Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem.

L’esquerra independentista fa una crida a assistir a la marxa en defensa de l’escola en català del pròxim 14 de juny a Barcelona.

L’esquerra independentista (CUP, Arran, SEPC, Endavant, MDT, COS i Alerta Solidària) va convocar ahir en roda de premsa a la manifestació per l’escola en català impulsada per la plataforma Som Escola que tindrà lloc el pròxim dissabte 14 de juny a Barcelona.

 

 

 

Totes les organitzacions van fer una crida a participar d’aquesta convocatòria sota el lema “Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem!” i han volgut emfatitzar així que la lluita per la defensa de la llengua catalana està vinculada a tots els territoris dels Països Catalans que amb reformes com la LOMQUE, el TIL o el tancament de línies en valencià veuen cada dia vulnerat el seu dret a utilitzar la llengua que els hi és pròpia.

La portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Mercè Amich, va afirmar que “estem preparats per ser la porta de canvi que ens porti a una escola pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat” i ha afegit que “som aquí per dir prou a les vulneracions i atacs constants de l’estat de l’Estat francès i espanyol”.

Amich va reiterar també, que, com a membre de la plataforma Som Escola, en la que treballen diferents col·lectius que tenen el marc de Països Catalans, criden a que “la mobilització del 14 de juny sigui un clam de tota la societat catalana contra les agressions del país per que permeti subvertir la situació d’avui en dia”, i ha definit el dia 14 de “jornada històrica”.

Per la seva banda, el diputat per la CUP-AE, Quim Arrufat, va emfatitzar que “el que està en joc, no és només la immersió lingüística, sinó l’escola pública democràtica i catalana”. Així, Arrufat va considerar que la mobilització del proper 14 de juny és “la punta de l’iceberg contra les sentències”, que, considera, “si no reaccionem i passem a l’ofensiva, trencaran un marc de conquesta democràtica que ja es va perdre al País Valencià i que s’està perdent a les Illes”. “Ens estan obligant a passar a l’ofensiva democràtica i pacífica”, ha afegit el diputat, que, ha anunciat “ha de conduir a la desobediència que faci de l’escola en català una batalla política en la que la normalització lingüística ha de ser el marc de mínims”. Finalment, ha cridat a tota la societat a “sortir al carrer en defensa de la llengua catalana, l’escola pública, democràtica i de qualitat”.

La organització juvenil Arran va afirmar que “és des del carrer des d’on s’ha de construir i lluitar pel futur”. Quim Espanyol, membre de l’organització juvenil, ha volgut reiterar així que, segons ells, “la mobilització i la lluita són l’únic camí per fer front a la situació de crisi, tan a casa nostra com arreu del món”.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) va considerar que “el model educatiu que s’està imposant amb reformes com la LOMQUE, la LEC o el decret de plantilles són mesures contra el sistema públic català i democràtic que volem per la nostra educació”. Així, Rai Collet, membre del sindicat ha animat a la societat catalana no només a defensar la llegua, sinó a “lluitar per un model públic, democràtic i de qualitat a les escoles”

Albert Vendrell va defensar en nom del Moviment en Defensa de la Terra (MDT) el model d’immersió lingüística, però ha matisat que “no és suficient” i que les reformes que planteja el Govern de la Generalitat “formen part d’una estratègia global de l’ús del català en espais formals”. Així mateix, també han volgut aprofitar la roda de premsa per enviar “tot el suport” a la vaga de fam del docent de les Illes, Jaume Sastre, en defensa de l’escola en català.

La Organització Socialista d’Alliberament Nacional, Endavant (OSAN), va assegurar que “defensar el català és defensar l’escola pública contra qui la vol mercantilitzar i posar-la al servei del mercat”. D’aquesta manera, Ausiàs Ferrer, membre de l’organització, ha considerat que tant l’Estat espanyol com la Generalitat “volen fer de la societat catalana una societat més classista fent entrar els interessos del mercat dins les aules” i ha cridat a tothom a la assistir a la manifestació en contra d’aquestes premisses.

D’aquesta manera, les organitzacions que conformen el moviment de l’Esquerra Independentista van emfatitzar que, més enllà de la defensa de la llengua, la manifestació del 14 de juny ha de servir per defensar l’escola pública i una educació per a la classe treballadora. A més a més, van reiterar que aquest model educatiu ha de trencar també amb el model patriarcal d’ensenyament i es van posicionar en contra de les retallades i de la poca inversió destinada a educació, assegurant que, els recursos destinats a aquest servei social han de garantir una escola “de qualitat”.

Per tal de visualitzar això, durant la roda de premsaes va anat muntant unes caixes amb els símbols que defineixen aquest model d’ensenyament i que han volgut simbolitzar la construcció d’un model educatiu alternatiu a l’actual. A més a més, totes les organitzacions han fet una crida a participar del bloc liderat per Assemblea Groga (SOS Educació) a les 16:30 h a Consell de Cent/Viladomat (Espai Germanetes) amb qualsevol tipus de demanda que pugui situar el focus més enllà de la defensa de llengua.

De cara a la manifestació, s’han organitzat més de 50 busos arreu del país i molts dels barris barcelonins acudiran en diferents blocs al punt central de convocatòria que serà a les 18.00 h de la tarda a Passeig de Sant Joan amb Gran Via i que comptarà amb la participació de colles de cultura popular i geganteres que ompliran la marxa d’un caràcter festiu i reivindicatiu.

Per uns Països Catalans de totes. Construïm l’educació que volem

Avui en dia, reivindicar els Països Catalans és fer un exercici de memòria col·lectiva: recordar una història marcada per la resistència, la dignitat i el coratge de totes i cadascunes de les persones del nostre país.

Fa ja 355 anys de l’esquarterament del nostre territori amb la signatura del Tractat dels Pirineus; que duplicava el jou que reposa sobre les nostres espatlles des de llavors. Són dos els Estats que ens oprimeixen i neguen la nostra identitat col·lectiva. D’un costat, el francès, amb les seves polítiques genocides de marginalització del fet català a les comarques de la Catalunya Nord. De l’altre, l’espanyol, que davant de la fallida de l’autonomisme com a mesura per frenar la voluntat del poble català de ser i existir aguditza les ofensives estatals i proposa mesures centífruges i recentralitzadores per silenciar-nos.

Parlar de la Catalunya Nord és parlar de resistència. De totes i cadascuna de les famílies que decideixen matricular les seves filles a La Bressola com a única opció d’escolarització en llengua catalana. De la Fundació Arrels, del Casal de Perpinyà, de’n Josep de Calassanç. De la mancança d’una oferta d’educació pública en la nostra llengua a una part del nostre país.

Parlar del País Valencià és fer un reconeixement a totes i cadascuna de les lluitadores del Sud, que incansablement batallen per la dignitat del valencià, el català de totes. D’Escola Valenciana, dels centenars de famílies tancades de fa mesos en centres d’educació secundària per defensar les Línies en valencià que el Govern autonòmic vol eliminar sota pretextos de manca de liquiditat pública.

Parlar de les Illes Balears i Pitiüses és parlar de dignitat. D’un exemple sense precedents: d’una societat que s’ha volcat en la defensa del seu sistema educatiu de manera aferrissada. És reconèixer la tasca de l’Assemblea de Docents, de l’heroic docent en vaga de fam Jaume Sastre; de tothom qui està conformant una marea verda imparable contra el Decret de Trilingüisme i la prepotència del Govern de Bauzá.

Parlar del Principat de Catalunya és no oblidar l’aberrant invenció del LAPAO a la Franja d’Aragó. És posar contra la paret tot governant que acatarà sentències injustes del TSJC contra la immersió lingüística, el model de cohesió social més fort i de consens que existeix al nostre país. Que no desobeirà totes aquelles lleis injustes perquè el seu servilisme, els seus interessos i privilegis són molt més forts que qualssevol demanda del poble. És recordar que aquest mateix Govern és el qui lloa la LEC, clara precursora de la Llei Wert, aprova el Decret de Plantilles o reprimeix les estudiants que desobeeixen les Competències Bàsiques.

Parlar de Països Catalans és parlar d’un projecte de país basat en les persones, en la justícia social, en la igualtat de gènere, d’una educació del i per al poble. Són molts els atacs que patim per part dels Estats opressors i el gran capital. Malgrat aquestes ganes d’esborrar el nostre poble, les seves habitants ens hem mantingut fermes en el què creiem: en els drets i llibertats que mereixem tots i cadascun de les ciutadanes dels Països Catalans. No van poder eliminar la nostra llengua durant el Franquisme ni ho podran fer ara si ens mantenim actives i organitzades, si mantenim viva la nostra llengua. Els Països Catalans i la llengua catalana sols tenen un destí que tard o d’hora esdevindrà realitat: la llibertat.

És per això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i totes les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista donem el nostre ple suport a la plataforma Som Escola i a la mobilització unitària del 14 de juny. Reafirmem el nostre compromís amb les docents en lluita, famílies en peu de guerra, estudiants organitzades i treballadores del món educatiu que han demostrat reiteradament que no pensen renunciar a un dels pilars de la nostra societat: l’educació en català.

Continuarem treballant perquè aquesta mobilització es tradueixi en coordinació i organització de tots els col·lectius en lluita dels Països Catalans. Perquè la lluita contra la LOMQE és comuna, com ho fou la lluita contra la LEC, el TIL, contra els tancaments de línies en valencià,  la inversió dels governs autonòmics en escoles gestionades per fundacions religioses com l’Opus Dei o la denúncia de la constant precarització de la situació laboral del professorat i treballadores del món educatiu… i només així, responent sempre com a classe i com a poble, farem passos cap a la construcció de l’educació que el nostre país i les seves habitants necessiten.

Per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat.
Pels Països Catalans.

CONSTRUÏM L’EDUCACIÓ QUE VOLEM! #somescola14j

Juny 2014, Països Catalans

CUP, Arran, SEPC, COS, Alerta Solidària, Endavant i MDT