Rodolfo Martín Villa declararà demà 3 de setembre de manera telemàtica davant la jutgessa Argentina Maria Servini, dins la querella argentina contra els crims del franquisme. És una denúncia presentada davant un tribunal penal argentí pels crims de genocidi i crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol durant la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977.
El citat Martín Villa, polític que amb una llarga trajectòria dins del règim feixista del dictador Franco, va ostentar càrrecs com el de Cap Nacional del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), secretari general de l’Organització Sindical o governador civil de Barcelona. També va ostentar el càrrec de procurador a les Corts franquistes des de 1964 fins a 1977.
Durant la transició, des de la mort del dictador a la suposada democràcia, Martín Villa va ser ministre de relacions sindicals (1975-1976), ministre de la governació des de 1976 fins al 1977 i ministre d’interior des de 1977 fins el 1979. Sent membre del govern va estar implicat directament a la massacre de Vitòria/Gasteiz del 3 de març de 1976, on 5 treballadores reunides en assemblea i unes altres 2 persones que participaven en manifestacions de protesta van ser assassinades. El 23 i 24 de gener de 1977 a Madrid, durant la setmana per l’amnistia i la democràcia, pistolers feixistes van matar una estudiant. L’endemà, la policia antiavalots va assassinar una altra persona i, aquella mateixa nit, la ultradreta assassinava cinc advocades laboralistes a Atocha. Durant la setmana proamnistia de maig de 1977 set persones van ser assassinades per les forces d’ordre públic. El 4 de desembre de 1977, en la històrica manifestació per l’autonomia d’Andalusia, la policia va assassinar un jove sindicalista de Màlaga. El 15 de gener de 1978, en el conegut com a cas Scala de Barcelona, policia infiltrada va provocar un incendi que va ser usat per a criminalitzar la CNT, i el 8 de juliol de 1978 als San Fermins de la ciutat basca de Pamplona, la policia armada va entrar a la plaça de braus disparant indiscriminadament. Un jove va ser assassinat i centenars de persones van resultar ferides. Aquesta és una mostra de l’historial d’aquesta persona.
Ahir els expresidents del govern de l’estat espanyol Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, tots del Partit Socialista o del Partit Popular, juntament amb els exsecretaris generals dels sindicats UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo entre altres destacades figures, van fer públic una carta de suport a Martín Villa, un dels seus, amb l’objectiu de posar pressió sobre la investigació i tancar files al voltant del règim.
Estem davant una nova mostra de què va ser i és allò que denominem règim del 78. Un règim liderat per un monarca triat a dit per un dictador, que mai va trencar amb el règim anterior, ja que va ser una simple reforma de l’anterior, i on es va dissenyar una constitució espanyola garant a base de força, si fos necessària, de la unitat nacional i dels interessos del gran capital. Aquest règim abraçat pels principals partits polítics de dreta i centreesquerra, juntament amb el trist paper jugat pel Partit Comunista, va reprimir amb duresa tot moviment que va apostar per la ruptura amb el règim de la dictadura; Martín Villa va ser un dels seus majors exponents.
És per això que des de la coordinadora dels pobles d’Euskal Herria, Països Catalans, Galiza i Canàries de la Federació Sindical Mundial, denunciem aquest mantell d’impunitat del qual gaudeixen els responsables de crims de lesa humanitat durant la dictadura emparant-se en la llei d’amnistia de 1977 que va ser aprovada precisament perquè cap responsable pogués ser jutjat mai. També vam mostrar la nostra indignació i estupor pel suport dels antics secretaris generals d’UGT i CCOO a Martín Villa, membre d’un govern que, entre altres persones, va assassinar 5 treballadores en vaga lluitant per unes condicions laborals i de vida dignes.
Per part nostra ens reafirmem en el nostre compromís per a la cerca de justícia, la reparació i les garanties de no repetició dels crims de lesa humanitat. Continuarem lluitant per la memòria i la justícia de les qui van donar la seua vida per una democràcia veritable, per una societat justa i pel dret d’autodeterminació dels pobles.
No oblidem! Veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes .
Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial. Euskal Herria, Països Catalans, Canarias i Galiza: @FSM_naciones
