Els últims fets esdevinguts a Catalunya són un exemple més de l’agut retrocés en el qual es troben els drets i les llibertats individuals i col·lectives.
L’actual escalada repressiva no és sinó l’expressió d’un estat que incrementa el seu caràcter autoritari.
Ho hem vist amb les condemnes a rapers per cantar, amb els centenars de docents que han estat encausats sota l’acusació de delicte d’odi pel simple fet de realitzar la seva feina a les escoles públiques catalanes, ho veiem amb l’empresonament i l’exili de persones electes pel simple fet de defensar políticament un programa polític, ho veiem amb tots els companys i companyes de lluita citades per la seva participació en les vagues generals del 3 d’octubre i 8 de novembre de 2017 i 8 de març de 2018. Ho vàrem veure amb les càrregues policials dels cossos repressius de l’estat de l’1 d’octubre i ho vàrem veure amb les càrregues policials del 25 de març.
Davant d’aquests gravíssims fets, des de la Coordinadora Obrera Sindical cridem a la desobediència a l’estat espanyol i a la mobilització permanent als carrers i fem una crida a secundar totes les accions i mobilitzacions convocades per tots aquells agents socials i polítics que denunciïn la vulneració de drets i llibertats i plantin cara a aquesta nova escalada repressiva i, en especial, instem a secundar les accions i mobilitzacions convocades pels diferents Comitès de Defensa de la República.
Volem fer públic també que en el si del sindicat estem immersos/es en un debat al voltant de quina ha de ser la resposta que podem donar des del sindicalisme alternatiu, sense descartar cap de les opcions i mobilitzacions, motiu pel qual estem en contacte amb la resta d’organitzacions sindicals del sindicalisme alternatiu amb les que compartim la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives, un programa polític de mínims en clau social i laboral i la lluita contra la repressió.
Juntes som més fortes. Activem la solidaritat, prenem els carrers, denunciem la repressió.
Països Catalans, 27 de març de 2018
