RETALLADES I NOVA REFORMA LABORAL

Algunes dades a tenir molt present
Els funcionaris perdran entre 36 i 220 euros al mes per la retallada.

El ministre de Foment anuncia reduccions salarials que oscil·len entre el 2% i el 8% per als empleats públics que cobren entre 1.200 i 3.000 euros.  
La primera baixada de salaris de la democràcia en la funció pública.- Amb aquesta retallada, amb la qual el Govern pretén estalviar més de 4.000 milions d’euros per a accelerar la reducció del dèficit, costarà a la immensa majoria dels 2,8 milions de funcionaris afectats entre 30 euros i una mica més de 200 euros al mes. Això segons les taules que està manejant el Govern i que, segons alguns dels alts càrrecs de l’Executiu que les coneixen, encara no s’han acabat de tancar, donada la complexitat dels càlculs que cal fer.

L’Executiu busca com rebaixar el sou de col·lectius amb conveni propi.– El ministre de Foment, José Blanco, va declarar en “Tele 5” que la rebaixa  serà progressiva i ho va demostrar amb un exemple: “Serà una retallada equitativa. El funcionari que cobri 1.200 euros tindrà una reducció aproximada de 36 euros al mes. Una persona que cobri 3.000 euros tindrà una retallada aproximada de 220 euros al mes. Es retalla més al que més cobra. Perquè el més possibilitats té ha de contribuir en major mesura a aquest esforç nacional”.

La immensa majoria dels funcionaris té un salari d’entre 1.200 i 3.000 euros.– La baixada apuntada per Blanco seria d’entre el 2,6% per als sous més baixos de l’Administració –en prou feines hi ha empleats que guanyin menys de 1.000 euros al mes dins la funció pública, segons el Govern- i el 8% per als salaris de 3.000 euros, que corresponen als funcionaris d’un nivell mig-alt.

Entre els treballadors de l’Administració central circulen aquests dies algunes hipòtesis de treball que assenyalen unes retallades de fins al 3% per als nivells inferiors (12 a 14) i de fins al 10,5% per als nivells superiors (del 27 al 30). Per sobre d’aquest nivell i fins al càrrec de ministre, les retallades arribarien a el 15%.

Un dels membres del Gabinet de José Luís Rodríguez Zapatero calculava ahir que la seva nòmina mensual (té 12 pagues a l’any) es reduiria gairebé  en 800 euros amb la retallada aprovada i passaria de 5.000 euros mensuals a només 4.200 amb el descompte del 15%.

El Govern ha aprofitat el cap de setmana per a intentar explicar l’ajustament econòmic que més descontentament social ha provocat.– Es tracta de la retallada al pressupost més impopular que ha adoptat Zapatero des que el PSOE recuperés el poder en 2004. Per això, tant el sots-secretari general del PSOE i ministre de Foment, José Blanco, com el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, es van prodigar en els mitjans (el primer en el programa de televisió de més audiència el dissabte a la nit -La noria, de “Tele 5”- i el segon en el programa de ràdio més escoltat el diumenge al matí -A vivir que son dos días, de la cadena SER- per a fer pedagogia respecte a les decisions adoptades.

Ambdós van recordar que la congelació de les pensions no significa que els pensionistes cobraran menys el 2011, sinó que una mica menys de la meitat seguiran mantenint les pujades promeses pel govern -es tracta de les prestacions mínimes i les no contributives-, mentre que la resta cobrarà el mateix que en 2010. Els ministres van recordar també que durant el mandat de Zapatero les pensions han pujat més del doble que durant els vuit anys en els quals va governar José María Aznar. El PP pretén fer campanya contra la congelació de les pensions i pressionar el Govern en el Congrés dels Diputats perquè desisteixi de dur a la pràctica aquesta mesura.

Greuges comparatius entre funcionaris.– La retallada salarial aprovada per a la funció pública crearà alguns greuges comparatius notables. Així, mentre els policies, els metges, els professors o els guàrdies civils veuran retallades les seves nòmines, els maquinistes de trens de RENFE, els empleats públics d’AENA, els conductors de flotes d’autobusos municipals o els del metro a Barcelona, València, Bilbao, Madrid o Sevilla mantindran els seus salaris, atès que es regeixen per convenis propis. El Govern té la intenció de buscar fórmules per a rebaixar també el sou d’aquests col·lectius encara que, de moment, només garanteixen que la retallada salarial s’aplicarà als directius de les empreses públiques estatals, sobre les quals tenen directa competència, doncs van ser posats a dit en els seus càrrecs per l’Executiu socialista.

El 58% de les pensions congelades estan per sota de 624 €
El 58% de les pensions contributives està per sota dels 624,85 € mensuals, el nivell en el que es considera que una llar unipersonal corre perill de patir exclusió per raons econòmiques, en quedar els seus ingressos per sota del llindar de la pobresa.

Els pensionistes es troben en plena avaluació dels efectes que hauran d’assumir arran de les retallades aprovades pel govern espanyol del PsoE… quan les pròpies dades oficials parlen de que prop d’un 50% del total de les persones perceptores de pensions afectades per aquestes retallades, ja es troben a la vora de la pobresa.
Així, el 58% de les pensions contributives està per sota dels 624,85 € al mes, que segons reconeixen, per exemple, Caritas Diocesana o la pròpia CCOO (en un estudi publicat recentment), és el nivell en el qual es considera que una llar unipersonal corre perill de caure en la pobresa. 

Prenent com referència el Salari Mínim Interprofessional – SMI equivalent a 633,30 € mensuals, hi ha 4,8 milions de persones perceptores de pensions que cobren menys. A més, un 25% dels pensionistes cobren menys de 937 €, el llindar de la pobresa reconeguda per a llars formades per dues persones.

La congelació  que sofriran en el 2011, amb la pèrdua de poder adquisitiu equivalent a la pujada de la inflació, “arrossegarà a aquest col·lectiu inevitablement cap a la pobresa”, segons va destacar fa uns dies el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, en una assemblea de pensionistes del sindicat. Al seu judici, la mesura de l’Executiu és “una clara injustícia social i un pas més cap al desmantellament de l’Estat del benestar”…

Però és que encara hi ha estat del benestar? O és que les direccions de CCOO i UGT ja han signat tots els pactes possibles i necessaris per garantir els beneficis del gran patronal, i les poltrones de les burocràcies sindicals i polítiques, al preu dels nostres salaris, serveis públics, etc.?

Segons les dades públiques, únicament el 20% de les pensions contributives, al conjunt de l’estat espanyol, està per sobre dels 1.000 € mensuals i altre 21% (equivalent a 1,9 milions de persones) perceben una prestació superior als 2.000 €. Tot plegat no és res més que una mostra de la urgent necessitat de la mobilització de les persones treballadores pensionistes i/o jubilades, junt amb les persones treballadores aturades, el jovent treballador, les persones treballadores migrants, etc., contra la Nova Reforma Laboral, les retallades antisocials i antiobreres, etc.

La pregunta ara és, a quanta gent coneixem amb uns ingressos al voltant de l’SMI, iguals a eixos 937 € mensuals o per sota?

Així, ens podem fer una imatge bastant real de la situació real i els percentatges de pobresa real que comencen a patir-se arreu de les comarques dels Països Catalans… on les dades mitjanes parlen ja d’un 25% de persones per sota del llindar de la pobresa (un 22-23% aproximadament de mitjana al conjunt de l’estat espanyol)… però ja el 2006 la pròpia Caritas Diocesana parlava de comarques com l’Alacantí, on les dades de persones per sota del llindar de la pobresa ja superaven el 27% del total de la població… quines seran doncs les dades reals en l’actualitat??!! 


Juny de 2010 – Països Catalans.
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans