Per la normalització lingüística, no a la llei del plurilingüisme

L’entrada en vigor de l’anomenada Llei de Plurilingüisme prevista per al curs que ve (2021/2022) ha generat un gran malestar en la comunitat educativa i en les associacions de defensa de la llengua del País Valencià. Ens trobem immersos en un procés de substitució lingüística i aquesta llei suposa un retrocés en la implantació d’un model educatiu favorable a la normalització del català. Estableix un percentatge mínim d’ensenyament en castellà, català i anglès i deixa en mans dels centres la tria d’aquests percentatges a l’hora d’elaborar els PLC, sense garantir l’augment de les hores d’ensenyament en català. Obliga els centres educatius que ja fan un ensenyament integrat en català a deixar de fer-lo i impedeix qualsevol possibilitat d’avançar cap a la immersió lingüística, l’únic sistema que ajudaria a frenar el procés de substitució lingüística que patim.

El concepte de ‘plurilingüisme’ tal com està enfocat en la Llei de Plurilingüisme amaga una situació desfavorable per a la nostra llengua. Aquesta pateix una situació de minorització, ha anat perdent parlants progressivament i té una presència escassa en la resta d’àmbits d’ús (administració, treball, comerç, etiquetatge de productes, cinema, cultura, mitjans de comunicació, etc.). Sols a l’escola estava mínimament normalitzada i la nova llei suposa un colp mortal, ja que es redueixen les hores d’ensenyament en valencià.

Al capdavall, quan la llei parla de plurilingüisme i diversitat cultural no pretén afavorir la inclusió de les diverses cultures que conviuen a casa nostra, sinó garantir la presència del castellà i introduir l’anglès als centres educatius. Aquest fet obligarà a reduir els continguts mínims de les assignatures que es facen en anglès i alhora generarà una nova barrera social que comportarà la segregació d’aquell alumnat que tinga menys coneixements de la llengua estrangera en entrar als IES. A banda d’això, què en fem, del francés? És una llengua estrangera a la qual es pot optar i que no s’ha tingut en compte en absolut.

Aquesta llei no garanteix que l’alumnat siga competent oralment i per escrit en català quan acabe els estudis. Així mateix, amb el sistema de quotes i percentatges també s’entrebanca l’ensenyament plenament en català en els centres on ja s’havia implantat aquest model d’ensenyament i impedeix que avance la immersió lingüística en els centres que més ho necessiten (especialment en els grans nuclis urbans). D’altra banda, encara es manté la possibilitat de sol·licitar l’exempció de l’assignatura de valencià a les comarques castellanoparlants.

La conselleria del senyor Marzà es preocupa més de respondre els atacs de la dreta espanyolista que de treballar per la normalització de la nostra llengua. D’aquesta manera l’únic que aconsegueix és acceptar el seu marc de debat que pretén erradicar la llengua de l’ensenyament, quan no de la societat.

Malgrat totes aquestes desgràcies, a la Coordinadora Obrera Sindical continuarem treballant per la normalització lingüística del català. Defensem que el català siga llengua vehicular al sistema educatiu arreu dels Països Catalans. Estem a favor dels programes d’ensenyament en català i de la immersió lingüística com a eina per a acabar amb la diglòssia i la substitució lingüística. Perquè només amb la defensa de la nostra llengua.

Sense renúncies aconseguirem mantenir-la i preservar-la. Una llengua mor quan els seus parlants deixen de parlar-la. Usem-la!