PP, PsoE, CyU, CEOE, CCOO i UGT… sou culpables!!
Contra les injustícies del capital, i les seues retallades… VAGA GENERAL JA!!
El passat 30 de desembre, per acabar “bé” l’any 2011, i començar “millor” el 2012, el consell espanyol de ministres va aprovar retallar, almenys, 8900 milions d’euros, i fixant el dèficit públic per al 2011 en almenys el 8% (2 punts més del que estava previst)
Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:
– Congelació del Salari Mínim Interprofessional pel 2012, en 641.40€ mensuals (en 14 pagues)
– Supressió de l’ajuda al lloguer d’habitatge, de 210€ a joves.
– Nova congelació salarial pels i per les treballadores públiques (a banda de la reducció i/o eliminació de les pagues extra, per exemple)
– La taxa de reposició de places en el sector públic serà ’zero’ excepte per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i inspecció d’Hisenda es situarà en el 10%.
– En el cas concret de l’oferta d’ocupació pública:
- Se suspèn l’aprovació de les Ofertes d’Ocupació pública en les Administracions Públiques i Organismes Públics, sense perjudici de les convocatòries anuals per a l’estricta reposició d’efectius derivats de jubilació, incapacitat o defunció del titular, quan es jutgi necessària la seva cobertura. És a dir, directament deixaran que es destrueixin llocs de treball públic.
- Es prohibeix l’ingrés de nou personal al servei de les Administracions Públiques i el Sector públic, sota qualssevol forma o modalitat contractual.
- La creació de nous programes o implantació d’activitats no implicarà l’ingrés de nou personal, en aquest cas l’entitat afectada podrà realitzar reassignacions d’efectius, comissions de serveis i mesures d’efecte equivalent per atendre aquesta necessitat.
- S’amortitzaran els llocs de treball que suposin duplicitats funcionals. A aquests efectes es consideraran inútils els llocs de treball que no figurant en les Relacions de Llocs de treball estiguin servits per personal laboral temporal. Més destrucció de llocs de treball.
- No es convocaran procediments en curs de consolidació d’ocupació temporal i quedaran sense efecte els procediments de tal naturalesa que no comptin amb llista d’admesos.
– En el cas concret de la retribució dels funcionaris:
- Se suspèn l’aplicació de la denominada carrera professional en el seu vessant retributiu en totes les Administracions Públiques i en tots els sectors professionals.
- Els triennis passaran a denominar-se quinquennis i es reportaran cada cinc anys.
– En el cas dels permisos i llicències:
- El personal funcionari tindrà un màxim de tres dies de permís retribuït a l’any per assumptes propis.
- El personal laboral de l’Administració Pública tindrà idèntic límit de permisos de manera que l’excés contemplat per Convenis Col·lectius, pactes o decisions unilaterals es tindrà per inaplicable.
– Es paralitza la llei de dependència. Se suspèn durant un any la incorporació de nous beneficiaris.
– Retalls en sanitat. Privatització de més serveis. Eliminació de medicaments de les llistes subvencionades. Copagament i repagament, etc.
– Retalls en R+D+i, i poder així continuar “millorant”.
– Retard de la prolongació a 4 setmanes del permís de paternitat (almenys fins el 2013); “facilitant” així la vida de les famílies, com “Déu mana”.
– Retalls en RTVE i tancament de mitjans públics de comunicació… en català, clar.
– Retalls i augment de preus a la RENFE i a la resta dels transports públics.
– Augment de l’IBI.
– Augment de l’IRPF i sobre les rendes del capital… però amb “coneixement”: a grans trets, les rendes salarials hauran de pagar una mitjana de més de 4.100€ l’any, mentre que les rendes del capital de mitjana, només hauran de pagar 1.250€ de més. S’entén?
– Impost de societats: Intocable!
– Reducció de les subvencions als sindicats (amb la qual cosa, encara veurem més EROs a CCOO i UGT, però poques ganes de moure fitxa, “no es queden sense feina”), i a la patronal (però la patronal ja s’ho apanya bé ella)
Si tot açò no fos suficient, el govern espanyol està “estudiant” perles com les següents:
– Gravar a la declaració de l’IRPF, al tipus màxim, les indemnitzacions per acomiadament, que ara estan exemptes de tributació. El que es pretén amb açò és fer xantatge a les persones treballadores perquè acceptin acomiadaments de 20 dies per any cotitzat. Màfia i crueltat absoluta.
– Nova contrareforma laboral entre el 7 i el 15 de gener.
– Reforç del paper de les mútues per fer front a “l’absentisme” laboral… és a dir, qui agafi baixes per malaltia o accident, podrà ser acomiadat amb major facilitat encara.
– Generalització del contracte indefinit amb 20 dies d’indemnització per any treballat i un màxim de dotze mesos. Contracte que les direccions CCOO i UGT acceptarien “només” per a les noves contractacions i sense caràcter retroactiu. Quina sort!! Gràcies Toxo!! Gràcies Mèndez!!
– Anuncien que el pressupost general de l’estat, de forma absolutament “extraordinària”, no es presentarà abans del 31 de març… és a dir, un cop passades les eleccions andaluses. Una vegada passades aquestes eleccions, anunciaran l’autèntic gruix de les retallades, privatitzacions i augments d’impostos directes i indirectes a les rendes del treball.
I davant de tot açò, a més, què passa?
– Mentre es retallen drets i prestacions a les persones treballadores, s’ha conegut que els consellers de les empreses en borsa cobren 260.215 euros anuals (com a mínim)
– El consell espanyol de ministres es gasta 1.500.000€ en gasos lacrimògens (publicat al BOE de 30 de desembre), deixant clar què ens espera el 2012 als i les que lluitem.
– Continuen augmentant les partides en policia, exèrcit, etc.
– La pròrroga dels pressupostos aprovada pel govern espanyol preveu que es paguin 159 milions d’euros a l’església catòlica en 2012, és a dir, 13.266.216,12€ mensuals, o cada dia 442.200€.
– Es “publiquen” els pressupostos de la casa reial espanyola… però ningú explica d’on ha sortit la fortuna personal de més de 1500 milions d’€ de que disposa el rei d’Espanya.
El nou govern espanyol, del PP, pretén anar obrint via en la seva “nova” política d’atac als drets socials, laborals, salarials i nacionals, mentre reservarà el gruix de l’ajust per a març, quan intenti guanyar les eleccions andaluses, tingui la reforma laboral aprovada i hagi iniciat el nou rescat dels bancs.
Rajoy, i tots els seus ministres, ja ha llançat un missatge de contenció amb el primer decret llei aprovat per actualitzar els pressupostos prorrogats de 2011. Així doncs, el passat 30 de desembre es va donar un primer missatge de quina serà la política de contenció de la despesa i d’austeritat del nou Govern. Les mesures d’ajust de pes es recolliran als nous Pressupostos Generals de l’Estat que el Govern vol aprovar en els propers tres mesos.
Malgrat tot, el “brillant” ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos (exresponsable de Lehman Brothers a la Península Ibèrica), ja ha xifrat en almenys 4.000 milions d’€ l’impacte del primer ajust aprovat pel govern espanyol. Aquests 4.000 milions serien la part proporcional per al primer trimestre del total els 16.500 milions que caldria retallar en el conjunt de l’any per complir amb l’objectiu de dèficit públic del 4,4 % del PIB… Malgrat tot, en pocs dies ja comença a parlar-se que “l’ajust” total haurà de ser prou major a eixos 16.500 milions d’€, amb la qual cosa, veurem en poc temps fins on estan disposats a arribar.
Mentrestant els dirigents de CCOO i UGT se sumen al “canvi”
Enmig de l’anunci d’aquestes terribles mesures contra totes les persones treballadores (salaris, impostos, retalls de drets, en sanitat, ensenyament, etc.), les cúpules de CCOO i UGT porten setmanes negociant amb la patronal una nova contrareforma laboral.
Tot plegat, com sempre, dins del més absolut secret, filtrant notícies toves de tant en tant a la premsa convencional, mentre no fan més que acceptar i pactar noves reculades en drets bàsics i fonamentals, com la baixa per malaltia (el que ells anomenen absentisme), el compromís de mantenir la pau social i acceptar la caiguda dels convenis (acord de mediació), l’acceptació d’un nou abaratiment de l’acomiadament, l’acceptació de les noves formes d’explotació contra els i les joves treballadores, l’acceptació de la congelació de l’SMI, de la privatització de la sanitat i l’aplicació de la Llei 15/97, etc. I ara, acceptant ja la nova traïció que representa la Nova Contrareforma Laboral. Què li han proposat les direccions de CCOO i UGT a la CEOE i la CEPIME?!
- Que els salaris pugin per sota de l’IPC de manera excepcional durant 2012 i 2013, amb clàusula compensatòria en 2014: és a dir, accepten la baixada de salaris!!
- Que les empreses puguin convertir ocupació a temps complet en ocupació a temps parcial, però de manera “reversible”: és a dir, accepten destruir el poc treball estable que queda!!
- Que els empresaris puguin despenjar-se amb més flexibilitat dels pactes en conveni: és a dir, es carreguen la Negociació Col•lectiva!!
- Que es creï un fons de capitalització, subvencionat amb els diners que reben les empreses en concepte de bonificacions a la contractació, perquè puguin pagar amb ell part de les indemnitzacions per acomiadament: és a dir, que l’estat, amb diners públics acabi pagant les indemnitzacions per acomiadament!!
- Que es puguin convertir contractes temporals en contractes indefinits de foment de l’ocupació estable (la indemnització de la qual per acomiadament és de 33 dies per any treballat), però sense que el temps treballat com a temporal computi a l’efecte de la indemnització per acomiadament: és a dir, perdre l’antiguitat a l’empresa!!
- Que es puguin resoldre conflictes de forma extrajudicial. Com en l’antic oest??!!
- Que s’avanci en la lluita contra “l’absentisme injustificat”: és a dir, llenya contra les baixes per malaltia.
I tot això, com sempre, sense consultar a cap persona treballadora. Ni tan sols als seus i seves afiliades.
Com demostra la història del moviment obrer i de la lluita de classes, només l’organització, la mobilització, la unitat d’acció i la solidaritat poden frenar les agressions i crear les condicions per lluitar per nous drets. Just el contrari que fan els traïdors, defensors de l’espanyolisme més recalcitrant, pro-patronal i monàrquic, dels buròcrates i dirigents de CCOO i UGT.
Ara més que mai, cal sortir als carrers. Ens hem d’organitzar, als llocs de treball i als barris. Posar en marxa les caixes de resistència, les bosses de treball, els bancs de temps i reciclatge.
Necessitem totes les eines possibles al nostre abast per defensar-nos entre totes i tots, i al mateix temps, dotar-nos de mitjans per poder sobreviure.
Per tot açò, humilment emplacem a totes les organitzacions de classe i combatives, a totes les organitzacions i moviments sociopolítics de classe d’arreu del país, a començar a moure’ns en la línia de mobilització unitària i contínua que necessitem, per defensar TOTS els nostres drets com a persones, com a classe i com a poble.
Només la solidaritat, la lluita i la mobilització ens farà lliures!!
Contra la precarietat i la misèria… dignitat, solidaritat, unitat, mobilització i lluita!!
De la terra o estrangera la mateixa classe obrera!!
Per la terra i pel treball, a la Vaga General!!
València – Barcelona, Països Catalans, 2 de gener de 2012
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
