Reforma Llei d’Estrangeria del 30 Octubre 2009 al congrés dels diputats

El Congrés ha aprovat la reforma de la Llei d’estrangeria, que permet a ONG ia entitats privades assumir la tutela dels menors estrangers no acompanyats, amplia el termini d’internament a seixanta dies, limita dramàticament la reagrupació familiar, condiciona l’accés a la sanitat ia l’educació públiques, i transfereix decisions a les comunitats autònomes. Ara aquesta reforma passarà al Senat on pot ser modificada de nou i finalment tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva.

Llei Orgànica que ha sortit del Congrés

 

Debat del Projecte de Llei al congrés

 

La norma va comptar amb 185 vots positius del PSOE, CIU, CC i PNB i 146 en contra del PP, IU, ICV, ERC i Nafarroa Bai.

La reagrupació queda limitada als fills menors de 18 anys o majors amb discapacitat, i els pares del reagrupant i el seu cònjuge ‘quan estan al seu càrrec, siguin majors de 65 anys i hi hagi raons que justifiquin la necessitat d’autoritzar la seva residència a Espanya’ .

També en aquests casos les administracions públiques han de promoure la participació dels reagrupats a ‘programes d’integració sociocultural i de caràcter lingüístic’.

A més, amb la nova llei les regions espanyoles que siguin competents podran concedir permisos inicials de treball i de residència circumscrita al seu propi territori, establir relacions amb tercers països per a la contractació i tramitació de visats i cobrar les taxes i sancions administratives pertinents.

També podran concedir autoritzacions de reagrupament familiar ‘concedides en el seu territori’.

A més podran certificar el nivell d’integració dels immigrants, assumir o traspassar la tutela de menors no acompanyats i establir acords amb els països d’origen per procurar la ‘atenció i integració social dels menors’.

Aquest “informe d’integració”, molt semblant al polèmic “contracte d’integració del PP”, serà una trava per a milers d’immigrants que viuen a Espanya i que hagin de renovar els seus permisos de residència en els propers anys.

Entre altres punts negatius hi ha la possibilitat de multar amb fins a 10.000 euros als que afavoreixin l’estada il legal d’un estranger a Espanya, situació en què es poden trobar qualsevol persona que signi una carta d’invitació, un dels requisits que han de complir els llatinoamericans procedents de països als quals no se’ls exigeix visa, com és el cas de l’Argentina.

Un dels temes que més restriccions pateix és que els immigrants que no tinguin permís de residència no podran empadronar-se, un requisit fonamental per accedir a alguns dels serveis bàsics com la sanitat i l’educació.

La llei també detalla els esforços d’integració que hauran de realitzar els immigrants que aspirin a renovar els seus permisos de treball o residència i que inclouen la participació en cursos de formació sobre ‘valors constitucionals i estatutaris’, drets humans ‘tolerància i igualtat’ i coneixement de les llengües oficials.

Altres dels punts controvertits de la llei és que es permet que les ONG i entitats privades assumeixin la tutela dels menors estrangers no acompanyats, de manera que l’Estat-concretament les comunitats autònomes-es desentén encara més de la seva obligació de protegir, educar i “regularitzar” a aquest grup de “sense papers”, cada vegada més nombrós.

La norma amplia el termini màxim d’internament dels quaranta dies actuals a seixanta dels “sense papers” en els anomenats Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), tot i que la normativa europea no obligava a fer-ho.

El text d’aquesta reforma, la quarta que es produeix en els últims vuit anys, va ser aprovat el juny passat pel Govern com a proposta de reforma de la Llei original, de gener de 2000. Ara passarà al Senat per a la seva aprovació.

Aquesta reforma està orientada exclusivament a la criminalització de les persones migrants que no siguin útils al rendiment econòmic nacional en lloc de garantir el respecte a l’accés i a la protecció dels drets socials, laborals i polítics de totes i tots.