El passat dijous 6 de juny, el conjunt de l’esquerra independentista de Mataró, CUP, Arran, COS i SEPC, convocaren a una seixantena de persones en un concentració contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). L’acte es va realitzar minuts abans de l’inici del ple ordinari de juny de l’Ajuntament de Mataró, en què fou aprovada una declaració institucional on es rebutja la LOMQE, una moció presentada pel grup municipal de la CUP a l’Ajuntament.
Durant la concentració, que va aplegar també a mares i pares de l’escola Joan Coromines de la ciutat, centre escolar afectat per la suspensió d’una línia de P3; Biel Manyans, estudiant i militant del SEPC i Jordi Pagès, professor i membre de la CUP, prengueren la paraula per denunciar que la LOMQE reprodueix les tesis neoliberals que ja havia apuntat la LEC i va avisar que si s’aprova la llei només quedarà el camí de la insubmissió i la desobediència per fer-hi front.
La LEC (Llei d’Educació de Catalunya) té la intenció de desmantellar l’escola pública de qualitat d’una part dels Països Catalans. Aquesta llei, aprovada per PSC, CIU i ERC durant les vacances escolars de 2009, lluny de considerar l’escola com una eina d’integració social, la converteix en l’escola classista, autoritària i apropa la gestió dels centres al de les empreses privades, permetent l’entrada a través de fundacions, del capital privat en el model educatiu. Un cop més la CAC ha estat un laboratori per les tesis neoliberals i el govern espanyol n’ha pres nota, afegint-hi el desmantellament de la immersió lingüística.
Cal denunciar especialment aquells que demanen desobeir la llei del ministre Wert contraposant el “model educatiu català”. Aquí i ara, aquest model és la LEC. Així doncs, desobeïm-les totes dues i fem-ho des dels propis centres, amb el conjunt de la comunitat educativa: famílies, docents i alumnes. Si l’escola pública als Països Catalans continua sent de qualitat és per l’esforç i la lluita de comunitats educatives que desobeeixen i desobeiran aquestes lleis injustes. No es tracta només de denunciar les retallades sinó organitzar-nos als centres, lluny de corporativismes, per exigir una educació pedagògicament i socialment integradora, organitzada democràticament i lliure de criteris mercantilistes.
Desobeïm la LEC, desobeïm la LOMQE!
