Compartim amb vosaltres el comunicat de les nostres companyes de la COS a la Universitat de Barcelona sobre la desconvocatòria de vaga del 12-D:
Mitjançant aquest manifest expressem la vergonya que sentim per les convocatòries d’organitzacions dirigides verticalment que utilitzen d’una manera barroera instruments de lluita que respectem i defensem aferrissadament. Per nosaltres, les vagues són una de les eines més preuades i valuoses de lluita de la classe treballadora. Impliquen un esforç i provoquen un desgast importantíssim per a la gent que hi participa, en efecte, i precisament per això pensem que una convocatòria de vaga ha de significar una pressió real més enllà de les vagues rituals anuals a què estem acostumats. Per arribar a aquesta situació de força, abans s’ha de crear tot un context d’agitació, de debat i de processos col·lectius d’autoorganització obrera més enllà de processos opacs, verticals i d’esquena a les demandes de la comunitat universitària.
Pel 12 de desembre ens vam trobar davant d’una convocatòria decidida d’una manera unilateral en què 1) s’havia prescindit de qualsevol procés de decisió assembleari previ (amb prou temps i difusió) dins la UB; 2) s’havia anunciat abans de la convocatòria de vaga dels dies 28 i 29 del Comitè d’Empresa de PDI laboral amb l’objectiu maldestre, explícit, de rebentar les mobilitzacions de dues setmanes enrere; i 3) es tractava d’una vaga d’un sol dia que no s’inscrivia en cap calendari de lluita.
A més, els motius pels quals es cridava a aquesta jornada de vaga es limitaven al retorn de les pagues. Aquest retorn és completament necessari per al personal de les administracions públiques, sense dilacions. Però no és ni l’única ni la més punyent de totes les pèrdues de serveis i de condicions de feina que ha patit el sector públic als darrers vint anys. No podem oblidar les externalitzacions (privatitzacions encobertes), la sobresaturació de treball, les precàries condicions de les companyes interines, de les contractades laborals per obra i serveis, o del PDI més precari, sotmès a condicions de veritable explotació.
Nosaltres no deslegitimarem mai cap vaga, però sí que qüestionarem maneres de fer que, en comptes de polititzar i mobilitzar, el que fan és crear confusió, malestar i dubtes entre els companys i companyes. Pensem que és important assolir consensos i anar totes a una; si aquesta condició no es dóna tenim clar que la millor via no és la de fer seguidisme cec d’aquells que es dediquen a signar misèries i després fan crides a la vaga des dels despatxos. Creiem que els processos de presa de decisions han de ser horitzontals i col·lectius, en què les treballadores siguin membres actius de les seves reivindicacions decidint en assemblea la via de la seva lluita. No podíem estar d’acord amb aquesta convocatòria. Aquest no era el camí ni ho serà.
La pantomima va arribar quan finalment es va desconvocar, la vaga 9 hores abans del començament formal. El súmmum va ser vendre aquesta desconvocatòria com un triomf perquè en comptes de cobrar les pagues en 8 anys es cobraran en 4. Quin cinisme! Aquest acord representa una ofensa per a totes les treballadores públiques; i l’espectacle de convocar i desconvocar la vaga, una presa de pèl.
Considerem que cal sumar i generar espais de presa de decisions que mobilitzin realment la classe treballadora. Entenem que ens calen processos de lluita sostinguts en el temps que no es realitzen ni a les cúpules ni als despatxos. Entenem que la lluita s’ha de portar als mateixos centres de treball i que les reivindicacions no poden ser ni parcials, ni superficials, ni derrotistes. Entenem que les coses es poden fer d’una manera diferent i que cal fer-les d’una manera diferent.
Nosaltres donarem suport i ens adherirem a totes aquelles accions i mobilitzacions unitàries que siguin convocades. Volem plantar cara amb un conflicte sostingut i guanyar-lo costi el que costi. I si en tot aquest procés de lluita cal convocar-hi vagues, doncs també les farem, fruit de la lluita col·lectiva i sostinguda: de fet portem des del 2012 fent-ho.
COS UB
Barcelona, 18 de desembre del 2018
Us deixem amb un enllaç al seu blog: https://cosub.wordpress.com/
