L’Associació Mundial Anacional (SAT, Sennacieca Asocio Tutmonda www.satesperanto.org) és l’organització mundial més important de treballadors esperantistes. La van fundar l’any 1921 esperantistes compromesos amb el moviment obrer per contraposició al corrent, majoritari dins el món esperantista, que s’autodenomina ‘neutral’, és a dir que no qüestiona l’ordre establert. Els fundadors d’aquesta organització consideraven que la llengua internacional esperanto havia de tenir un paper en la lluita de classes com a instrument de la classe obrera per a la seua emancipació.
SAT agrupa persones generalment d’opinions esquerranes de totes les tendències ideològiques, que troben la seua unió en l’actuació comuna. El terme sennacieca (‘anacional’) no defineix una ideologia, sinó que designa una estructura original en les relacions internacionals del món del treball: l’adhesió dels membres és individual i directament mundial, sense passar per l’intermediari de seccions nacionals o estatals. Aquesta associació ignora efectivament en el seu funcionament intern tant les fronteres polítiques com les lingüístiques.
SAT compleix els seus objectius per mitjà de les accions següents:
· Facilitar l’intercanvi directe d’idees entre els membres mitjançant correu electrònic, llistes de distribució i debats en els congressos.
· Editar la revista bimestral Sennaciulo, amb un dossier sobre problemes sociopolítics actuals, tractats per coŀlaboradors de diverses parts del món, i informacions sobre l’actuació dels esperantistes obrers arreu del món.
· Editar la revista anual Sennacieca Revuo, amb assaigs extensos, escrits originalment per esperantistes especialment competents en la matèria que tracten, i obres literàries.
· Posar a disposició del públic abundant material educatiu en el lloc SAT-Kulturo (www.satesperanto.org/-SAT-
· Editar llibres i fullets.
En el pròxim número de Sennaciulo apareixerà un article breu sobre la COS i el suport que va donar a l’esperanto en el 8è Congrés / Assemblea Nacional:
Kataluna sindikato subtenas Esperanton
La pasintan 2an de februaro okazis en Valencio la unua parto de la 8a Kongreso de la kataluna sindikato Coordinadora Obrera Sindical (COS, “Sindikata Laborista Kunordigantaro”), kie estis aprobata referaĵo celanta la lernadon, disvastigon kaj uzadon de la internacia lingvo Esperanto. La teksto, aprobita per granda plimulto, proponas ke la sindikato progresigu la lernadon de nia lingvo kaj uzu ĝin en siaj internaciaj rilatoj, ĉar Esperanto estas egalrajtiga internacia komunikilo favoranta lingvan demokration, ne helpanta ian kulturan koloniigon kaj pli facila lerni ol iu ajn etna lingvo.
COS estas sindikato batalanta pro la defendo de la interesoj de la laboristoj kaj pro la plibonigo de iliaj kondiĉoj de vivo kaj laboro ĝis ilia libereco kiel klaso, en la perspektivo de socialista demokratio. Ĝi naskiĝis en 1987 kaj deklaras sin heredanto de la klaskonscia sindikatismo nacia kataluna. Ĝi estas sendependa kaj de la administracioj kaj de la mastraro; ankaŭ de ĉia organizo: politika, religia, ekonomia, premgrupoj, ktp. Tiu sindikato celas socian transformon ĝis senklasa socio, sen lingva premo, grava punkto por katalunlingvanoj. COS, kiu en decembro aliĝis al Tutmonda Federacio de Sindikatoj, definas sin kiel alternativa sindikato, kiu ne vivas de subvencioj; ĝi kontraŭas la metiigon de la sindikata lukto, favoras la internacieman solidarecon kaj batalas pro socio sen seksa diskriminacio kaj en ekvilibro kun la naturo. La agokampo de COS estas tiu de la Kataluna Landaro, ĉar, malgraŭ la diversaj administraciaj kaj politikaj dividoj ŝtataj kaj subŝtataj, tiu teritorio konsistigas socian kaj ekonomian unuecon sur ĉiuj niveloj; do necesas tutnaciaj organizoj respondantaj al realaj bezonoj de la kataluna popolo.
Esperanto jam delonge havis subtenon en la Kataluna Landaro. En 1902 aperis la unuaj organizataj esperanto-grupoj. En septembro de 1909 okazis en Barcelono la 5a Universala Kongreso de Esperanto, kun postkongreso en Valencio. En 1910, en la fondkongreso de la Regiona Konfederacio de Laboristoj de Katalunio —kiu fariĝos en la sekva jaro la Nacia Konfederacio de la Laboro (CNT)— oni rekomendis al la laboristaj societoj la lernadon kaj uzadon de Esperanto. Tiu apogo de la laborista movado al nia lingvo pliintensiĝis ĉiam pli, ĝis kiam ĝi atingis la apogeon dum la milito kontraŭ la faŝismo (1936–1939). Post la milito ambaŭ movadoj malfortiĝis pro la ekstermado de la aktivuloj fare de la hispanaj genocidaj faŝistoj. Kurioze, ĝis nun ĉiuj kongresoj de SAT en la hispana ŝtato fakte okazis en la Kataluna Landaro (Valencio, 1934; Sankt-Kugato-de-la-Valoj, 1986; Alakanto, 2002).
La nuna intereso per Esperanto en COS klare aperis en 2011, kiam oni organizis Esperanto-kurson en Valencio, kie ekzistis malgranda grupo de esperantistoj en la sindikato. En 2012 COS eldonis katalunlingvan Esperanto-gramatikon por komencantoj. Tiu verketo rapide elĉerpiĝis, kaj nuntempe oni planas ĝian reeldonadon. La editoraro de COS intence baziĝis sur malnova kaj mallonga verketo katalunlingva eldonita de la grupo Ĝirona Espero, transdonita de Kataluna Esperanto Asocio (KEA).
Un sindicat català dóna suport a l’esperanto
El passat 2 de febrer va tenir lloc a València la primera part del VIII Congrés del sindicat català Coordinadora Obrera Sindical (COS), on fou aprovada una referència amb la finalitat de promoure l’aprenentatge, la difusió i l’ús de la llengua internacional esperanto. El text, aprovat amb una gran majoria, proposa que el sindicat potencie l’aprenentatge de l’esperanto i l’use en les seues relacions internacionals, ja que és un instrument de comunicació internacional igualitari que afavoreix la democràcia lingüística, que no comporta cap mena de colonització cultural i és més fàcil d’aprendre que qualsevol llengua nacional.
La COS és un sindicat que lluita per la defensa dels interessos dels treballadors i per la millora de les seues condicions de vida i de treball fins al seu alliberament com a classe, en la perspectiva d’una democràcia socialista. Va nàixer el 1987 i es declara hereu del sindicalisme de classe nacional català. És independent tant de les administracions com de la patronal; i també de tota mena d’organització: política, religiosa, econòmica, grups de pressió, etc. La meta d’aquest sindicat és la transformació social fins a una societat sense classes, i sense opressió lingüística, una qüestió important per als catalanoparlants. La COS, que al desembre va ingressar en la Federació Sindical Mundial, es defineix com un sindicat alternatiu, que no viu de subvencions; s’oposa a la professionalització de la lluita sindical, és partidari de la solidaritat internacional i lluita per una societat sense discriminació sexual i en equilibri amb la natura. L’àmbit d’actuació de la COS és el dels Països Catalans, ja que, malgrat les diverses divisions administratives i polítiques estatals i subestatals, aquest territori conforma una unitat social i econòmica a tots els nivells; per tant, són necessàries organitzacions d’àmbit nacional que responguen a les necessitats reals del poble català.
L’esperanto fa temps que ha rebut suport als Països Catalans. L’any 1902 van aparèixer els primers grups esperantistes organitzats. El setembre de 1909 tingué lloc a Barcelona el V Congrés Universal d’Esperanto, amb un postcongrés a València. L’any 1910, en el congrés fundacional de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya —que l’any següent esdevindria la Confederació Nacional del Treball (CNT)— es va recomanar a les associacions obreres d’aprendre i usar l’esperanto. Aquest suport del moviment obrer a la llengua internacional va anar intensificant-se cada vegada més fins a assolir l’apogeu durant la guerra contra el feixisme (1936–1939). Després de la guerra tots dos moviments es van afeblir per l’extermini dels activistes que portaren a cap els feixistes genocides espanyols. Curiosament, fins ara tots els congressos de SAT a l’estat espanyol han tingut lloc als Països Catalans (València, 1934; Sant Cugat del Vallès, 1986; Alacant, 2002).
L’actual interès per l’esperanto en la COS apareix clarament el 2011, quan se n’organitzà un curs a València, on hi havia un grupet d’esperantistes en el sindicat. L’any 2012 la COS va editar una gramàtica d’esperanto per a principiants en català. Aquesta obreta s’exhaurí ràpidament, i actualment es planeja de reeditar-la. Els editors de la COS es van basar deliberadament en una vella i breu obreta en català editada pel grup Ĝirona Espero, proporcionada per l’Associació Catalana d’Esperanto.
