Qualsevol projecte que no assumeixi la justícia social dins la societat catalana i dins les universitats públiques no és un projecte d'alliberament ni de construcció nacional.
La secció sindical de la Universitat de Barcelona de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans nasqué dins el marc organitzatiu de l'esquerra independentista i del combat per la independència i la transformació social –socialisme, feminisme, ecologisme– a fi de superar un model de societat capitalista que es basa en l'explotació i el manteniment de tota mena de desigualtats i processos d'inferiorització social.
Aquesta indestriabilitat de lluites la duem a terme defugint-hi frontalment pràctiques sindicals professionalitzades, burocràtiques i jeràrquiques. A més, no rebem cap subvenció de l'estat. Des de sempre hem lluitat per l'exercici col·lectiu del dret d'autodeterminació. Davant la possibilitat de la realització d'un referèndum a la tardor del 2017 que possibiliti la consecució i l'exercici ple de la independència, la COS UB farem tot el possible en termes instrumentals per possibilitar-ho.
Ara bé, en el context de la síndrome processista que estem patint des del 2012 no assumirem xantatges per part dels mateixos que, acríticament, estan desbaratant les universitats públiques catalanes. En el cas de la UB i per al període 2010-2017, venim d'un augment altíssim del percentatge de professorat laboral als darrers anys, d'un manteniment de la precarització estructural de 3.000 membres del personal docent i investigador, d'una pèrdua d'entre 23.000 i 33.000 estudiants, d'un creixement d'entre el 70% i el 300% de les taxes de matriculació, i d'una la davallada gradual de les condicions de treball del personal d'administració i serveis –amb la utilització flagrant de beques de col·laboració per suplir feina estructural i la privatització contínua de tota mena de serveis–. En definitiva, assistim a la perpetuació d'un projecte d'universitat que, des de paràmetres purament mercantilitzadors, anul·la del tot la funció social de la docència i la recerca públiques.
Signar manifestos que en cap cas apel·len a revertir el desbaratament integral que patim les universitats públiques pot aconsolar els interessos personals de determinats signants, encara que de cap manera això ens encamini a operar resolutivament a fi d'ajuntar sinergies per l'alliberament social. Tothom és benvingut a lluitar per l'exercici democràtic de l'autodeterminació i la independència, si bé qualsevol projecte de futur n'implica ineludiblement la materialització a través d'una acció política, sindical i cultural transformadora.
Per a nosaltres, qualsevol projecte que no assumeixi la justícia social dins la societat catalana i dins les universitats públiques no és un projecte d'alliberament ni de construcció nacional. En un context en què manquem tant d'un marc educatiu nacional a escala dels Països Catalans, com de la implantació de polítiques que resolguin veritablement els greus problemes de l'educació –de bressol a universitats–, la indissolubilitat de les lluites és fonamental. La COS UB no som nouvinguts en aquest procés històric, i ens hi deixarem la pell per guanyar-lo.
Coordinadora Obrera Sindical a l'Universitat de Barcelona (COS UB)
ub@sindicatcos.cat @COS_UB
