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores públics de Catalunya continuarà a la baixa. Aquest col·lectiu, d’entre 220.000 i 240.000 persones, tindrà una nova rebaixa salarial que s’afegirà a la pèrdua del 5% que ja es va aplicar la primavera de l’any passat, amb fortes protestes i mobilitzacions en diversos àmbits de l’administració pública. La vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, ha dit que també els 400 als càrrecs de la Generalitat s’ajustaran el sou el 2012, ja que se’ls retirarà una de les dues pagues extraordinàries…molt solidaris, ells; tot i que els convidaríem a viure amb només el sou mitja –contínuament retallat- d’un funcionari, sense cotxe oficial, ni despeses, ni dietes…!!. El Govern, presidit per Artur Mas, no ha amagat que potser també hi haurà acomiadaments d’una “manera molt selectiva”… “bàsicament en organismes amb plantilles inflades i que no les poden mantenir o bé d’altres resultat de fusions entre entitats…” Amb tot, reconeix el Govern, segons la mateixa Joana Ortega, que els funcionaris “tenen una feina segura” que se “l’han guanyada amb unes oposicions” i que, amb aquest ajustos, es pretén “no abocar més gent a l’atur”.
L’aigua més cara.– La delicada situació econòmica, amb importants deutes acumulats, de les empreses que gestionen la política hidràulica de Catalunya (l’Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i l’empresa Aigües Ter Llobregat –ATLL-) ha obligat a reduir l’activitat o, fins i tot, aturar alguna depuradora davant la impossibilitat d’assumir-ne els costos de funcionament. Per a fer front a aquesta falta de recursos econòmics, el passat setembre ja va entrar en vigor un increment del cànon de l’aigua (l’impost amb que els catalans financem infraestructures com les depuradores) que va suposar un augment per als grans consumidors de fins el 50 % de la tarifa, mentre que per als consumidors més baixos va suposar del 8,5 %. Ara, per a l’any vinent, el Govern de la Generalitat de dalt proposa una nova volta de cargol en el preu del consum d’ un be tan necessari com és l’aigua. Per als qui facin un consum més contingut l’increment podria ser del 3 %, mentre que per a les famílies amb un consum mitjà pot suposar un 10 %. Esta vist que, per al poble… ni aigua !!.
El transport públic.– Els darrers anys les tarifes de transport públic aprovades per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) s’han encarit sistemàticament per sobre de l’ IPC. La targeta T-10, l’abonament que comprem el 45 % dels usuaris del metro, ha pujat prop d’un 20 % en els últims tres anys, un augment que està molt per sobre dels increments acumulats de l’ IPC. Tot i que el Govern català no ha concretat quin serà l’augment, si que ha avançat que el ciutadà s’haurà de gratar més la butxaca per a comprar el titol-bitllet de transport integrat. Si segueix la tònica dels darrers anys és possible que als 8,25 euros que val, ara, una T-10, hi tinguem que afegir (tenint en compte que l’ IPC és ara un 3,2 %) més d’un 4 per cent d’augment !!.
Estudiar una carrera sortirà més car.- Cada estudiant de la universitat pública catalana paga, en funció de la carrera que faci, entre un 10 i un 15 % del cost total dels seus estudis. El Govern de la Generalitat de Catalunya considera excessiva la contribució que, des de les arques públiques, s’aporta a la formació superior i pretén que els estudiants, apujant les taxes universitàries, paguin més. Catalunya no té transferides les competències en taxes universitàries i és el Ministerio de Educación el qui en fixa els preus. El Govern català, però, si que pot escollir quin increment imposa als estudiants fins al màxim que permet l’Estat ( per al curs actual el límit es va fixar en l’ IPC més 4 punts, és a dir, un 7,6 %). El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir augmentar als universitaris catalans aquest màxim percentatge; mesura que va rebre una forta i contundent oposició dels sindicats d’estudiants. Ara, amb aquesta nova retallada, el Govern no ha concretat com es durà a terme l’increment de taxes, tot fa pensar que , per al curs 2012-2013, tornarà a aplicar l’augment màxim que li permeti l’Estat, proper al 8%. Un cop més els nostres governants aniran en contra de l’ esperit de servei públic que han de tenir les universitats fent-les, això si, més elitistes !!.
La benzina, també, més cara.– Quan omplim el dipòsit del nostre cotxe amb gasolina o gasoil, un bon pessic del que paguem se l’emporten els productors de petroli i la industria refinadora però, suposo que ja ho sabeu, gairebé la meitat del que es paga són impostos. L’IVA (el 18%) i els Impostos Especials (que graven amb més d’un 60 % el preu inicial en el cas de la gasolina i al voltant del 47 % per al gasoil més subvencionat). Aquests Impostos Especials també graven altres productes com el tabac i l’alcohol. El menys important dels impostos que paguem amb els carburants és l’anomenat cèntim sanitari. Diuen cèntim però, en realitat en són gairebé cinc, de cèntims. Posat en funcionament, el 2001 pel govern espanyol del PP, suposaven 2,4 cèntims per litre. El 2004, el Govern català va decidir començar a aplicar el tram autonòmic, amb també 2,4 cèntims, per finançar despesa sanitària. Tot i la polèmica que, aleshores, això provocà amb CiU (llavors a l’oposició) ara, que son al Govern, no l’han retirat. No només això sinó que, pensant que els carburants són una font més de recaptació, ara parlen d’apujar-lo “una mica”. Te marge per a incrementar-lo fins a 4,8 cèntims per litre (el doble de l’actual); aquest nou impost no serà, però, per a sanitat sinó per a medi ambient i manteniment d’infraestructures. El cèntim sanitari, anomenat així per la seva finalitat, no és, però, un impost finalista; el seu nom oficial és Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs i es pot apujar i destinar-ne la recaptació al que el govern vulgui.
Un nou “invent”, el Tiquet moderador en les receptes de medicaments.- Caldrà veure que entén el Govern de la Generalitat amb això del “tiquet moderador” en les receptes dels medicaments. Segons els mateix Artur Mas, es tracta d’aplicar una mesura que eviti l’”abús” en el consum de fàrmacs. El que cal recordar al Govern català és que el consum de medicaments amb recepta és, precisament, una prestació sobre la qual l’usuari no té cap capacitat de decisió. El pacient pot decidir si va o no al metge o si fa servir o no un servei d’urgències, però, en principi, no és l’usuari qui demana al metge els medicaments que vol consumir, sinó que és aquest professional qui decideix quin tractament li prescriu. Per un altre costat, si com ens temem, aquest “tiquet” suposarà alguna mena de taxa sobre les receptes (diuen, ara, que un euro per recepta); cal recordar que la prestació farmacèutica és l’única sobre la qual ja existeix copagament: la població activa abona el 40% del preu dels medicaments, els malalts crònics el 10%, mentre que els pensionistes els obtenen gratuïtament.
La nostra resposta
Vivim temps de crisi, és cert. Els governants ens demanen més esforços, sacrificis i col•laboració als ciutadans per a fer-hi front. Pensem que el que cal és detectar-ne les veritables causes, l’origen i, en justícia, fer que els verdaders responsables i aquells qui més recursos tenen siguin els primers en posar-hi el coll. No es aquesta l’ impressió que ens donen les mesures fins ara proposades pels poders polítics i econòmics. Son unes mesures obertament neoliberals proposades i aplicades per neoliberals, les mateixes, no ho oblidem, que han portat al món aquesta crisi i continuen tossuts a imposar – amb l’excusa que no hi ha altre alternativa- els seus mateixos remeis. Considerem que aquesta crisi té culpables i sí que es podia haver evitat amb polítiques alternatives a les actuals. Per això les classes populars que les patim no hi podem, de cap de les maneres, estar-hi d’acord. No és desmantellant les conquestes socials, ni substituint allò que és públic per allò privat, que en sortirem d’aquesta crisi. No és, només, amb retallades, ni afavorint l’acomiadament sense cost, que generarem nous llocs de treball. Continuem pensant que un altre món és possible. Cal un veritable canvi de fons i substituir tot allò que ha demostrat abastament que no funciona, en primer lloc, els sistema financer netament especulatiu que no ha fet més que accentuar les injustícies. Un sistema que, no hi ha cap dubte, prioritza el benefici i el lucre per sobre de les necessitats socials i de les persones. Un exemple ben clar el tenim en el cas de la Telefónica que acomiada, a l’estat espanyol, el 20 % dels seus treballadors i treballadores, el mateix any que ha tingut uns beneficis de 10.167 milions d’euros !!!. I, això es veu i es permet sense envermellir. En un món que només es mou pel valor lucratiu de les coses, sense tenir en compte que el més important és la satisfacció de les necessitats humanes, allò que no te dimensió monetària és com si o existís.
Diuen que és “un camí obligat”, unes mesures imprescindibles i excepcionals per a sortir d’aquesta crisi. Que el dèficit ens ofega, que cal retallar, racionalitzar l’administració i les empreses, reformar (a la baixa) el mercat laboral,…tot això diuen. Tenim, certament, visions oposades per tal de com s’ha de resoldre el problema. Ells només volem “ajustar”, racionalitzar, liberalitzar, retallar i recaptar, … nosaltres el diem que si realment volen estalviar comencin per mesurar, racionalitzar i, si és el cas, eliminar despeses, organismes i privilegis sobrers: com molts alts càrrecs; com les diputacions; com optimitzar alguns consells comarcals; com el frau fiscal; com la possibilitat de reduir o eliminar moltes “assessories” i gabinets externs; com fer que funcioni realment la llei de patrimoni; com una veritable, equitativa i solidària política impositiva; com la despesa militar; com el cost que suposa la casa reial;…
I tot el que està passant a la CAC, ho estem veient també a les Illes i al País Valencià, en menor o major mesura… ens estan desmantellant tot el país, i ja no ho podem permetre. I no ens equivoquem, CiU, PP, PsoE… tots ells faran tot el possible per deixar-nos sense res. CiU a la CAC està fent tot el que hem explicat més amunt. El PsoE al conjunt de l’estat espanyol ens ha deixat a les classes treballadores totalment en pilotes… i ara el PP ja ensenya els seus ullals (a Galiza i a Múrcia, ja han anunciat que li retiraran la targeta sanitària a les persones aturades que ja no reben cap prestació!!)
Fem una crida a la mobilització per aturar aquest nou atac i emplacem a totes les persones treballadores, a tot el poble treballador dels Països Catalans, i al conjunt de les classes populars, a organitzar-nos per a la defensa dels nostres drets socials, laborals i nacionals.
Ens cal JA una Vaga General arreu del país!!
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
