DESALLOTJAMENT PER PART DE LA POLICIA DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA DELS VAGUISTES DE FAM EN EL 13 DIA DE LA VAGA INDEFENINIDA I MÉS DE 60 DIES D’ESTADA A LA CIUTAT.
La policia ha desallotjat als vaguistes de fam, que des del dia 22 de desembre estan en un local annex de la Catedral de València.
Després de quatre hores, un grup de manifestants ha acompanyat als vaguistes que han seguit la seva vaga en l’ISO – Institut Social Obrer. De nou la Jerarquia de l’Església catòlica en comptes d’intervenir en un conflicte on estan en joc els drets humans ha calcigat l’evangeli, sense cap tipus de pietat, en tots aquests dies en els quals hostigaren als vaguistes van utilitzar com a argument, la propietat privada i les activitats culturals que realitzen en aquests locals, com si de qualsevol club social es tractés, el missatge d’amor de Crist, el testimoniatge pels mes desfavorits de l’enviat, van caure en sac trencat, però bé com va dir un representant de la campanya SOS Park, la humanitat avança, parafrasejant a un conegut escriptor que comento avui els nazis cremen els meus llibres fa algun temps m’haguessin cremat viu. Avui ens manen desallotjar fer uns segles ens haguessin cremat. La vaga de gana porta ja 13 dies, les anàlisis mèdiques que van realitzar ahir els vaguistes van donar com a resultat, xifres altes d’acetona i baixes en el pes i el sucre, ja comença a sentir-se els dies de vaga. També ahir dimarts es realitzo una reunió d’entitats en el Park Alcosa que van manifestar el seu desacord amb els pressupostos municipals, ja que es queden sense local.
Per al dilluns aquesta prevista una reunió amb representants institucionals, i la campanya SOS Parke, i demà a les 7 de la tarda una concentració lúdica enfront del Palau de la Generalitat. “Pels drets humans i el dret a decidir, Generalitat paga el que has d’i Pla de Mesures d’Urgència Pressuposats Municipals democràtics i no a cops”.
SOS Parke
CONCENTRACIÓ PER PORTAR-LI CARBÓ A LA GENERALITAT VALENCIANA I A L’AJUNTAMENT D’ALFAFAR.
Dijous 5 de gener, a les 7h de la vesprada (Plaça de Manises de València)
L’Estada Indefinida que dura ja més de 50 dies i la vaga de fam que s’apropa a les dues setmanes es manté, a pesar de la repressió, ferits en el Ple de l’Ajuntament d’Alfafar del dia 29 de Desembre i de les amenaces de desallotjament als vaguistes. La lluita per la dignitat del nostre poble es manté en peu, li pese a qui li pese.
Seguim reivindicant el PLA DE MESURES D’URGÈNCIA
– Creació d’un espai públic amb Participació de la ciutadania, l’Ajuntament, associacions, comerços, entitats bancàries, Caritas parroquial, col•legis.
– Participació directa amb capacitat de decisió en els pressupostos municipals i que articulen mesures socials davant la crisi.
– EL PAGAMENT IMMEDIAT DELS RETARDS I IMPAGAMENTS DE LA GENERALITAT VALENCIANA I ELS AJUNTAMENTS A LES ORGANITZACIONS COMUNITÀRIES.
“El Parque” és un poble en forma de barri dormitori situat a huit km al sud de la ciutat de València, pertanyent al municipi d’Alfafar; amb unes xifres de desocupació des de finals dels 70 de més del 30% arribant a quasi el 40% en l’actualitat. Més del 70% vivint per sota del llindar de la pobresa.
En la nostra població, poc a poc des dels anys 90, es va anar posant en peu aquest projecte comunitari per donar resposta a l’empobriment, amb iniciatives d’economia social, cooperatives, Tallers de formació, programes socials, Centres de dia de “pekes”, de joves, etc., arrancant el finançament a les institucions locals i autonòmiques en un projecte que significa l’aposta pel desenvolupament de la participació ciutadana de tal forma que es puga plantejar en la pràctica la gestió dels recursos, que hui monopolitza l’administració de l’estat, per part de la ciutadania.
El projecte comunitari està en una situació absolutament dramàtica, les institucions, Generalitat Valenciana (SERVEF, Direcció General de Benestar social) i l’Ajuntament d’Alfafar, estan retardant el pagament de més de 300.000 €, açò significa que un bon nombre de treballadors i treballadores comunitaris porten cinc mesos sense cobrar; i lloguers, material educatiu i laboral sense poder pagar.
Els drets humans no poden ser una lírica abstracta sinó la pell que envolta la humanitat. Quan uns treballadors porten diversos mesos sense cobrar, quan un poble de 10.000 habitants té xifres de desocupació de més del 35%, i on més de la meitat de la població viu per sota de l’anomenat llindar de la pobresa, però no d’ara, sinó des de fa dècades, estem parlant de les bosses de pobresa que foren el preu a pagar pel desenvolupament dels últims quaranta anys.
Ara que el conjunt de la societat està en crisi, que fem amb aquells que mai deixaren d’estar-ho? Senyors, tenen cap resposta? Ens queda consciència més enllà dels llums Nadalencs i les bones paraules?
Tot açò és el que aquesta campanya, SOS Parke, planteja.
