La COS UB ja ha expressat amb claredat l’opinió que ens mereix, en un context com l’actual (a nivell sindical, perpetuat des de la fi dels anys setanta per part del sindicalisme professional), fer un dia de 'vagueta' cada 6 mesos o cada any.
Pensem que aquesta pràctica desvirtua el que històricament ha constituït la vaga com l’eina de lluita més potent de les treballadores (curtcircuitar durant un període determinat els processos de producció, distribució i consum). Ara bé, aturar un sector un sol dia perquè l’endemà res no canviï és com treure pit per a després no poder evitar, o no voler fer res per evitar, d’entrada, ni els acomiadaments ni l’augment de la precarietat laboral de les treballadores. D’altra banda, la vaga de demà, 24, s’ha decidit un cop més a Madrid per part de les burocràcies dirigents dels sindicats grocs, sense atendre un programa de lluita real lligat a un programa de reivindicacions (que és l’única manera de prendre’s seriosament qualsevol procés de lluita).
Qui s’ha mogut a la UB en solidaritat amb les companyes professores i investigadores que ara mateix són al carrer? (quantitativament són poques persones, però després d’anys i anys de feina docent i de recerca ja no hi són). Què s’està fent davant una pujada contínua de les taxes de matriculació per a l’estudiantat que està expulsant les classes populars de la universitat? Som en un punt crític i ens hi juguem molt. Els estudiants mobilitzats en les assemblees de facultat i a través de col·lectius d’afinitat i d’organitzacions com el SEPC tenen el nostre suport per una raó elemental: plantegen unes reivindicacions que, per nosaltres, són justes. I moltes estudiants ja saben que les lluites sociolaborals al llarg del segle XX i dels darrers 35 anys de postfranquisme consignen una diferenciació entre fer un dia de vaga i tirar endavant una vaga indefinida (contínua o discontínua, parcial o total, hi ha moltes formes de fer-ne).
Per tot això, defensem que una veritable oposició al model universitari en què estem immergits s’articula lluitant cada dia, provant de cercar i construir espais horitzontals de trobada, de discussió sobre alternatives, difonent i ajudant a impulsar les diverses iniciatives assembleàries que sorgeixin entre treballadores i estudiantes. I també realitzant això que fa un any (des que vam néixer) demanem: la unitat d’acció entre els sindicats. Entenem que cal treballar plegats i amb uns objectius clars més enllà de les sigles, i que la lluita serà col·lectiva o no serà.
En definitiva, donem suport als estudiants que d’aquests dies en fan un període de lluita (la lluita és, en si mateixa, una eina educativa: genera situacions per reflexionar críticament sobre les condicions en què vivim i crea formes d’organització molt distintes d’aquelles que regeixen la nostra quotidianitat). Alhora, igual que la resta de seccions sindicals de la UB, nosaltres tampoc no convoquem ni el professorat ni el PAS de la UB a la teatralització puntual de la 'vaga' d’un dia, però per raons distintes: sols servirà perquè els sindicalistes professionals apareguin als mitjans de comunicació i l’endemà se’n tornin a casa fins a fer sonar el xiulet d’aquí a uns mesos.
Per això, encoratgem tothom a actuar com cregui que ho ha de fer d’acord amb el seu grau de consciència política i de capacitat crítica i mobilitzadora: mai no ficarem bastons a les rodes a les companyes i companys que surten al carrer per defensar el que és just. El problema que s’arrossega des de fa dècades, mentre tot empitjora, és com continuarà la lluita la setmana que ve.
Secció sindical de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) a la Universitat de Barcelona
ub@sindicatcos.cat / www.cosub.wordpress.com
