Precarietat i irregularitats constants al 012

Testimoni d’una companya treballadora del 012.

“Bona tarda, sóc l’Alexandra, com li puc ajudar?” Aquesta és la frase introductòria que he repetit a cada trucada unes 40 vegades al dia durant l’any que he estat treballant per al 012 subcontractada per dues ETT, Atento i Triangle Solutions.

El 012, servei d’atenció telefònica de la Generalitat de Catalunya, és un servei externalitzat i gestionat per Atento de manera que quan truques no parles amb una treballadora pública, sinó amb una treballadora d’una ETT, empresa de serveis. Durant l’inici de la pandèmia per Covid-19, Atento estava en ERTO, i mentre estigués en aquesta situació no podia contractar gent nova.

D’aquesta manera Atento va subcontractar Triangle Solutions per seguir fent entrar gent al servei. Per què si l’empresa tenia treballadors en ERTO, volia ampliar la plantilla en comptes d’aixecar l’expedient? Atento cobra per fer la formació a les noves treballadores. Cada quinze dies entra una fornada nova de treballadores i cada quinze dies l’empresa acomiada gent assegurant-se així poder fer noves formacions i seguir cobrant per aquest concepte. Amb aquesta jugada l’empresa podia continuar fent i cobrant les formacions encara que estigués de ple afectada per un ERTO.

En aquest moment va ser quan jo vaig entrar a treballar, previ període de formació que no em van pagar tot i ser remunerat per conveni, com vaig descobrir més tard. Aquesta formació va ser de mala qualitat i clarament insuficient i després d’aquest període em vaig incorporar a l’oficina on les coordinadores anaven de bòlit sempre i els dubtes només els sabien respondre les dues treballadores amb més antiguitat, ja que la resta érem totes noves. Males condicions per atendre dubtes de ciutadanes que truquen preocupades per coses que no els hi podíem solucionar la majoria de vegades i que quasi ni enteníem.

Si les condicions de les persones treballadores per Atento no són bones, tot i ser suposadament treballadores de la Generalitat, les subcontractades per la segona ETT, Triangle Solutions, encara són pitjors: Per 36 hores a la setmana i un sou de menys de 1000 euros mensuals, incloent-hi les vacances i les pagues extres prorratejades. Si això no és prou precarietat, a partir d’aquí comencen els abusos. Els dies que agafàvem de vacances deixàvem de cobrar, no se’ns pagava més els dies festius, se’ns amenaçava periòdicament amb què si ens posàvem malaltes no teníem dret a baixa, i si ho estàvem fins i tot amb baixa mèdica, havíem de «tornar» les hores si no volíem que se’ns descomptessin del sou.

En el transcurs de la pandèmia una companya va donar positiu per Covid-19. A les persones contractades per Atento les van fer seguir treballant a l’oficina com si no hagués passat res, mentre que les de Triangle Solutions ens van donar les opcions de, o bé continuar treballant des de casa, amb el nostre portàtil i la nostra connexió a Internet mentre fèiem quarantena, o deixar de treballar i de cobrar mentre estiguéssim a casa, o bé deixar de treballar i tornar les hores. En aquell moment, i ara, guardar quarantena per contacte directe de Covid19 és obligatori i motiu de baixa mèdica. Tanmateix, les hores que vam fer servir aquell dia per fer-nos un test PCR les vam haver de tornar en els torns de treball posteriors o se’ns descomptaven del sou. D’aquesta manera, és com vaig passar a fer teletreball, amb el meu portàtil i el meu Internet.

Per als dubtes teníem un xat on et contestaven hores després. Van trigar 5 mesos a proporcionar-me una cadira i 6 mesos un portàtil, evidentment res sobre la connexió a Internet. Acabava la meva jornada diària, exhausta, amb el cap ple dels problemes de les persones que havia atès, i sentint que el meu treball servia simplement de mur de contenció per aturar a les ciutadanes enfadades i desesperades.

Així ha estat la meva feina durant un any, set hores diàries rebent trucades pel Departament de Treball, Benestar Social i Famílies. Unes 40 trucades diàries de persones que demanaven ajudes on els expedients quasi sempre estaven malament, “fora de termini”, amb documentació que havia desaparegut màgicament i d’altres errors descomunals comesos per treballadores de l’administració pública. He rebut trucades de persones desesperades, sense diners, a punt de ser desnonades o que volien suïcidar-se, mentre treballava a casa meva sola, amb el meu portàtil, connectada en un xat que la majoria de vegades no responien i amb la impossibilitat de fer res, ja que la meva feina consistia simplement a mirar expedients i informar, ja que no podia agilitzar cap tràmit, fer modificacions, ni donar cap informació que no estiguis a la Intranet. He rebut insults, queixes i amenaces de ciutadanes que pensaven que parlaven amb una funcionària, no amb una treballadora precària amb un sou de 800 euros i amb un contracte sense data de finalització, amenaçada constantment en ser acomiadada i amb una formació escassa sobre la feina a desenvolupar.

Els dos darrers mesos he estat de baixa per atacs de pànic, la feina al 012 ha perjudicat la meva salut mental. D’ençà que vaig agafar la baixa estic en tractament per l’ansietat i pagant una psicòloga privada, ja que l’atenció a salut mental a l’assistència pública seria un altre tema a parlar.

Estant de baixa les meves nòmines van passar a ser de 600 euros / 500 euros. En revisar el contracte i el conveni col·lectiu vaig adonar-me què em pagaven el 70% de la baixa en comptes del 100% com marca el conveni. També em vaig adonar que estàvem cobrant 2 euros / hora menys del que deia el contracte, i que la formació inicial no l’havíem cobrat tot i ser retribuïda. Vaig parlar-ho amb les meves companyes que van preferir no dir res per por a quedar-se sense feina. La dificultat d’organitzar-se i d’exigir els teus drets des de la precarietat és evident. En aquest moment vaig consultar amb l’advocada de la COS del Camp de Tarragona, assemblea a la qual pertanyo i vaig contactar amb Triangle Solutions adjuntat els documents del contracte i del conveni per reclamar “suaument” el pagament complet i la irregularitat que s’havia produït a les nòmines. Els meus mails van ser ignorats, igual que les meves trucades.

Dues setmanes més tard em trucaven dient que el meu contracte havia finalitzat, òbviament em feien fora per haver reclamat que se’m pagués el que marca el conveni, un dret bàsic de qualsevol treballadora. La persona que em va trucar per fer-me fora, és una altra treballadora precària com totes, que per un sou una mica més alt gestiona els “recursos humans” de l’empresa. Que difícil la consciència de classe des de la jerarquia i la necessitat! El mateix dia que em van acomiadar em van donar de baixa automàticament de la Seguretat Social, i em van enviar per mail la carta de comiat.

Un any al 012, un Servei Públic externalitzat i prestat per dues empreses subcontractades en cadena, amb unes condicions i uns mitjans precaris, gestionant les situacions difícils de les persones que em trucaven, desenvolupant un trastorn d’ansietat, de baixa, acomiadada sense més raó que reclamar els meus drets. El pròxim 4 d’agost hauré d’anar a conciliació al mateix Departament de Treball, Benestar Social i Famílies del que gestionava les trucades per trobar-me amb els advocats de Triangle i Atento. Ironia capitalista!