El 27 d’abril, els col·lectius Xarxa de Cures, Grup d’Habitatge de Sants, Habitatge de Gràcia, Endavant OSAN, treballadores del SAD i els sindicats CNT i COS vam realitzar una acció a l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, ja que entenem que la situació tant de les treballadores com les usuàries dels serveis és insostenible.
És l’òrgan municipal el que s’encarrega de la provisió dels serveis socials, que segons el seu propi discurs es regeix pels valors de la gestió pública. Lamentablement, la realitat del sector és ben diferent. Al capdavant de l’IMSS es troben Laia Ortiz (Directora de l’àrea de drets socials, entre molts altres càrrecs) i Ricard Fernández (Gerent de serveis socials), tots dos pertanyen a Iniciativa per Catalunya Verds, el partit més endeutat amb els bancs, còmplice històric del PSC i de l’especulació immobiliària habitual de l’urbanisme barceloní.
El procés de privatització dels serveis socials que hem patit a Barcelona implica un canvi de model, segons el qual grans empreses multiservei, fundacions i falses cooperatives es fan amb la gestió a través de concurs “públic”, obtenint així grans beneficis. Especialment sagnant és el cas de les multinacionals, propietat de l’oligarquia nacional, que no contentes amb els seus beneficis parasiten el sector amb la seva incansable cerca de negoci i especulació:
· En primer lloc, no s’ha donat cap pas concret en direcció a la municipalització dels serveis socials, tal com recollia el punt 9 del programa electoral de Barcelona en Comú. No veiem ni rastre de la voluntat transformadora amb la qual la nova política va abanderar el seu màrqueting electoral, apoderar-se del control de l’administració municipal.
· No existeix voluntat d’inspecció i/o sanció per part de l’administració, arribant fins i tot a transferir denúncies de les treballadores a les empreses que incompleixen els plecs de condicions, exposant-les a la repressió dins l’entorn laboral.
· No hi ha canals de diàleg directe amb els col·lectius implicats, siguin sindicats combatius, plataformes d’afectades i usuàries, sent aquests els qui veritablement coneixen el funcionament del sector.
Per tant exigim:
· Municipalització de tots els serveis socials de la ciutat de Barcelona sense excepció. Seguint un model basat en la centralitat de la persona, l’autogestió i la participació directa en tot el procés, des de la definició de necessitats i objectius fins a l’avaluació.
· Reunions periòdiques d’usuàries i treballadores amb les responsables municipals per tutelar el procés i, a curt termini, per tractar els incompliments de les empreses adjudicatàries.
· Mecanismes efectius per millorar l’atenció a les persones que utilitzen aquests serveis, especialment en el cas de l’habitatge, unificant criteris i aplicant-los per igual en tots els barris.
· La dimissió de Laia Ortiz i Ricard Fernández Ontiveros, per representar un cas clar de política professional desvinculada dels àmbits que gestiona, i per ser un cas paradigmàtic de portes giratòries, defensant un model de gestió pública-privada, respectivament. Creiem que aquestes dues persones no són aptes per representar un veritable procés de municipalització.
No ens cansarem de repetir que les externalitzacions causen situacions d’injustícia i precarietat tant per a treballadores com per a les usuàries. Perquè el que és públic sigui de la classe obrera i no de l’Estat. Fora voltors dels serveis socials.
